Entrevista a Pol Morillas Revisat per Revista Treball a . “Aquest 2016 podem tenir el còctel perfecte de crisis a Europa” [divide] Pol Morillas Investigador del CIDOB [divide] Politòleg, investigador Principal per a Eu “Aquest 2016 podem tenir el còctel perfecte de crisis a Europa” [divide] Pol Morillas Investigador del CIDOB [divide] Politòleg, investigador Principal per a Eu Rating: 0
Esteu aquí: Home » Europa » Entrevista a Pol Morillas

Entrevista a Pol Morillas

Entrevista a Pol Morillas

Aquest 2016 podem tenir el còctel perfecte de crisis a Europa”

Pol Morillas
Investigador del CIDOB

Politòleg, investigador Principal per a Europa al CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs).  Màster en Relacions Internacionals per la London School of Economics i doctorand de l’Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)..

Quin creus tu que hauria de ser el model ideal de governança europea?

L’interès de la ciutadania sobre Europa ha canviat. Hi ha una sensació cada cop major de sentir-se molt condicionat per Europa. I això ha arribat molt a la ciutadania, lligat a les crisis que hi ha hagut, com la crisi de l’Euro. La gent sabia el que estava passant a Grècia! Fa 10 o 20 anys no hagués estat així. Més recentment amb la crisi dels refugiats. O amb el TTIP. Hi ha la consciència de la importància d’Europa, i també la consciència de demos Europeu.

Articular aquest demos en termes de governança europea és un salt que ara no podem fer. No podem perquè tenim una arquitectura ineficaç, amb un model que evoluciona cap a les diferents velocitats d’integració (en Schengen, Euro…), però que el marc institucional que tenim no permet que efectivament sigui així: els Estats continuen tenint dret a veto i funciona de manera intergovernamental en les qüestions més clau.

Això provoca un decalaix entre el que podria arribar a ser i el que realment és.

Tanmateix tot sembla que s’encamina cap a aquesta arquitectura: un grup que comparteix més, com un nucli dur, i un altre més ampli que depèn dels temes, amb acords més ad-hoc.

L’ideal podria ser una governança federal, però el que està clar ara mateix és que no ho serà a 28.

I qui formaria part d’aquest nucli dur?

La qüestió no és tant qui formaria part d’aquest nucli dur, sinó a qui no li deixarien formar part d’aquest nucli. Perquè el problema és que els qui no volen  una major integració, poden vetar que els altres ho facin. Ho estem veient amb el Regne Unit o amb els països de l’est dinamitant qualsevol gestió conjunta de la crisi dels refugiats…

De totes maneres, qui podrien tenir la voluntat de formar-ne part? Els fundadors i aquells que tenen Europa en el seu marc de referència: Suècia, Itàlia, França, Alemanya… i Espanya també.

L’ideal podria ser una governança federal, però el que està clar ara mateix és que no ho serà a 28.

 

Però entre aquests països també hi ha una divisió interna, la divisió nord / sud, i models diferents sobre com afrontar, per exemple, la crisi econòmica?

Alemanya per se no és contrària a la integració econòmica. Però no volen fer-la amb el marc actual. Perquè acabarà produint que paguin els mateixos i rebin els mateixos, sense cap mena d’unió política efectiva. Schäuble pot ser dels més europeistes, però no amb el marc actual.

I això és el que Varoufakis no va entendre: que s’enfrontava a una altra democràcia nacional que també tenia un electorat al que respondre. I com que no hem canviat l’esquema nacional d’aquesta arquitectura europea és impossible que ens posem d’acord.

I això no vol dir que Grècia i Alemanya puguin posar-se d’acord en que l’objectiu és Europa. Però ara estem atrapats en l’actual disseny institucional.

D’altra banda també hi ha la contradicció entre França, que no vol cedir sobirania política, i Alemanya que no vol cedir sobirania econòmica. 

Jo crec que estem en un moment en que és més probable que mai un “Big Bang” institucional europeu. Precisament perquè hi ha una coincidència de crisis sense precedents i una paràlisi i incapacitat de resposta com mai abans, pot sortir la reflexió de que, o reformem, o no tirem endavant.

Per això caldria un nou procés constituent europeu. Perquè amb l’actual arquitectura no tirem.

Quin calendari preveus que es doni en aquest procés de redefinició de l’arquitectura.

Aquest 2016 podem tenir el “còctel perfecte” de crisis: crisi de refugiats agreujant-se encara a la primavera-estiu, que Grècia torni a tenir problemes i unes noves eleccions a la vista, i tindrem el referèndum britànic. Un còctel extraordinari.

Ara bé, el 2016 és any de trànsit: Hollande i Merkel tenen eleccions al 2017. Amb nous lideratges i 4 anys de mandat nou a la vista, és moment de pensar aquesta nova governança. Si realment ho volen. Això vol dir que potser cap a l’inici de la dècada dels 20 veurem resultats. Sobretot el big bang institucional que contempla el five presidents repport.

Alemanya per se no és contrària a la integració econòmica. Però no volen fer-la amb el marc actual.

 

Quina impressió et donen les propostes que s’han llençat?

Mira, la contribució del govern espanyol a la reestructuració econòmica de la zona euro és una bona contribució. Fins i tot Varoufakis el preferia, perquè eren propostes remarcables.  I el five presidents report és el més innovador que s’ha fet en arquitectura institucional des de que es va crear la zona euro.

I hi ha una diferència entre conservadors i progressistes sobre com construir Europa, o la diferència essencial és nord sud, est-oest.

La diferència és on poses l’èmfasi. Si per tu és només una unió monetària, sense importar-te els elements de distribució o no. És la que darrerament s’ha consolidat perquè la dreta i la socialdemocràcia més convencional ha permès que sigui així.

Si poses l’èmfasi en els elements redistributius, entre Estats i dins dels Estats, tens una narrativa diferents, i una confrontació ideològica sobre la construcció de la nova zona euro. I veurem qui guanyarà. Però visions diferents hi ha.

Les noves esquerres al sud d’Europa tenen prioritats nacionals molt marcades. Caldria un discurs alternatiu compartit sobre Europa per part d’aquestes noves esquerres.

Ho preguntem perquè hi ha governs d’esquerres alternatius a Grècia, Portugal, pot haver-hi a Espanya…

Sí, però no ho mitifiquem. Les noves esquerres al sud d’Europa tenen prioritats nacionals molt marcades. Per això no ha funcionat fins ara. Quan Tsipras va buscar aliats, no els va trobar. Segurament tampoc els va saber buscar bé. I en el cas de Podemos està en un work in progress absolut en la visió de projecte europeu.  I Corbyn té entre les prioritats mantenir Estat del Benestar nacional, i s’agafarà a Europa per això, no per una altra cosa. Ara per ara la unió de les esquerres és un wishful thinking.

Caldria un discurs alternatiu compartit sobre Europa per part d’aquestes noves esquerres. I això és el que no s’està fent. L’extrema dreta ho té molt fàcil perquè la seva proposta és la destrucció.

Precisament ahir Varoufakis presentava la seva iniciativa.

Té idees bones pel que fa a la democratització d’Europa. Però alhora tota una altra part del discurs de l’esquerra rància que no ens fa cap favor, de  teoria de la conspiració… Anant per lliure i amb els de sempre no canviaràs Europa. Així no construiràs un discurs alternatiu. Aquest moviment està parlant massa als convençuts i no és suficient.

Cameron arribarà amb un acord tancat en el consell europeu, el que li permetrà fer el referèndum aviat, al juny. Si és així i manté la popularitat pot abanderar la opció del “stay in” (quedar-se a la UE).

Hi ha altres veus d’esquerres que posen l’alerta davant dels projectes d’integració anteriors en que això pot ser una mena de “intergovernamentalisme premium”, on segueix manant la dialèctica entre Estats, amb poca legitimació democràtica i on la única integració superior sigui de fiscal enforcement.

És el que ens permet l’arquitectura institucional actual. El institutional trap (trampa institucional) està en aquí. Fins que no hi hagi un acord polític de construcció per superar aquest esquema, es dinamitarà la resposta. Per tant és un problema polític, no econòmic.

Quina és la teva predicció sobre el referèndum del Regne Unit?

La meva aposta a dia d’avui és que el Regne Unit es queda dins la UE. Com més s’allargui el període de negociació, més possibilitats que sigui un càstig al govern. Cameron en això ha mogut bé les seves peces i ha fet bona feina de diplomàcia. I arribarà amb un acord tancat en el consell europeu, el que li permetrà fer el referèndum aviat, al juny. Si és així i manté la popularitat pot abanderar l’opció del stay in (quedar-se a la UE).

Ara, a veure què passa amb la crisi dels refugiats, Grècia, si el referèndum es fa al setembre… Com més inacció, més inútil ens semblarà a tots, la UE.

Autor/Autora

Lluis Camprubí

Responsable de l'Àmbit de polítiques europees i internacionals d'ICV

Articles publicats : 5

Comentaris (1)

Deixa el teu comentari

Scroll to top