Entrevista a Graciela Atencio (Coordinadora de Feminicidio.net) Revisat per Revista Treball a . “L’Estat no està preparat per a prevenir ni reparar els assassinats masclistes” [divide] Graciela Atencio Coordinadora de Feminicidio.net [divide] Graciela Aten “L’Estat no està preparat per a prevenir ni reparar els assassinats masclistes” [divide] Graciela Atencio Coordinadora de Feminicidio.net [divide] Graciela Aten Rating: 0
Esteu aquí: Home » Entrevistes » Entrevista a Graciela Atencio (Coordinadora de Feminicidio.net)

Entrevista a Graciela Atencio (Coordinadora de Feminicidio.net)

Entrevista a Graciela Atencio (Coordinadora de Feminicidio.net)

L’Estat no està preparat per a prevenir ni reparar els assassinats masclistes

Graciela Atencio
Coordinadora de Feminicidio.net

Graciela Atencio (San Luis, Argentina, 1968) és periodista i editora amb experiència en premsa escrita, ràdio i televisió. Activista feminista, el seu camp de treball han estat els drets de les dones a l’Argentina, Mèxic i Espanya. Des de l’any 2010 dirigeix Feminicidio.net, portal d’informació i plataforma de cursos online sobre violència vers les dones, que s’ha convertit en un web de referència per a la incidència política feminista. La base documental, el seu rigor i, sobretot, l’ampli concepte sobre les violències masclistes, cobreixen els buits que deixen les institucions públiques.

Què és i com neix Feminicidio.net?

A Feminicidio.net treballem per la memòria històrica de les dones assassinades. Cadascuna d’elles és important. Tenen un nom, una edat. La majoria moren joves i donem un registre històric a cadascuna d’elles. No només parlem de dades, sinó que expliquem la història de les dones. En realitat, Feminicidio.net va néixer per documentar el feminicidi a Amèrica Llatina i a l’Estat espanyol, però mai no vam aconseguir fons per a poder documentar a Amèrica Llatina, ja que requereix una infraestructura molt més gran, així que ens vam quedar només amb la documentació del feminicidi a l’Estat espanyol. En comparació amb els països d’Amèrica Llatina, en el conjunt de la Unió Europea la taxa de prevalença de les dones assassinades pel nombre de població és força menor que als països del sud. La desigualtat estructural, l’impacte del neoliberalisme i el colonialisme, també es veu reflectit en el nombre de dones assassinades i per això té sentit que sigui allà on hagi nascut el feminicidi. Si bé el terme és anglosaxó, va néixer als 90, es va reconfigurar i es va refundar a Amèrica Llatina.

La violència masclista no ha entrat en el currículum escolar i hauria de ser-hi en tots els nivells.

Com és que aquest any heu iniciat una campanya de mecenatge?

Hem decidit llançar una campanya de mecenatge i micromecenatge i de petits patrocinis d’institucions com l’Institut de la Dona, per veure si és possible sostenir el projecte col·lectivament, amb l’ajuda d’institucions i l’ajuda comunitària de petites mecenes que paguen una aportació anual de 60€, que permeti la sostenibilitat de la base de dades i la publicació de l’informe anual que estem impulsant. Aquest any publicarem l’informe 2015 sobre les 112 dones assassinades per violència patriarcal. Les oficials són 60. En l’informe fem una anàlisi de casos, com és la cobertura dels mitjans, i ho comparem amb les dades oficials, mitjançant infografies, gràfics i assajos d’acadèmics. No estem segures de salvar el projecte, però almenys volem deixar un informe anual i tancar un cicle. Quedarà un bon arxiu de 2010 al 2015, un registre de 800 casos. Seria lamentable que no poguéssim tirar endavant, però ho comuniquem perquè s’assumeixi una responsabilitat social del que significa no sostenir projectes d’aquesta naturalesa.

Els feminicidis són un fenomen global que es produeixen per raons de gènere, però s’expliquen oficialment d’una manera molt limitada. Realment, hem avançat?

Aquest és el punt neuràlgic del projecte. Quan ens vam posar a treballar vam decidir que, en primer lloc, documentaríem tots els assassinats de dones a mans d’homes perquè tenim, actualment, a tot el món, lleis que no tipifiquen delictes específics per a les dones. En tots els països tenim un gran dèficit per penalitzar la violència sexual i els assassinats de dones per raons de gènere, en què el mòbil és la misogínia. Si no hi ha una causa clara, que encara les lleis no la veuen, no són considerats assassinats o crims de gènere. Precisament el feminicidi el que denuncia és una justícia patriarcal, un Estat que no està preparat per a prevenir els assassinats, que no actua amb la deguda diligència, que no només no repara el crim sinó que no pot garantir que no es torni a cometre. El feminicidi és un terme que, a més de ser nou i revolucionari com a concepte multidisciplinari, posa en el centre la violència institucional i la responsabilitat de l’Estat davant els crims de gènere, els feminicidis.

En tots els països tenim un gran dèficit per penalitzar la violència sexual i els assassinats de dones per raons de gènere.

Sou una font de dades referent per a la incidència política feminista. Què aporta el monitoratge de feminicidi?

Fem un seguiment de tot el que es publica relatiu a tots els assassinats de dones a mans d’homes en els mitjans de comunicació i després fem un seguiment judicial dels casos que són públics. Pocs d’ells ho són, perquè només són considerats oficials els que queden recollits en el marc del que la Llei integral considera violència de gènere. Amb aquesta informació fem una comparativa dels oficials i no oficials. Hi ha casos que, des del nostre punt de vista, haurien de formar part de les xifres oficials, però no ho són i tampoc no donen una explicació a la societat del perquè. Per exemple, dels casos entre 2010 i 2015, almenys 35 haurien de formar part de les xifres oficials. No hi ha una transversalitat de la igualtat de gènere que garanteixi a les dones que no hagin de passar per situacions que les portin a la seva pròpia mort pel sol fet de ser dones. En visibilitzar totes les dones mortes per violències masclistes, posem en el centre que l’Estat no s’ocupa de totes les violències. Això és el que més valora la societat civil.

Feminicidio

La violència vers les dones s’ha aguditzat amb la crisi econòmica?

Sí, és clar, i això que nosaltres no mesurem altres qüestions, com els suïcidis. Amb la crisi, estan augmentant els assassinats per robatori, per violència comunitària, però també assassinats de dones a mans d’homes. Tenim un tipus de feminicidi que és el de prostitutes. En la cadena que porta una dona que la matin, apareix la violència estructural i la desigualtat estructural. Molts d’aquests casos són de dones que estan en situació d’exclusió social i també hi ha una gran sobrerepresentació d’assassinats de dones immigrants. El 30% de les assassinades són immigrants, quan només el 10% de la població femenina a l’Estat espanyol és immigrant. Aquestes dones tenen menys possibilitats de denunciar per les seves dificultats amb l’idioma, perquè hi ha una cultura diferent a la de la denúncia, perquè senten que les institucions estan lluny. Caldria analitzar factors més profunds que estan vinculats a l’impacte del neoliberalisme en les poblacions, ja no només a les dones sinó a la població més vulnerable.

A més, hi ha molts registres de la violència institucional que encara avui segueixen invisibilitzats perquè la violència institucional a l’Estat espanyol no està regulada, la ciutadania no tenim a l’abast eines legals per defensar-nos davant un jutge que actua malament, o si la policia no fa bé el seu seguiment en les ordres de protecció.

A Catalunya un 60% de les ordres de protecció són denegades.

En què falla el sistema que no és capaç de fer front a la violència masclista?

La violència dins de la parella té un encaix amb deficiències importants en el marc de la Llei integral contra la violència de gènere. Hi ha moltes dones que es queixen que no els remeten la denúncia, que no els fan cas a les institucions quan van a denunciar, que tenen problemes en el tractament del judici o que els jutjats els deneguen ordres de protecció. A Catalunya, per exemple, un 60% de les ordres de protecció són denegades. Quin tipus de protecció et garanteixen si quan tu vas a denunciar i demanes una ordre de protecció, el jutge te la denega? No hi ha garanties institucionals perquè les dones tinguin protecció. Per això, caldria fer que les dones tinguessin protecció legal i poguessin accedir a totes les formes de protecció de l’Estat sense necessàriament haver de denunciar. Lamentablement, està supeditat només a la denúncia, i a sobre la denúncia està limitada als casos de violència masclista en la parella. El calat del canvi de la llei ha de ser profund, i és el que s’està demanant per part de diversos sectors del moviment feminista.

Així doncs, tal com estan plantejats, els marcs normatius s’han demostrat insuficients per transformar la realitat…

Totalment. El que fa que baixin els nivells de violència té a veure amb una transformació social que implica l’aplicació de polítiques públiques, per una banda, que caldria transversalitzar perquè són totes les violències contra les dones i, d’altra banda, la part educativa. La violència no ha entrat en el currículum escolar i hauria d’estar en tots els nivells, tant en prevenció com en sensibilització. Tenim aquí una espècie de tòtem, una cosa molt dura de desentranyar, del que encara no es parla a l’Estat espanyol, que és la violència sexual. La violència sexual es dóna en el marc de la família en un context on els més vulnerables són nens i nenes, no només dones. És un tipus de violència patriarcal, que exerceixen els homes majoritàriament, i no obstant això és un tema del qual no es parla. No hi ha cap tipus de política pública sobre violència sexual, que està augmentant a tot el món i de la qual no sabem res a l’Estat espanyol.

Autor/Autora

Cristina Bigordà

Presidenta de Dones amb Iniciativa

Articles publicats : 3

Deixa el teu comentari

Scroll to top