Entrevista a Arcadi Oliveres Revisat per Revista Treball a . Arcadi Oliveres Promotor de la plataforma Procés Constituent Militant hiperactiu per un món més just, en especial al servei de la pau, present en l’activisme i Arcadi Oliveres Promotor de la plataforma Procés Constituent Militant hiperactiu per un món més just, en especial al servei de la pau, present en l’activisme i Rating: 0
Esteu aquí: Home » Entrevistes » Entrevista a Arcadi Oliveres

Entrevista a Arcadi Oliveres

Entrevista a Arcadi Oliveres

Arcadi Oliveres
Promotor de la plataforma Procés Constituent

Militant hiperactiu per un món més just, en especial al servei de la pau, present en l’activisme i la mobilització social des de la Caputxinada fins als nostres dies. Ja sigui des de la presidència de Justícia i Pau i FETS   (Finançament Ètic i Solidari), des de l’acadèmia (és doctor en Economia i professor de la UAB), mitjançant els seus llibres, en actes i xerrades, l’Arcadi és un agitador compromès i un gran comunicador, que sap desxifrar les injustícies de manera clara, directa i contundent, proposar alternatives i transmetre-les de manera accessible per a tots els públics. I per si fos poc, amb una extraordinària amabilitat i proximitat. La seva darrera iniciativa, l’impuls de la plataforma ciutadana Procés Constituent.

“ICV ha d’ocupar un lloc principal en la confluència de les esquerres”

Quines polítiques econòmiques caldria aplicar ara, d’immediat, per sortir bé d’aquesta crisi?
La resposta ha de ser en dues dimensions: una és descavalcar el capitalisme i canviar a un sistema nou. Però, des d’un punt de vista pràctic, ara cal resoldre dos grans problemes que afecten la gent: la desocupació i la manca de protecció per part de l’Estat del benestar.
Com aconseguir-ho? Per a l’ocupació calen mesures de repartiment del treball, com les que va aplicar França fa deu anys; aplicar de veritat la Llei de Dependència, que permet donar dignitat i genera ocupació, i afavorir la generació de cooperatives.

I per garantir la protecció social per part de l’Estat?
Calen diners, i de diners n’hi ha si s’ingressa prou, o si es gasta bé.
Un exemple: ara ens diuen que abaixaran les pensions perquè no hi ha diners per pagar-les. Si fóssim capaços de recaptar els 90 mil milions anuals de frau fiscal, tenint en compte que el pagament de pensions a Espanya suposa 115 mil milions d’euros, podríem pagar-les tranquil·lament, i fins i tot apujar-les!
I l’altra cara de la moneda és gastar menys, però no en protecció social, sinó en inversions com l’AVE o aeroports que no s’utilitzen, i sobretot en despesa militar. Que estiguem gastant de l’ordre dels 52 milions d’euros diaris en despesa militar és absurd. I l’altra despesa innecessària és el rescat bancari. Els bancs no s’han de rescatar: s’han de deixar caure, i els banquers han de ser jutjats immediatament. Però en els darrers 5 anys, a Espanya ens hem gastat 250 mil milions d’euros en rescats. Això és completament inacceptable.

Està clar que les polítiques econòmiques actuals no van per aquí, i això alimenta el dubte de la ciutadania sobre si els governs tenen marge de maniobra.
Per a mi, una solució pot ser el que ha dit el senyor Almunia sobre que si Catalunya és independent sortirem de la Unió Europea… Tant de bo!             Així potser podríem tenir polítiques econòmiques diferents. I que consti que en la meva joventut vaig ser un fervent defensor de la Unió Europea.
Però ara me’n penedeixo, perquè és un absolut desastre. A les empreses potser no, però a la ciutadania ens aniria de conya.

El que està aconseguint una creixent mobilització és la causa independentista. Creus que hi haurà consulta?
No n’hi haurà. Tinc la impressió que el senyor Mas hi creu, però el seu partit no. És un partit d’ordre, un partit de dretes, i mai no es llançarà a fer cap desobediència. Des de Madrid no ens ho permetran, i des d’aquí no es plantaran.

I a la independència de Catalunya, s’hi arribarà?
Tal i com estan avui les coses, crec que és una il·lusió que serveix per despistar a la població, molt afectada per la crisi; de moment, una il·lusió poc realista.
Independència sí, però per una Catalunya molt diferent. Si tot aquest canvi només comporta que en lloc de la Ñ tinguem la NY, anirem molt malament. Ara, si la independència comporta coses com poden ser la transformació d’una monarquia en una república, la desaparició de l’exèrcit, la generació d’un Estat solidari, també amb Espanya, amb preocupació mediambiental… doncs, endavant.

Al Procés Constituent heu afirmat que voleu una candidatura unitària d’esquerres. Com te la imagines?
De moment no me la imagino, perquè l’horitzó que ens hem fixat és el 2016. Nosaltres hem treballat molt i tenim 43 mil adherits… però no podem començar a parlar amb els partits de tu a tu fins que tinguem una certa dimensió. I això vol dir anys de treball i paciència. No és el mateix anar a parlar amb ICV o amb EUiA o amb les CUP tenint 40 mil adhesions que tenint-ne 400 mil, o havent estat a 80 ciutats com hem fet fins ara, que havent estat a 800 pobles de tot Catalunya; no és el mateix tenir un programa de 10 punts molt suaus que tenir tot un programa polític ben elaborat. Quan tinguem tot això, maduresa i gent preparada suficient, aleshores ens trobarem amb els partits polítics. Evidentment, ens anirem trobant en el camí, com l’altre dia encerclant la Caixa; però una conversa més enllà l’hem de guardar per d’aquí a un cert temps.

Com ja saps, en la darrera Assemblea Nacional d’ICV vam decidir fer una aposta ferma per la confluència de les esquerres. Quin paper creus que ha de tenir Iniciativa en un procés com aquest?
ICV, per la seva trajectòria, pel referent històric que representa i per la força política que té, ha d’ocupar un lloc principal en aquest tema; per a mi, principalíssim, i m’agradaria que així fos. Per altra banda, també crec que hi ha coses que, en un partit de llarga tradició, de vegades són difícils d’acceptar.

QÜESTIONARI PERSONAL

Quins són els teus referents?
D’actuals, Noam Chomsky. I d’abans… mira, als anys 60, quan era estudiant, com la majoria d’adolescents, em penjava pòsters a l’habitació. I els 3 que jo tenia eren John F. Kennedy, Nikita Khrushchev i Joan XXIII. Són referents una mica estranys, però simbòlics d’una època de reconciliació est-oest, de resistència pacífica, etc.

Quants quilòmetres fas per anar a fer totes aquestes xerrades i conferències?
A l’any, uns 40 mil o 50 mil, en cotxe, només per Catalunya. Si surto del Principat ho faig en tren i ja no els compto.

I amb aquesta agenda tan plena, si en tens, a què dediques el temps lliure?
No en tinc, però tinc la sort que la feina per a mi ja és un lleure. Sí que tinc un hobby estrany, però: llegir Le Monde, però vell. Me’ls guardo i els llegeixo uns mesos després que hagin estat publicats.

El que la gent potser no sap és que has estat empresari.
12 anys. Em vaig fer càrrec de l’empresa familiar, quan va morir el meu pare. Va ser una experiència interessant, i en vaig aprendre molt, del món de l’empresa.

Marta Ribas. Diputada d’ICV-EUiA al Parlament

Autor/Autora

Marta Ribas

Coordinadora nacional d'ICV i diputada de Catalunya en Comú Podem al Parlament de Catalunya

Articles publicats : 5

Deixa el teu comentari

Scroll to top