Entrevista a Salvador Milà Revisat per Revista Treball a . Salvador Milà Candidat a cap de llista d'ICV a les Eleccions Europees Entrevistem les dues persones candidates a encapçalar la llista d'ICV a les eleccions euro Salvador Milà Candidat a cap de llista d'ICV a les Eleccions Europees Entrevistem les dues persones candidates a encapçalar la llista d'ICV a les eleccions euro Rating: 0
Esteu aquí: Home » Entrevistes » Entrevista a Salvador Milà

Entrevista a Salvador Milà

Entrevista a Salvador Milà

Salvador Milà
Candidat a cap de llista d’ICV a les Eleccions Europees

Entrevistem les dues persones candidates a encapçalar la llista d’ICV a les eleccions europees del proper mes de maig: Salvador Milà i Ernest Urtasun. La revista Treball volem contribuir a donar-los a conéixer i estimular el debat sobre l’Europa que volem.

Un personatge històric europeu / Tots els milions d’homes i dones que des de les revoltes populars, els moviments sindicals, socials, polítics, ecologistes, feministes i d’alliberament nacional, al llarg de més de tres segles han impulsat els valors de la llibertat dels ciutadans i les ciutadanes, però també dels pobles i nacions, de la solidaritat, la justícia social i el respecte al nostre entorn natural.

Un esdeveniment de la història d’Europa / La mateixa creació de la Unió europea com a forma de substituir les polítiques de confrontació entre Estats per les de cooperació i solidaritat.

Un llibre / “La idea d’Europa”, de George Steiner: Europa és diàleg, cultura, convivència i justícia… al voltant d’un cafè.

Una pel·lícula /Novecento”, de Bernardo Bertolucci, l’èpica del moviment obrer que va poder canviar el món.

Un autor / ConstantinKavafis: el poeta de la Mediterrània, d’Alexandria a Ítaca.

Un economista / Karl Marx;  més que un economista

Un polític / Enrico Berlinguer, el qui ha estat més a prop de portar a la pràctica el socialisme en llibertat, impulsor d’una Europa unida, solidària i dels pobles.

 

Perquè vols encapçalar la llista d’ICV a les properes eleccions europees?

Perquè crec que en els propers anys, a la Unió Europea viurem una etapa decisiva per canviar les polítiques econòmiques injustes i equivocades que s’han estat aplicant fins ara, i per construir una Europa política i social, democràtica, solidària i al servei de la majoria. Això requerirà una gran mobilització ciutadana,moltafeinaen la societat i molta proximitat a la gent, i en aquest sentit crec que  puc fer una bona aportació d’experiència, de treball, de participació en les polítiques europees i  de coneixement de les diverses realitats socials i territorials de Catalunya, amb ganes de treballar colze a colze amb les organitzacions d’ICV, arreu del país.

Quin balanç fas de la darrera legislatura del Parlament Europeu?

El Parlament europeu no deixa de ser part del’entramat institucional de la Unió Europea, i en aquest sentit no podem dir que el balanç d’aquests últims cinc anys hagi estat positiu, en la mesura que el PE, amb una majoria de diputades i diputats conservadors, lliberals i socialdemòcrates, no ha sabut –o no ha volgut–  enfrontar-se  sempre, ni molt menys aturar, primer la bombolla d’especulació financera que està en l’origen de les desastroses polítiques antieconòmiques i antisocials imposades per la Troika –BCE, Comissió europea i FMI– al servei dels mercats financers, i després la imposició de retallades socials, la pèrdua de drets laborals, la privatització dels serveis públics ola destrucció del teixit productiu per garantir el rescat dels grans bancs que van generar la crisis. Ara bé, l’actuació del Grup parlamentari Verd europeu i en especial la del nostre eurodiputat, Raül Romeva, ha estat molt encertada i activa i s’ha fet notar en temes mediambientals, socials i culturals especialment sensibles per a Catalunya i Espanya, –

 

I quina valoració fas del procés de construcció de la UE en les darreres dues dècades?

L’aspecte més positiu és que, després de dues guerres mundials i en una Europa amb greus problemes socials, s’impulsés un projecte de cooperació entre Estats europeus, tan singular i de tantes possibilitats com va ser el llarg procés del Mercat Comúenuna Unió europea que es basa en els principis de la democràcia, en el reconeixement al protagonisme dels pobles i dels ciutadans, que s’ha dotat d’una carta de drets humans. Tot i que, en la pràctica, s’ha donat prioritat als aspectes econòmics, de mercat i financers, gràcies a les forces polítiques progressistes i a la pressió dels ciutadans, la UE ha anat ampliant les competències del Parlament, s’ha reconegut el concepte de “ciutadania europea”, molt important, i  la iniciativa legislativa ciutadana, i ha donat més protagonisme i més recursos a les polítiques de cohesió social, territorial i urbanes,a la lluita contra el canvi climàtic o per la protecció del medi ambient. També és positiu que s’hagi anat ampliant per acollir nous països europeus, amb el que això significa d’una millor qualitat democràtica, de reconeixement efectiu dels drets humans i de millora de la qualitat de vida i del medi. El més negatiu és que la construcció europea hagi estat condicionada, de forma tan descarada, pels grans interessos econòmics i per una  majoria de governs dels Estats membres, que han imposat polítiques econòmiques i socials injustes, alhora que menystenen o no desenvolupen, amb el mateix entusiasme, els altres mandats de la UE que fan referència als aspectes de justícia social, de benestar, de plena ocupació, de protecció ambiental.

En una escala de l’1 al 10, quina puntuació posaries a la UE pel que fa a la seva qualitat democràtica? Quins canvis necessitaria per situar-se en el 10?    

Ara té un suspens, per les enormes insuficiències que hem anat denunciat des d’ICV i el Partit Verd europeu en relació a la clara predominança dels  governs dels Estats i dels interessos econòmic- financers, front als interessos de la majoria i front al Parlament Europeu, malgrat ser la única institució elegida democràticament. És el que la Sra. Merkel ha vingut predicant: “Una democràcia acordada –ajustada– als interessos dels Mercats”. Per millorar aquesta nota, no sé si per arribar a un 10, cal reequilibrar els poders dins la UE, donant la última paraula al Parlament Europeu, elegit directament pels ciutadans, més transparent i més accessible, amb procediments d’iniciativa legislativa pròpia, o per iniciativa ciutadana, fins ser capaços de “sotmetre els mercats a la democràcia” i controlar totes les institucions, no sols la Comissió Europea sinó també el Banc Central Europeu, alhora que es doti de més recursos les polítiques de contingut més solidari i compensadores de les desigualtats: les d’ocupació, especialment per als i les joves;les de formació, les de cohesió social i territorial, les de fons regionals i urbans i les de lluita contra el canvi climàtic.

Quines alternatives hi ha a l’austeritat imposada per la Troika i la dreta neoliberal? Són políticament viables?

Naturalment, que hi ha polítiques alternatives viables; cal, simplement, invertir les prioritats de les polítiques europees, posant el sistema financer –i en concret les polítiques del Banc Central Europeu, amb la construcció d’un veritable sistema financer integrat i un deute públic  mutualitzat, que defugi el dogma de la reducció brutal i a curt termini d’un dèficit fiscal que sigui assumible– al servei d’un nou model econòmic i social europeu, basat en una  “nova economia verda, lliure de carboni, social i cooperativa”, que no es fonamenti en el creixement pel creixement, sinó en el millor aprofitament i recuperació dels recursos disponibles, en l’estalvi i l’eficiència, en la millor redistribució de la riquesa disponible, amb major despesa pública social i productiva, tant a nivell de la UE com dels diversos Estats; en la recerca, la innovació i la formació permanents, en un model energètic basat en l’horitzó de renovables 100% al 2050, que aposti per nous models d’empresa i ocupació, cooperatius, ètics i solidaris.

Si fossis president de la Comissió Europea, quina seria les teva primera mesura?

Sortir de la Troika; proposar un canvi radical de les polítiques econòmiques de l’austeritat, tal com s’han aplicat fins ara;prioritzar les polítiques actives d’ocupació i en especial la lluita contra l’atur dels joves; llançar un programa europeu de recuperació econòmica basat en un nou model d’economia verda, social i cooperativa;  proposar al Consell Europeu i al Parlament Europeu l’ampliació dels recursos pressupostaris per a polítiques de cohesió social i territorial, de recerca, innovació i canvi de model energètic, i  implementar una nova fiscalitat europea, tant amb la taxa sobre les transaccions financeres especulatives internacionals, com posant les bases per homogeneïtzar els sistemes fiscals entre tots els Estats membres, com també establir unes condicions laborals i socials mínimes garantides; per últim, donar batalla seriosa contra el frau fiscal i els paradisos financers.

 I si fossis president del Banc Central Europeu?

Doncs  posar-lo al servei d’assolir el que he dit en l’anterior resposta, en la mesura que el BCE ha d’estar al servei de les polítiques econòmiques i socials que es determinin democràticament. En aquest sentit, proposaria ampliar els objectius de dèficit públic assumible, tant pel que fa al percentatge com als terminis, garantiria l’endeutament dels Estats que apliquin programes efectius d’ocupació i canvi econòmic, per tal d’abaixar els tipus d’interès, i obriria immediatament noves línies de finançament adreçades de forma directa a les petites i mitjanes empreses, a l’economia social i als projectes innovadors, als mateixos tipus superreduïts dels que ara només es beneficien els grans bancs, que tornen a especular amb el deute públic.

Com t’imagines Europa d’aquí a 2 anys? I en 10? I en 50?

Només hi ha dos alternatives: si a curt i mitjà termini, en aquest horitzó immediat de 10 anys, aconseguim  canviar de dalt a baix les prioritats de les polítiques econòmiques, fiscals, financeres, energètiques i ambientals del conjunt de la UE, i avancem alhora en una major integració política i amb més participació democràtica, llavors l’horitzó a 50 anys serà el d’una Europa unida, de nacions i pobles germans, amb altes cotes de benestar social i amb una nova economia estacionària i sostenible. Si, per contra, en aquest horitzó immediat dels 2 o 10 anys propers es continuen les mateixes polítiques econòmiques que fins ara, basades en l’accentuació de les desigualtats socials i territorials, en la competència a partir de l’empobriment general, en el malbaratament dels recursos naturals i, en general, en tot el que estem vivint ara, llavors l’horitzó no ja a 50 anys, sinó a 20 o 30, és el d’una Europa dividida en pobres i rics, amb profundes desigualtats, sense institucions democràtiques comunes, reduïda a una regió marginal a nivell mundial.

En quins temes en concret t’agradaria treballar i especialitzar-te en la teva tasca com a eurodiputat?

En aquesta propera legislatura  europea, crec que un eurodiputat català, com aspiro a ser-ho, s’hauria de centrar en l’àmbit de les polítiques de cohesió social i territorial, amb especial atenció a l’anomenada política regional europea i a les polítiques energètiques i d’infraestructures; i en l’àmbit institucional crec que, com a eurodiputat català, m’hauré d’implicar al màxim a assolir un major reconeixement i protagonisme dels pobles i nacions que integren Europa, les denominades “regions amb poders legislatius”, per tal de superar l’excessiu protagonisme dels Estats.

Quines són les 3 propostes que creus que ICV ha de prioritzar en la propera legislatura europea?

En l’àmbit econòmic i social, hem de centrar els nostres esforços en aconseguir que la UE doniprioritat absoluta a l’ocupació de joves i de persones en risc d’exclusió, garantint en tot cas una renda mínima de ciutadania, amb uns mínims fixats a nivell europeu i amb una línia especial d’actuació per feminitzar les polítiques socials, d’ocupació i de formació.

El canvi en les polítiques fiscals i financeres, cal demanar revisar els pressupostos de la UE per al 2014 i les perspectives pressupostàries fins el 2020, amb ampliació de recursos, en especial per a les polítiques de cohesió social i territorial; la renúncia a les polítiques de l’austeritat suïcida.

En el camp polític i institucional, hem de treballar per la progressiva transformació de l’Europa dels Estats en una Europa dels pobles i dels ciutadans, alhora que impulsem laintegració política i la democratització de les institucions europees, tot promovent una àmplia aliança política i parlamentària amb totes les forces progressistes, d’esquerra i ecologistes presents al Parlament Europeu, així com amb els sindicats i els moviments socials alternatius presents en tots els països de la UE.

¿En quin sentit creus que Europa pot contribuir a l’exercici del dret a decidir de Catalunya i què ha de fer ICV per afavorir-ho?

La UE està fonamentada en el respecte al principi democràtic, el respecte a la voluntat dels seus ciutadans i ciutadanes, i té el seu fonament en els pobles d’Europa. Per això crec que les institucions de la UE, en especial el seu Parlament, la Comissió Europea i els Tribunals de Justícia de la UE, a més del Tribunal Europeu dels Drets Humans, en un àmbit més ampli vinculat al Conveni Europeu dels Drets Humans, no poden romandre d’esquenes a una reivindicació democràtica, pacífica, participativa i majoritària d’una de les seves nacions històriques, com és Catalunya, que se li reconegui el dret a decidir el seu futur, des del reconeixement a la seva personalitat política diferenciada i sobirana, si així ho decideix la majoria. I per això caldrà demanar que exigeixin al govern de l’Estat espanyol el respecte a aquests principis i a la voluntat que en resulti, quan així ho demana de forma majoritària el poble de Catalunya, des de la ciutadania i des de les seves institucions representatives: Govern, Parlament, forces polítiques i moviments socials.

Quin paper creus que han de tenir les regions dins de la UE?

Les denominades “regions europees”, en especial aquelles que estan dotades d’autonomia i de poders legislatius, són un element essencial per a la formulació i l’aplicació de les polítiques europees de cohesió social, de desenvolupament i reequilibri territorial i mediambiental. Per això s’ha d’exigir que s’apliqui de forma conseqüent el principi de subsidiarietat, tant per la Comissió Europea com pels mateixosEstats. Però sobretot les regions amb poders legislatius, com Catalunya, han de veure reconegut el seu paper polític en la formulació de les polítiques, els programes, les directives i els reglaments  europeus, en tot allò que afecta les seves competències, de forma que puguin participar en tots els àmbits de presa de decisió, inclosos els Consells de ministres de la UE, i s’incrementi el pes polític del Comitè de les Regions, diferenciant-les dels poders locals, que també han de tenir protagonisme i pes propi.

Quin impacte creus que poden tenir les properes eleccions europees en la política nacional de Catalunya? I en l’estatal?

Des d’ICV a Catalunya i des de les esquerres alternatives al conjunt de l’Estat, hem d’insistir a posar l’accent en què en aquestes eleccions ens juguem la continuïtat o el canvi radical en les polítiques econòmiques, fiscals, socials i financeres que ens han estat afectant de forma tan injusta,  explicant als nostres ciutadans que si les decisions vénen de l’àmbit de la Unió Europea, és allà per on hem de començar el canvi. Així, uns bons resultats de l’esquerra transformadora, amb  una alta participació ciutadana, seran el primer pas per al canvi  radical de les polítiques econòmiques i socials, no només a Europa sinó també a  Espanya i a Catalunya.

Producte de la tensió social a Europa, està creixent força l’extrema dreta. Les darreres enquestes donen vencedor el Front Nacional a França en les properes eleccions europees. Com s’explica el seu increment a tota Europa? Com creus que es pot combatre l’extrema dreta a Europa i també a casa nostra?

Només hi ha una manera: fer molta pedagogia, no únicament amb les paraules sinó també amb els fets; estant al costat de la gent que pateix, denunciant els veritables responsables dels seus problemes, explicant la importància de la cooperació i la solidaritat per poder assolir els objectius legítims d’ocupació, de qualitat de vida, d’estabilitat i de temor davant el futur, que estan en el fons dels sentiments racistes, xenòfobs i insolidaris.

De moment, els governs i les polítiques de dretes predominenen tota Europa, també a Catalunya i Espanya. Què ha de fer l’esquerra social i política per canviar la situació?

Doncs promoure una àmplia aliança no sols de forces polítiques, sinó també de moviments socials i sindicals; creant el que jo he denominat uns “estats generals de la raó democràtica”, amb la formulació d’alternatives concretes, tant programàtiques com de canvis en l’economia, en la societat i en les formes de treballar i de viure, basades en la igualtat, la solidaritat, la cooperació, el repartiment del treballs, els serveis públics de qualitat, l’aprofitament racional dels recursos naturals, un nou model energètic, etc.

Quina relació creus que ha d’establir ICV amb les diferents famílies europees i amb els diferents partits i moviments de l’esquerra de l’Estat i d’altres països de la UE?

Jo em pronuncio perquè ICV sigui un dels puntals del Partit Verd europeu, però que des d’aquesta formació aposti clarament per establir vincles de cooperació i d’aliances amb el conjunt de forces d’esquerres progressistes i alternatives, tant al Parlament europeu com als diversos països membres, amb diversos graus d’intensitat i de forma progressiva, alhora que estableixi vincles de cooperació permanent amb els moviments socials alternatius,  entitats  i moviments ecologistes, de l’economia social, finances ètiques, cooperació i solidaritat i altres que propugnen un canvi radical dels valors i dels sistemes d’organització econòmica i social, així com del conjunt de les polítiques de la UE, tant internament com en relació a la resta del món.

Autor/Autora

Redacció Treball
Articles publicats : 18

Deixa el teu comentari

Scroll to top