Entrevista a Josep Vendrell Revisat per Revista Treball a . “El dilema de les eleccions és involució o canvi real” [divide] Josep Vendrell Candidat d'En Comú Podem [divide] Llicenciat en Història. Afiliat al Partit Socia “El dilema de les eleccions és involució o canvi real” [divide] Josep Vendrell Candidat d'En Comú Podem [divide] Llicenciat en Història. Afiliat al Partit Socia Rating: 0
Esteu aquí: Home » Entrevistes » Entrevista a Josep Vendrell

Entrevista a Josep Vendrell

Entrevista a Josep Vendrell

El dilema de les eleccions és involució o canvi real

Josep Vendrell
Candidat d’En Comú Podem

Llicenciat en Història. Afiliat al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) el 1986. Va ser coordinador nacional de Joves amb Iniciativa (1991-1996). Del 1996 al 2003 va ser responsable de Relacions Internacionals i responsable de Comunicació. Ha estat cap de gabinet del conseller Joan Saura en el Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya (2003-2006) i secretari de Relacions Institucionals i Participació del Departament d’Interior i Relacions Institucionals i Participació (2006-2010). Actualment és secretari general d’ICV.

Perquè t’has decidit a presentar-te en aquestes eleccions?
Perquè de vegades cal donar un pas endavant. Aquestes eleccions són molt importants, són l’oportunitat per a un canvi real després d’aquests anys de Govern del PP, de retrocés dels drets i les llibertats. Aquests anys de Govern de la dreta, tant de l’espanyola com de la catalana, han fet una societat molt més desigual, han posat les institucions al servei de la minoria més poderosa i han degradat la democràcia amb una corrupció estructural.

I, al mateix temps, són unes eleccions molt importants per a ICV per la consolidació de la política de la confluència. He decidit presentar-me en tant que sóc secretari general d’ICV, per garantir tant la visibilitat d’ICV com el seu compromís amb una candidatura de confluència.

Vull garantir tant la visibilitat d’ICV com el seu compromís amb una candidatura de confluència.

Què creus que aportes a la llista d’En Comú Podem?
El que puc aportar, a més de la meva experiència en la política catalana al Govern i al Parlament, són els valors d’ICV, una referència nítidament d’esquerres, ecologista, feminista i catalanista. I tot el que ICV i els seus entorns socials i culturals aporten i han aportat, des del municipalisme al sindicalisme de classe, passant pel catalanisme popular.

Tot aquest bagatge s’ha de projectar, junt amb els d’EUiA, Podem i Barcelona en Comú, de la qual també formem part, en la candidatura En Comú Podem.

De què van aquestes eleccions?
El dilema de les eleccions és involució o canvi real. La ciutadania ha de decidir si es consolida la societat de les desigualtats i una democràcia de baixa intensitat o si hi ha un canvi real, una nova majoria, per acabar amb les polítiques d’austeritat i obrir una nova etapa constituent per afrontar la qüestió catalana amb la convocatòria d’un referèndum, i combatre la corrupció amb eficàcia.

El PP és el partit de la involució, el PSOE no suposa un canvi real i Ciutadans és la crossa del bipartidisme, el fre a tot canvi real. Nosaltres sumem a Catalunya per una força que, al costat de la confluència valenciana, amb Compromís, de la confluència gallega i de Podemos, sigui determinant per aconseguir el canvi.

El tres eixos principals: rescat social, regeneració democràtica i referéndum.

Tres prioritats a partir de la constitució del Congrés dels Diputats.
Crec que els tres eixos de la nostra acció política al Congrés han de ser: rescat ciutadà per donar resposta a l’emergència social, garantint un mínim vital i derogant la reforma laboral; regeneració democràtica eliminant tota forma de corrupció, amb una separació clara entre el món dels diners i la política, i la convocatòria d’un referèndum vinculant, acordat amb les forces polítiques del Parlament de Catalunya,  per donar resposta a les aspiracions de la gran majoria de la societat catalana i desbloquejar la situació provocada per les eleccions del 27S: majoria parlamentària de “l’independentisme exprés”, però derrota en termes “plebiscitaris”.

I la relació amb altres forces polítiques d’esquerres al Congrés?
Per garantir un canvi real és necessari que l’esquerra alternativa sigui la primera força de l’esquerra, i sumar al conjunt de l’esquerra en una nova majoria de canvi. No tenim vocació de complementarietat de l’esquerra que fins ara ha estat majoritària, el PSOE, sinó d’alternativa a les polítiques i a la manera de fer política fins ara dominant.

Per a ICV també és molt important mantenir un lligam estret amb totes les forces que estiguin a favor del dret a decidir i d’una concepció plurinacional de l’Estat. Estic convençut que en la propera legislatura a l’Estat s’obrirà un període de canvi constitucional, i haurem de donar aquesta batalla cercant el màxim d’aliats.

Per garantir un canvi real és necessari que l’esquerra alternativa sigui la primera força de l’esquerra.

I a partir del 20D, què?
Aquestes seran les darreres eleccions d’un període caracteritzat per la crisi econòmica i social, política i nacional, i la recomposició dels espais polítics tant a l’Estat com a Catalunya.

Per a ICV ha estat l’etapa de l’estratègia de la confluència amb diferents experiències locals: Catalunya Sí que es Pot a les eleccions al Parlament i ara En Comú Podem. El Consell Nacional va acordar la convocatòria de l’Assemblea Nacional d’ICV durant els primers mesos de 2016 per fer balanç, actualitzar la nostra estratègia i renovar la direcció. Tot, amb l’objectiu que ICV tingui més força i sigui més determinant.

I ara una sèrie de preguntes curtes…

Un llibre
1914, de Margaret MacMillan. Un llibre d’història que explica el mal que pot fer l’estupidesa política.

Una pel·lícula
No, de Pablo Larraín. Una pel·lícula xilena sobre el referèndum que va perdre Pinochet el 1988. De vegades, guanyar també vol dir perdre…

Un o una líder polític o personatge històric
La gent anònima i poc corrent que forma part de la nostra tradició radical i que es va deixar la pell per un món millor.  

Una cançó
El aguante”, de Calle 13.

Un lloc
El Montsec, entre La Noguera i El Pallars Jussà.

Un hobby
Fer hort (sí, tinc un hort a Barcelona), i fer alguna excursió i anar en bici quan puc.

Autor/Autora

Redacció Treball
Articles publicats : 18

Deixa el teu comentari

Scroll to top