Entrevista a Frederic Ximeno (Biòleg) Revisat per Revista Treball a . “Aquest acord obre la porta a l'acció de la societat civil i les administracions subestatals” [divide] Frederic Ximeno Biòleg [divide] Va ser Director General d “Aquest acord obre la porta a l'acció de la societat civil i les administracions subestatals” [divide] Frederic Ximeno Biòleg [divide] Va ser Director General d Rating: 0
Esteu aquí: Home » Entrevistes » Entrevista a Frederic Ximeno (Biòleg)

Entrevista a Frederic Ximeno (Biòleg)

Aquest acord obre la porta a l’acció de la societat civil i les administracions subestatals”

Frederic Ximeno
Biòleg

Va ser Director General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient de la Generalitat durant el govern d’esquerres, des d’on va impulsar l’arquitectura de les polítiques de canvi climàtic i l’avaluació ambiental estratègica de plans i programes territorials, urbanístics i sectorials, entre d’altres polítiques i projectes. Actualment és soci director d’ERF –Estudi Ramon Folch. Ha estat membre de la delegació espanyola a diverses Convencions de Canvi Climàtic de Nacions Unides.

Frederic_XimenoQuè els dius als més pessimistes o als qui s’han quedat amb certa insatisfacció per l’acord assolit a la Cimera de París?
Als pessimistes no els diria res, els combatria. Per contra, sí que diria alguna cosa als insatisfets i als crítics. Perquè algunes crítiques a l’Acord són fonamentades, i la insatisfacció està totalment justificada, tot i que els convidaria que llegissin la lletra petita. L’Acord institucionalitza un conjunt d’instruments que ja han estat assajats, en defineix de nous en els quals es pot incidir en el seu desenvolupament posterior i obre la porta a l’acció de la societat civil i les administracions subestatals. Els diria, doncs, que cal esprémer al màxim aquests instruments. També els diria que l’Acord, per bé que no ha fixat objectius específics, ha establert mecanismes de verificació i exposició pública. Per tant, ofereix noves vies formals per canalitzar la tasca de pressió sobre els governs perquè actuïn en la direcció correcta, incrementant la seva ambició progressivament. No es pot baixar la guàrdia, però alhora, hi haurà un compromís signat que donarà cobertura a l’exigència. No es pot desaprofitar. Els diria que, per bé que no apareix l’expressió “descarbonització”, l’enrevessada fórmula diplomàtica que la substitueix dóna prou de si per interpretar que la descarbonització és l’objectiu d’aquest segle. Finalment, els diria que l’Acord encara no està ratificat, així que, ara per ara, cal una tasca intensa en els propers mesos perquè no quedi en no res un altre cop.

 De forma immediata, l’Estat, el  govern de la Generalitat i els governs locals, quines mesures i esforços hauran d’implementar per no “desviar-se” dels compromisos?
Hi ha una tasca importantíssima i immediata al Parlament. El Govern ha aprovat l’Avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic, i ara s’ha de discutir en seu parlamentària. La Llei va ser confegida abans de l’Acord de París, així que cal una revisió per tal d’adequar-la-hi, tant pel que fa als instruments per a l’acció, com pel finançament i per la definició dels objectius. És necessari que aquells que van ser pioners en plantejar la necessitat d’aquesta Llei treballin molt perquè sigui millor… Però que sigui!

A partir de la promulgació de la Llei, la Generalitat ha d’estar preparada per impulsar-la eficientment i ràpidament. Els governs locals tenen un marc de treball en el si del Pacte d’Alcaldes, ara ampliat a les qüestions d’adaptació. Però també s’han de llegir l’Acord de París i estar a l’aguait, perquè es podran recollir a Nacions Unides les accions fetes a escala local. Que són moltes: eficiència energètica i renovables, edificació i mobilitat sostenible, captació d’indústria amb baixa petjada de carboni… En l’àmbit local caldrà augmentar l’ambició. La Unió Europea estarà amatent de com reaccionen els principals emissors, els Estats Units i Xina, però de ben segur que caldrà revisar a l’alça els objectius per a 2030 i intensificar els compromisos vinculants entre els socis. No cal esperar; a escala local es pot (i s’hauria de fer) anar més enllà.

 Qui hauria de pagar “la factura” del canvi climàtic en termes de transició justa?
L’hauríem de pagar entre tots, però amb responsabilitats diferents. El finançament haurà de venir d’aquells que s’han enriquit emetent CO2. Caldrà finançar l’adaptació al canvi climàtic i els costos de la transició. D’una banda, haurem de prendre responsabilitats els països desenvolupats, que som els causants de les emissions històriques; però, de l’altra, no podem deixar al marge el sector privat, sigui d’on sigui, que fa negoci emetent CO2. A escala local, si afrontem un canvi radical del model econòmic per avançar cap a una economia baixa en carboni, hi haurà guanyadors i perdedors. Hi haurà llocs de treball que s’extingiran i d’altres de nous que estan per crear. Caldrà formació, prestacions, suport a la transició, transferència tecnològica, canvis en les pautes de consum i molta innovació. Per tant, per bé que també hi ha responsabilitats compartides però no iguals, la transició justa a casa nostra l’haurem de construir entre tots.

Autor/Autora

Rosa Mateu

Redacció Treball

Articles publicats : 17

Deixa el teu comentari

Scroll to top