Entrevista a Aïda Vila Rovira Revisat per Revista Treball a . “El sector dels combustibles fòssils té els dies comptats, i el món s'encamina cap a un futur d'emissions zero” [divide] Aïda Vila Rovira Activista de Greenpeac “El sector dels combustibles fòssils té els dies comptats, i el món s'encamina cap a un futur d'emissions zero” [divide] Aïda Vila Rovira Activista de Greenpeac Rating: 0
Esteu aquí: Home » Entrevistes » Entrevista a Aïda Vila Rovira

Entrevista a Aïda Vila Rovira

Entrevista a Aïda Vila Rovira

El sector dels combustibles fòssils té els dies comptats, i el món s’encamina cap a un futur d’emissions zero

Aïda Vila Rovira
Activista de Greenpeace

Aïda Vila Rovira forma part de l’equip polític climàtic de Greenpeace Internacional i segueix la negociació climàtica europea i internacional. Llicenciada en Dret, és especialista en Dret Ambiental nacional, comunitari i internacional, a més de en Drets Humans i Cooperació. L’Aïda és una activista de Greenpeace, de les que ha de plantar cara als lobbys ferotges que pressionen els més poderosos governs i que sabotegen els acords per salvar el Planeta.

Creus que s’ha perdut massa el temps en la lluita contra el canvi climàtic?
La negociació climàtica ha avançat més lenta del que seria desitjable, és veritat, però ha estat un procés de “pèrdua de temps” totalment conscient i orquestrat des de l’ombra pel sector dels combustibles fòssils.
Malgrat això, els científics de Nacions Unides acaben de confirmar que encara som a temps de frenar l’escalfament global. Això sí, a un preu: el de deixar intactes dues terceres parts de les reserves fòssils que coneixem. Frenar el canvi climàtic, per tant, significa el final d’un negoci, els dels combustibles fòssils, que ha estat molt rentable, tant per als grans empresaris del gremi com per a alguns polítics, i per això la resistència és tan gran.
Però els intents d’uns i altres per mantenir l’statu quo cada vegada estan més fora de lloc: governs com el d’Espanya, al servei de Repsol, cada vegada semblen més ridículs i imatges com les que hem vist darrerament a Canàries, on Greenpeace ha estat brutalment atacada per fer-se ressò de la voluntat d’un poble que diu “no al petroli”, s’aniran convertint en l’excepció.

Què esperes de la Cimera de París del 2015?
Per a Greenpeace, la cimera de París ha de marcar un punt d’inflexió i posar de manifest que el sector dels combustibles fòssils té els dies comptats, i que el món s’encamina cap a un futur d’emissions zero, mitjançant un procés de transició justa envers un sistema 100% renovable d’energia per a tots al 2050.
El que diferencia París 2015 d’altres trobades climàtiques és que cada cop més governs donen mostres del camí a seguir; per exemple, el recent acord Xina-EUA que, si bé és millorable, és un pas en la direcció correcta. O en el compromís de països com Dinamarca, de ser 100% renovables al 2050 o en els projectes pilot en zones rurals de països com Índia, on s’abasteix d’electricitat a la població 24 hores al dia, set dies a la setmana, només amb energia solar.
A més augmenta el nombre de membres de la societat civil que es manifesta, com el passat mes de setembre a Nova York, o que individualment o col·lectiva posa en marxa projectes d’energia renovable, no para de créixer.
D’altra banda, les energies renovables guanyen en competitivitat –i per tant, en implantació– a una velocitat impressionant. Entre 2009 i 2013, el 37% de les centrals de nova construcció a tot el món han estat renovables (i només al 2013, el 53%).

Les regions del Mediterrani tenen un gran potencial de recursos renovables. Quin és el principal obstacle que detecteu?
Multitud d’informes avalen el potencial renovable d’Espanya. El darrer, per part de Greenpeace, és Energia 3.0, en el que es posa de manifest que ser 100% renovable a España al 2050, a més de ser tècnicament possible, és econòmicament recomanable. Les renovables guanyen en competitivitat i el seu domini serà inevitable, perquè són tecnologies més modernes i eficients, perquè no tenen els riscos i costos associats als combustibles fòssils i l’energia nuclear i perquè són capaces de donar subministrament energètic en zones altament descentralitzades, quelcom indispensable per garantir l’accés a l’energia de 1,3 mil milions de persones que encara no en gaudeixen al món.
Ara mateix, a Espanya, el principal obstacle són els pals a les rodes que el Govern ha posat al sector en la darrera reforma legislativa, en la qual es modifiquen a la baixa els subsidis a l’energia renovable de manera retroactiva (quelcom inaudit fins aleshores), mentre es penalitza l’autoconsum energètic. Això sí, mantenint els privilegis del sector fòssil en forma de subvencions als empresaris del carbó (que no als treballadors) o de facilitats de tot tipus perquè s’autoritzin pràctiques com el fracking o les prospeccions petrolíferes en aigües profundes que, al marge d’oposar-se a les recomanacions dels científics de Nacions Unides, ens poden costar molts diners en danys ambientals.

Quin és el paper de l’activisme per fer possible aquest canvi de model energètic?
Des de Greenpeace pensem que l’activisme és essencial per canviar les coses.
Des de Greenepace, aquests dies, estem defensant el dret a protestar davant una Llei de Seguretat Ciutadana que pretén deixar-nos sense veu, ens defensem dels abusos de l’Armada espanyola a Canàries i fem valer el nostre caràcter pacífic en processos judicials totalment desproporcionats. Però la necessitat d’activisme que té el món en el que vivim va molt més enllà de Greenpeace. Les petites accions són també part de l’engranatge que serà motor del canvi: recollides de firmes o qualsevol altre via de suport on line, activitats locals o la mera assistència a les manifestacions, siguin climàtiques o siguin en solidaritat amb altres moviments socials que pateixen els efectes tangencials de l’escalfament global. Tots podem, i hauríem de posar el nostre gra de sorra per construir el futur que volem; es tracta d’alçar la veu i no mirar cap a una altra banda, de tenir els 30 segons de coratge per no ser còmplices d’un sistema que ens vol atemorits i callats davant la injustícia

Autor/Autora

Rosa Mateu

Redacció Treball

Articles publicats : 22

Deixa el teu comentari

Scroll to top