Entrevista a Mario Amorós Revisat per Revista Treball a . Mario Amorós Historiador i periodista Mario Amorós és llicenciat en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid i llicenciat i doctor en Història, espec Mario Amorós Historiador i periodista Mario Amorós és llicenciat en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid i llicenciat i doctor en Història, espec Rating: 0
Esteu aquí: Home » Entrevistes » Entrevista a Mario Amorós

Entrevista a Mario Amorós

Entrevista a Mario Amorós

Mario Amorós
Historiador i periodista

Mario Amorós és llicenciat en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid i llicenciat i doctor en Història, especialitat Amèrica, per la Universitat de Barcelona. Es va atrapar amb la Història de Xile amb 20 anys i això l’ha portat a escriure fins a 7 llibres sobre aquest país. D’Allende. La biografia (Edicions B), diuen que “és el millor que s’ha escrit d’Allende en molt de temps”. El llibre arrenca amb una afirmació provocadora: és un gran desconegut. Parlem amb Amorós una mica de tot: del llibre, de Xile, d’Allende i del que va representar el president que va morir l’11 de setembre d’ara fa 40 anys durant el cop d’Estat de Pinochet.

“L’esquerra ha d’aprendre d’Allende com va unir el conjunt de forces que representen els interessos del poble”

Quina vessant d’Allende descobriran els lectors amb Allende. La biografia?
És la biografia total d’Allende en el sentit polític, amb pinzellades de la seva personalitat humana, amb testimonis dels seus familiars i amics i on veiem, per exemple, la importància del seu avi en la seva vida, o com es forja com a dirigent polític. És un llibre bastant complex per conèixer Allende que inclou 35 documents inèdits fins al moment, com el discurs per la mort d’Stalin o el discurs del tot cínic del president Nixon durant la presentació de les cartes credencials del nou ambaixador de Xile, Orlando Letelier.

Quina novetat va aportar Allende en l’espai polític i ideològic de l’esquerra en el seu moment?
Va ser la primera vegada que l’esquerra marxista va aconseguir conquerir el govern d’un país a través d’unes eleccions democràtiques. Per això, la via xilena del socialisme va captar l’atenció de tanta gent al món, principalment a Europa Occidental. Va ser innovador, perquè feia només dos anys la Primavera de Praga havia estat aixafada i la victòria d’Allende i de la Unitat Popular va significar donar aire de nou a l’opció de l’esquerra marxista, que plantejava una via democràtica al socialisme. A Amèrica Llatina també va ser important perquè va conviure amb la revolució cubana.

Un programa socialista revolucionari en un marc democràtic era perillosíssim per als interessos estratègics dels EUA.

Quines de les seves polítiques o reformes destacaria?
La reforma agrària, que va acabar amb els latifundis que venien de la colònia espanyola; la nacionalització del coure, per retornar al poble la gran riquesa del país, i la nacionalització d’una editorial privada, Quimantú, que va permetre que per primera vegada el llibre no fos un producte de luxe. També destacaria les polítiques socials en educació i sanitat. N’hi ha una de molt emblemàtica: el repartiment diari de mig litre de llet a les escoles per a tots els nens.

Quins errors creu que es van cometre durant el seu mandat?
Com a dirigent, crec que ell es va poder equivocar en no entendre que aquest exemple de l’esquerra a Xile, amb un programa socialista revolucionari en un marc democràtic, era perillosíssim per als interessos estratègics dels EUA. Es va equivocar en pensar que les forces armades xilenes eren democràtiques, constitucionalistes i patriòtiques, quan tenien una gran dependència dels EUA en matèria ideològica, logística i econòmica. Això el va portar a subestimar el risc d’un cop d’Estat militar que com el que es va acabar produint.

Xile ha sabut ajustar els comptes amb el seu passat millor que Espanya.

Creu que s’ha fet la feina que s’havia de fer en la recuperació de la memòria democràtica a Xile? I a Espanya?
S’ha avançat força, i és mèrit de les forces d’esquerres, que mai no van renunciar a exigir veritat i justícia. Hi ha un museu impressionant, molts llocs públics de la memòria a Xile; i la detenció de Pinochet a Londres va permetre a l’any 98 que la impunitat hagués estat esmenada parcialment. Avui hi ha desenes de repressors de la dictadura a la presó i centenars que han estat jutjats. Per descomptat, si ho compares amb el que passa a Espanya, Xile ha sabut ajustar millor els comptes amb el seu passat. La impunitat s’ha esquerdat i, tot i que encara avui la dreta xilena justifica el cop d’Estat, ja no són capaços de negar els crims de la dictadura de Pinochet.

Què representa la figura d’Allende avui?
És una icona universal de la noblesa de l’ésser humà. Representa uns valors que compartim moltes persones: la democràcia, el socialisme, la justícia social, el compromís amb les classes populars, l’aspiració irrenunciable a transformar el capitalisme per com s’ha demostrat un sistema profundament injust com l’estem patint. La seva mort al palau de la Moneda l’11-S l’han convertit en una icona universal, i per això l’11 de setembre hi ha hagut i hi està havent actes arreu del món per recordar Allende i la Unitat Popular.

Què hauríem d’aprendre d’Allende avui?
La coherència amb uns principis polítics i no dogmàtics; l’aspiració que aquesta societat que ens ha tocat viure, amb més injustícia social i amb un retrocés brutal de l’Estat del benestar, es pot reformar per vies democràtiques. Hauríem d’aprendre del que va fer Allende en el seu moment: unir el conjunt de forces que representen els interessos del poble, més enllà dels límits de la socialdemocràcia, per rescatar la utopia del socialisme al segle XXI.

Autor/Autora

Júlia Brosa

Directora de Treball

Articles publicats : 12

Deixa el teu comentari

Scroll to top