Entrevista a Michael Keating Revisat per Revista Treball a . “Després de 100 anys de lluites hem descobert que hi ha solucions més imaginatives que els vells Estat-Nació” [divide] Michael Keating Catedràtic de Ciències Po “Després de 100 anys de lluites hem descobert que hi ha solucions més imaginatives que els vells Estat-Nació” [divide] Michael Keating Catedràtic de Ciències Po Rating: 0
Esteu aquí: Home » Entrevistes » Entrevista a Michael Keating

Entrevista a Michael Keating

Entrevista a Michael Keating

Després de 100 anys de lluites hem descobert que hi ha solucions més imaginatives que els vells Estat-Nació”

Michael Keating
Catedràtic de Ciències Polítiques a les Universitat d’Aberdeen i d’Edimburg i director del Centre Escocès sobre el Canvi Constitucional (ESRC)

Michael Keating va participar en la jornada de debat “Pactar el dret a decidir: visions d’Escòcia i Catalunya” de la Fundació Nous Horitzons. En aquesta entrevista ens parla dels paral·lelismes i diferències entre els processos d’Escòcia i Catalunya.

Com valora el procés iniciat a Catalunya?
És difícil de valorar perquè hi ha una instrumentalització constant. És cert que hi ha una realitat bloquejada per la jurisprudència i l’aplicació  estricta de la Constitució. Segons la jurisprudència del Tribunal Suprem i la doctrina dominant a Madrid és impossible negociar un compromís plurinacional per a Espanya, sigui a Catalunya o al País Basc. I no és com a Gran Bretanya, que després de 100 anys de lluites  hem descobert que hi ha solucions més imaginatives, que van més enllà dels vells models d’Estat-Nació.

Quins paral·lelismes creus que hi ha entre la situació a del procés a Escòcia i el procés a Catalunya?
Hi ha paral·lelismes evidents. En els dos casos hi ha una forta mobilització per la independència, una projecció internacional i té molta importància l’opinió pública. És difícil comparar les dues situacions perquè a Catalunya hi ha una majoria a favor de la independència als mitjans de comunicació,  però sí que és veritat que en els dos casos hi ha una demanda social de més autonomia però, en canvi, no hi ha una gran demanda d’un estat independent tradicional. La sentència del TC contra l’Estatut va provocar el sentiment que la reforma de l’Estat espanyol és impossible, i que la independència és la única sortida. Aquest no és un suport a la independència en si mateixa, és la visió de la independència com a única sortida a la situació actual que està totalment bloquejada.
Aquesta va ser l’actitud del Govern britànic durant molt temps: negar un referèndum a Escòcia perquè existien importants sectors del partit laborista i conservador que volien negar-lo.

Fins i tot els partits de dretes de Gran Bretanya han reconegut sempre que Escòcia és una nació.

Des del punt de vista del govern escocès i del govern català quines diferències i paral·lelismes creus que hi ha hagut respecte en com encarar el procés?
L’actitud és la mateixa. L’acceptació per part govern britànic de fer el referèndum no forma part del pensament normal britànic sinó que és excepcional. Fins i tot hi ha sectors dins del partit laborista que no accepten el referèndum encara, que creuen que aquest referèndum farà que se n’hagi de fer un segon, i que creuen que Escòcia realment no vol la independència. El procés no és tan fàcil a Gran Bretanya, però la diferència és que una consulta és possible com a conseqüència de la decisió presa pel Govern britànic.

Keating

Pot ser que a Espanya la situació estigui més crispada per la gestió menys democràtica que s’ha fet del procés respecte Escòcia?
A Escòcia hem experimentat una situació molt difícil durant 20 anys. Just abans de la Primera Guerra Mundial el partit conservador va fomentar una rebel·lió dins de l’exèrcit britànic en contra del govern liberal i els seus plans per l’autonomia d’Irlanda, el que hagués provocat una guerra civil si la Guerra Mundial esclatat abans. Cameron sap molt bé quina és la història. El partit conservador després de més de 100 anys ha reconegut que és millor negociar i que els escocesos puguin votar. Aquí a Espanya si diuen que Escòcia som pragmàtics, moderats… és un mite! Aquesta actitud és molt recent.
Però un altre element és que fins i tot els partits de dretes de Gran Bretanya han reconegut sempre que Escòcia és una nació. Hi ha conseqüències de ser una nació: si algun dia  els escocesos volen la independència, potser és possible. Irònicament els conservadors britànics accepten la independència més fàcilment que no pas l’autonomia perquè amb la independència Anglaterra es pot reconstruir com a Estat unitari, centralitzat, i euroescèptic i, per tant, la reflexió és que si els escocesos es volen independitzar, que se’n vagin. No és imaginable un sondeig a Espanya fora de les nacions històriques dient que hi ha més suport a Madrid que a Catalunya però aquest és el cas a Gran Bretanya. Però això també és molt recent.

No hi ha un paper de la UE en els processos perquè són assumptes de l’Estat. Però Escòcia pot ser membre de la UE si és independent i reconeguda per l’Estat Britànic.

Quin creus que serà el paper de la UE en els processos escocès i català?
No hi ha un paper de la UE en els processos perquè són assumptes de l’Estat. No hi ha cap llei per regular la separació d’una nació d’una altra. Si la pregunta és si Escòcia pot ser membre, la meva resposta és que evidentment que sí, si és un estat independent i reconegut per l’estat britànic. No hi ha cap raó per excloure Escòcia sobretot si hem acceptat Romania, Bulgària, o Croàcia.

Creus que el resultat del procés a Escòcia pot influir en el procés català.
Sí, sí, clar. Hi ha una gran influència perquè a Escòcia hi ha una situació més avançada cap a la independència que en d’altres casos. El problema per Barroso és que no sap on està Escòcia. La seva preocupació és Catalunya, Flandes, i els altres casos on es poden produir explosions de reivindicacions independentistes. Aquesta és la seva por.

Autor/Autora

Avatar
Articles publicats : 3

Deixa el teu comentari

Scroll to top