Entrevista a Agustín Rossi Revisat per Revista Treball a . “La memòria està en mans dels testimonis. I amb la justícia s'arriba a la veritat. Això és el que estem buscant.” [divide] Agustín Rossi Ministre de Defensa de “La memòria està en mans dels testimonis. I amb la justícia s'arriba a la veritat. Això és el que estem buscant.” [divide] Agustín Rossi Ministre de Defensa de Rating: 0
Esteu aquí: Home » Entrevistes » Entrevista a Agustín Rossi

Entrevista a Agustín Rossi

Entrevista a Agustín Rossi

La memòria està en mans dels testimonis. I amb la justícia s’arriba a la veritat. Això és el que estem buscant.”

Agustín Rossi
Ministre de Defensa de la República Argentina

Argentina s’està convertint en un referent en la persecució dels crims contra la humanitat. Per decisió seva, els arxius secrets de les juntes militars de la dictadura argentina (1976-1983) s’han digitalitzat, s’han fet públics i accessibles per a tothom i es troben a disposició de la justícia per investigar els seus crims. En aquesta entrevista ens parla, a més, de la causa oberta per la jutgessa Servini contra els crims del franquisme i de la justícia universal.

Recentment s’ha inaugurat l’espai de la memòria i els drets humans. Quin paper juga per a la recuperació de la memòria d’aquella etapa? Què aporta a l’actual democràcia?
Des de l’any 2003, amb Néstor Kirchner primer i Cristian Fernández després, se li va donar un fort impuls al que signifiquen els jutjaments als qui van ser els responsables de cometre delictes de lesa humanitat entre el 76 i el 83. Juntament amb això, es van portar endavant altres fets, com recuperacions simbòliques d’espais que es van utilitzar durant la dictadura com a centres clandestins de detenció i es van convertir molts d’aquests llocs en espais de memòria, veritat i justícia. Tots aquests fets van anar conformant clarament una política de moltíssima transparència sobre Drets Humans. Aquest 24 de març es complien 10 anys que Néstor Kirchner havia entrat per primera vegada a l’ESMA (Escola de Mecànica de l’Armada), un important centre clandestí de detenció. Un lloc que ara s’ha convertit fonamentalment a la recuperació de la memòria.

La causa oberta per la jutgessa Servini ha generat una gran il·lusió entre les víctimes del franquisme. Com valora aquest fet? Què creu que pot aportar a les víctimes del franquisme?
A Argentina el poder judicial és independent. La jutgessa ha pres aquesta decisió, que coincideix amb la política argentina en matèria de drets humans. És inevitable no comparar els moments. En un moment on a l’Argentina no es podia avançar en cap de les causes, molts dels denunciants argentins van trobar en el jutge Baltasar Garzón la possibilitat de dur-les endavant. Però és una decisió independent de la jutgessa, només puc opinar en la meva condició de dirigent polític, el govern no hi està involucrat, més enllà que hagi posat a disposició de la jutgessa els consolats perquè s’hi rebin les declaracions d’aquells que han estat víctimes del franquisme. Suposo que haurà estat molt ben rebut pels qui han estat víctimes del franquisme.

Mantenint el paral·lelisme del que va succeir, quines similituds i diferències troba entre la política de l’Estat espanyol i d’Argentina?
No puc fer una reflexió que signifiqui involucrar-me en la política interna d’un altre país. Però sí dic el que va passar a l’Argentina, que va recuperar la democràcia el 10 desembre de 1983, fa 30 anys que tenim democràcia. Vam tenir 3 anys d’avenços amb el president Alfonsín, que va crear la primera Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones. Del 86 al 2003 es va intentar de totes les formes tapar qualsevol petició de justícia de les víctimes del terrorisme d’estat. La llei d’indult a Videla, les lleis de punt final, els indults de Menem …, no es va resoldre la situació. Fins a l’any 2003 que es va fer el canvi de govern i es va modificar la situació.

Avui tenim els judicis per la memòria, la veritat i la justícia, que han donat ja 1.000 condemnes, de les quals al voltant de 480 estan complint presó efectiva, i se segueixen fent. Com s’ha de fer, sense tribunal especial, un tribunal ordinari, amb jutges comuns, aquest ha de ser el camí. Mirant l’experiència argentina, sempre van existir moments en què, tot i que estaven totes les alternatives jurídiques i legals tancades, van existir possibilitats de posar la demanda. O anant fora del país amb la causa de Baltasar Garzón o amb un jutge argentí que va considerar que el delicte d’apropiació de nadons era un delicte de lesa humanitat i no estava dins dels delictes prescriptibles. Per què diem el lema “memòria, veritat i justícia”? La memòria està en mans dels testimonis. I amb l’acció de la justícia un pot arribar a la veritat. Això és el que estem buscant.

Està al corrent de la reforma del govern Rajoy d’impedir l’aplicació del principi de justícia universal? Quin impacte creu que pot tenir?
No és una bona notícia. Tinc entès que s’està debatent al Senat. Tots aquells mecanismes que es vulguin utilitzar per retardar o tractar d’evitar que els que hagin comès en alguna època de la història delictes de lesa humanitat o delictes aberrants siguin jutjats, no em sembla una política encertada.

Autor/Autora

Avatar
Articles publicats : 3

Deixa el teu comentari

Scroll to top