“Els Tractats de nova generació són el cor del neoliberalisme i posen en qüestió la nostra democràcia i els nostres drets” Revisat per Revista Treball a . Entrevista a Lora Verheecke (Activista política i social) [divide] Lora Verheecke Activista política i social [divide] Lora Verheecke  és una  activista polític Entrevista a Lora Verheecke (Activista política i social) [divide] Lora Verheecke Activista política i social [divide] Lora Verheecke  és una  activista polític Rating: 0
Esteu aquí: Home » Entrevistes » “Els Tractats de nova generació són el cor del neoliberalisme i posen en qüestió la nostra democràcia i els nostres drets”

“Els Tractats de nova generació són el cor del neoliberalisme i posen en qüestió la nostra democràcia i els nostres drets”

“Els Tractats de nova generació són el cor del neoliberalisme i posen en qüestió la nostra democràcia i els nostres drets”

Entrevista a Lora Verheecke (Activista política i social)

Lora Verheecke
Activista política i social

Lora Verheecke  és una  activista política i social i investigadora en el camp dels tractats de comerç. Francesa, amb cognom holandès, viu a Brussel·les i va estudiar a la Universitat de Manchester, on es va especialitzar en política europea mediambiental. Des de fa 3 anys treballa al Corporate Europe Observatory, una ONG que es dedica a impulsar grups de recerca  per  analitzar el poder que exerceixen els lobbys en les decisions de la UE. L’anomalia, segons ella i nombrosos estudis i opinions acadèmiques, és que els tractats de comerç els escriuen les empreses, són opacs i la ciutadania no sap sobre el que s’està negociant. Provinent de l’activisme ecologista, la Lora va començar a estudiar el comerç de la fusta. Fou durant aquest període que va descobrir de prop com actuaven les corporacions, amb els seus bufets d’advocats “denunciant” Estats i regions davant els tribunals d’arbitratge. És des d’aleshores que investiga sobre les regles del comerç, unes regles que van en contra de totes les polítiques ambientals i de l’interès general. A més d’això, la Lora és enllaç de la campanya belga #niCETAniTTIP amb la campanya europea. Confia que “un dels grans Estats” membres de la UE dificulti l’aprovació definitiva del CETA, en això el nomenament d’Hulot, contrari al CETA i al TTIP, com a ministre d’Ecologia del gabinet Macron. Li sorprèn moltíssim l’actitud del Govern i del PSOE, entregats al CETA, tot i ser un dels Estats que més casos de denúncies té als tribunals d’arbitratge (ISD), últimament pel tema de les renovables.

Creus que la ciutadania europea està acceptant resignadament els dictats del neoliberalisme?

A la campanya europea contra el TTIP, CETA, TISA, hem observat que la gent sí que està preocupada per les conseqüències del neoliberalisme. El senten com un atac, no solament als drets laborals, sinó també al seu benestar, a menjar sa i a respirar net. El problema és que una gran part de la ciutadania, o no sap exactament el que està passant o no vol saber-ho, i no participen a la vida política. En canvi, importants sectors socials hi estan participant cada vegada més. A través de les campanyes hem pogut parlar amb molta gent, arribar a sectors empresarials, a la pagesia, a les organitzacions ambientals, i fer xarxa. Recordo com a la campanya belga, per exemple, Greenpeace i organitzacions de pagesos estaven en un mateix espai per compartir una estratègia comuna per fer front als tractats; això no havia passat mai. Aquesta és la “particularitat” d’aquests tractats de nova generació: són el cor del neoliberalisme i posen en qüestió la nostra democràcia i els nostres drets.

Són gairebé més de quatre anys de mobilitzacions a Europa contra el TTIP, el CETA…

Veritablement, hi ha hagut molta mobilització a nivell europeu, perquè aquests tractats representen el que les grans empreses i corporacions volen; el que passa és que tota la informació sobre els tractats és difícil de pair: només està en anglès, amb un llenguatge molt tècnic, i no són públics, són molt opacs. És per això que els mitjans de comunicació, o no parlen d’aquest tema o ens diuen que és molt ideològic. Aquesta manca de transparència també ha dificultat el debat públic i obert, on realment ens preguntem quin tipus de societat volem. Precisament, aquests tractats el que posen en qüestió és el lloc on ha d’estar l’economia, o si posem els interessos del comerç per davant dels temes socials o ecològics. La gent el que vol es viure bé, menjar sa, un treball decent, i cal saber explicar que amb aquests tractats és el comerç i els beneficis de les corporacions el que prevaldrà per sobre dels interessos dels ciutadans i les ciutadanes.

La gent està preocupada per les conseqüències del neoliberalisme, que senten com un atac no només als drets laborals, sinó també al seu benestar, a menjar sa i a respirar net.

Per últim… T’has adonat que darrerament hi ha moltes dones liderant espais de l’activisme?

El feminisme ha polititzat encara més les dones, els ha donat més confiança en si mateixes per moure’s en l’esfera pública i qüestionar totes les relacions de poder. Al cap i a la fi, el feminisme ha posat en evidència la relació injusta de poder entre homes i dones, i quan una dona entén això també mira més enllà, a d’altres espais, a l’economia, a l’empresa, també a la vida pública. Les dones se senten amb més consciència i tenen una mirada més crítica amb tot allò que ens està passant… i això es nota de seguida quan s’organitzen esdeveniments, i cada vegada veus més dones convidades com a representants o liderant moviments… Això, a curt termini, ajudarà a feminitzar la política i a tenir més suport.

Brussel·les és al centre de presa de decisions d’Europa, i com a tal atreu milers de lobbys que tenen com a objectiu el benefici, promoure els interessos de les grans empreses. Són grups de pressió corporativa i que afecten molt directament els interessos dels ciutadans i les ciutadanes. Els casos més paradigmàtics els trobem en el fenomen “porta giratòria”: polítics que quan deixen la política es converteixen en grups de pressió –i viceversa–, i també la dominació corporativa a través de grups d’experts que es converteixen en els assessors “partidaris” de la política oficial de la UE. Unes decisions preses en l’esfera política que, en la majoria d’ocasions, serveixen a uns interessos concrets, agreujant la injustícia social i la degradació del medi ambient. El Corporate Europe Observatory (CEO) treballa estretament amb grups d’interès públic i moviments socials, dins i fora d’Europa, per desenvolupar alternatives a la dominància del poder corporatiu.

Autor/Autora

Rosa Mateu

Redacció Treball

Articles publicats : 18

Deixa el teu comentari

Scroll to top