Entrevista a Luca Gervasoni, codirector de NOVACT Revisat per Revista Treball a . “Una persona homosexual a Marroc s'enfronta a tres anys de presó"  [divide] Luca Gervasoni Periodista [divide] Luca Gervasoni, codirector de NOVACT, Institut in “Una persona homosexual a Marroc s'enfronta a tres anys de presó"  [divide] Luca Gervasoni Periodista [divide] Luca Gervasoni, codirector de NOVACT, Institut in Rating: 0
Esteu aquí: Home » Internacional » Entrevista a Luca Gervasoni, codirector de NOVACT

Entrevista a Luca Gervasoni, codirector de NOVACT

Entrevista a Luca Gervasoni, codirector de NOVACT

Una persona homosexual a Marroc s’enfronta a tres anys de presó” 

Luca Gervasoni
Periodista

Luca Gervasoni, codirector de NOVACT, Institut internacional per la NoViolència Activa, una organització no governamental que lluita de forma noviolenta per aconseguir una societat lliure de conflictes armats i de violència en totes les seves dimensions, basant-se fonamentalment en la seguretat humana i la noviolència com una estratègia d’acció transformadora per un món pacífic, just, digne i equitatiu.

Novact recentment ha estat notícia, per desgràcia, per l’expulsió de la seva delegada al Marroc i pel programa de cooperació que està implementant allà. En què consistia aquest projecte que estaven duent vostès a terme al Marroc?

Començaré primer de tot donant les gràcies per oferir-me l’oportunitat de compartir la nostra experiència amb la vostra revista.

Nosaltres som una organització que treballa la promoció de la salut pública i universal al país, així com també, amb organitzacions locals, treballem en la promoció de drets cívics i polítics, en la defensa dels drets i llibertats individuals. Això connecta amb la causa de la promoció i defensa dels drets de les lesbianes, gays, transsexuals i intersex al Marroc. Quina és la situació a la qual es fa front, ara mateix, en aquest sentit? Ara mateix ser homosexual al Marroc és il·legal. D’acord amb la legislació actual, una persona homosexual enfrontaria tres anys de presó, més multes importants.

Actualment està en debat la reforma del codi penal del Marroc i la previsió de la proposta de llei per part del ministeri de justícia del Marroc seria endurir encara més les penes. Per fer front a aquesta situació des de Novact el que hem fet és, coordinadament amb les associacions i moviments locals, establir un observatori on intentàvem veure com s’aplicaven les actuals lleis repressives contra la homosexualitat al Marroc. Vam entrar en contacte amb persones que eren detingudes, vam veure com se les tractava des d’un punt de vista judicial i vam monitorejar la situació d’aquestes víctimes. Vam compilar un informe i el passat quinze de maig el vam presentar a representants d’ambaixades, incloent-hi l’ambaixada espanyola, l’ambaixada de la Unió Europea i dels Estats Units, per tal que intervinguessin davant del que era una violació dels drets humans.

I què va passar?

El resultat és que cinc dies després la nostra delegada va ser detinguda per primer cop el dia 22 i va passar una setmana a Barcelona per mirar que es calmessin una mica les aigües. La persona que ha estat expulsada és la responsable de la presa de decisions polítiques i estratègiques de l’organització a la zona, a través dels seus consells i del treball col·lectiu que fem.

Poc després de la seva tornada a primers de juny, el dia tres, ens trobem que ha estat arrestada un altre cop i expulsada del país en unes condicions que, com a mínim, hauríem de considerar inadequades. No se li van concedir les 48 hores que, d’acord amb la llei marroquina, estan obligats a concedir-te i que són una garantia bàsica per als ciutadans estrangers perquè és el temps que tens per recórrer la decisió administrativa, per poder aconseguir atenció diplomàtica, etc.

Quina valoració en fan d’aquests fets?

Bé, en primer lloc, crec que ens toca aclarir que no permetrem, o farem tot el possible, per evitar que aquesta decisió interrompi la nostra feina al Marroc. Nosaltres estem al Marroc per defensar els drets humans i creiem que això no ha de condicionar la nostra estratègia. A partir d’aquí sí que ens hem posat en contacte amb diverses organitzacions, incloent-hi Amnistia Internacional o el relator especial de Nacions Unides, per tal de condemnar el que nosaltres creiem que és una passa més en la repressió sistemàtica de les autoritats marroquines contra les entitats que promouen i defensen els drets humans al Marroc. Nosaltres creiem que quan treballes en aquesta línia política la intervenció és un risc que has d’enfrontar i creiem que no s’ha de destacar només el que a nosaltres ens ha passat, creiem que és un pas més en la política repressiva per part de les autoritats marroquines.

Pensant en el que dius, i segons la teva resposta, has parlat de cooperació política. Qui finança els vostres projectes? i, sobretot, quines conseqüències i quins riscos pot tenir el concepte de cooperació que esteu plantejant?

Em comentaves qui ens finança. Nosaltres ara mateix rebem finançament de la Unió Europea, que és segurament el finançador principal, de la cooperació espanyola, de les Nacions Unides i en el cas del projecte que comentàvem ara, de l’Ajuntament de Barcelona.

Jo crec que la cooperació és una eina d’intervenció per fer front a violacions de drets humans, siguin drets econòmics, socials, o polítics i civils, que ha tingut un cert recorregut. Creiem que la cooperació no ha de ser un substitutiu de les polítiques públiques del propi país. Es a dir, és perfectament legítim treballar en crear hospitals al Marroc o donar suport a escoles, moltes ONGs fan aquesta feina. Alhora, des de Novact, considerem que això haurien de ser les tasques que pertanyen a la responsabilitat d’un estat, que és crear un estat del benestar.

Nosaltres el que fem és un altre model de cooperació que de fet, fins i tot, hi ha gent provocadora que ha definit aquest model com la anti-cooperació perquè el que intentem, de facto, és fer responsables als estats, per descomptat també a Catalunya i a l’Estat Espanyol, de monitorejar com implementen els seus propis acords.

El Marroc ha signat el pacte de drets civils i polítics de les Nacions Unides i això li genera obligacions. Entre elles protegir els drets civils i polítics de les associacions. El que estem veient avui en dia és que tot i que el Marroc, per negociacions polítiques o diplomàtiques vàries, hagi decidit signar aquest contracte veiem com la policia fa ingerències inadmissibles en el sí d’organitzacions de drets humans, es nega autorització per fer activitats a les principals associacions de defensa dels drets humans i s’aproven reformes del codi penal en una línia repressiva cap als drets i llibertats individuals. Jo crec que la cooperació, des de la perspectiva internacionalista, ha de fer aquesta feina també. És veritat que jo no crec, i Novact no creu, en decidir agendes polítiques des de Barcelona per impulsar-les al Marroc, però és molt important entendre que les societats són plurals. Que en el sí de totes les societats, i al Marroc per descomptat també, hi ha gent que intenta impulsar una línia de promoció i defensa dels drets humans i nosaltres treballem conjuntament implementant l’agenda d’aquestes persones marroquines que treballen en aquesta línia per intentar impulsar una societat on pagui més la pena viure.

Em podries explicar alguna fita, algun objectiu que hàgiu assolit al llarg de la vostra trajectòria com a organització, alguna cosa que et faci sentir orgullós. Que es pugui dir que aquest model de cooperació, malgrat els mals tràngols, funciona?

Deixa’m explicar-te dos. I m’agradaria canviar una mica la perspectiva de què és un mal tràngol. Que expulsin la delegada de la nostra ONG no és una bona notícia, sense cap mena de dubte. Alhora era un risc controlat. I el fet que això hagi passat, així com diverses activitats en defensa dels drets LGTB que hi han succeït al Marroc aquesta última setmana, tenen l’avantatge de generar un debat públic i que moltíssimes persones, és cert, han sortit per condemnar els drets de les persones LGTB. Però quan es genera un debat públic també surten persones defensant l’altre via. Avui el ministre de sanitat del Marroc ha sortit dient que s’hauria de despenalitzar l’homosexualitat al Marroc. Això era impensable fa poc. A contribuït l’expulsió de la nostra delegada a això? És veritat que les connexions són complicades però, no nosaltres, sinó l’acció sostinguda de la societat civil al Marroc defensant els drets de la comunitat LGTB ha permès això, estic absolutament determinat a pensar i a defensar que és així.

Altres casos? A Palestina hem passat sis anys en un petit poble que diu Bil’in que s’assembla molt a aquest Jaén de aceituneros de Paco Ibánez. És un petit poble rodejat d’oliveres en el qual vam patir una repressió fortíssima per part de les forces d’ocupació israelianes, perdent dues terceres parts de la seva terra, i s’enfrontaven bàsicament a la tristesa, a la depressió i a la migració sistemàtica de la seva població perquè no tenien manera de sustentar la seva vida en un poble que vivia bàsicament de recollir olives. Què és el que vam fer amb aquesta gent? Què els que van fer ells? Van iniciar un moviment de resistència popular no violenta al qual vam estar donant suport durant molt de temps. Un moviment de persones es van organitzar per fer accions directes, manifestant-se enfront d’un mur. Es va establir un sistema per donar defensa legal a la gent arrestada per fer aquesta feina…

… El mur és el famós mur que separa Israel dels territoris ocupats palestins…

… que és un mur dos cops més alt que el mur de Berlín i vuit cops més llarg, per ubicar-nos. Doncs aquesta gent després de vuit anys de lluita sostinguda on hi va haver molts moments dolents, on vam perdre amics, vam perdre molts camarades que estaven amb nosaltres allà… però després de vuit anys vam viure el moment important. Vam veure com les mateixes autoritats israelianes, per via de la pressió popular van haver d’enderrocar el mur i el poble de Bil’in va recuperar la seva terra. Això em sembla un bon exemple del fet que la lluita pels drets humans paga la pena i que de vegades es guanya.

No queda més que agrair-te la teva presència, la teva amabilitat per l’entrevista i desitjar-vos molt bona sort i que continueu amb la vostra valuosa tasca.

Moltes gràcies

Autor/Autora

Txomin Martino

Politòleg

Articles publicats : 3

Deixa el teu comentari

Scroll to top