Els reptes del canvi educatiu: reflexions al voltant d’Escola Nova 21 i Xarxes pel Canvi Revisat per Revista Treball a . El desplegament del programa Escola Nova 21 (EN21) ha generat crítiques de diversa naturalesa. Alguns han qüestionat el propi concepte de la innovació que impli El desplegament del programa Escola Nova 21 (EN21) ha generat crítiques de diversa naturalesa. Alguns han qüestionat el propi concepte de la innovació que impli Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Els reptes del canvi educatiu: reflexions al voltant d’Escola Nova 21 i Xarxes pel Canvi

Els reptes del canvi educatiu: reflexions al voltant d’Escola Nova 21 i Xarxes pel Canvi

Els reptes del canvi educatiu: reflexions al voltant d’Escola Nova 21 i Xarxes pel Canvi

El desplegament del programa Escola Nova 21 (EN21) ha generat crítiques de diversa naturalesa. Alguns han qüestionat el propi concepte de la innovació que implica la iniciativa (Subirats, 2017); altres han posat sobre la taula els riscos que es desprenen pel fet de ser una iniciativa privada (Bayo, 2016); altres han alertat sobre els perills que pot generar en clau de segregació escolar (Tarabini; 2016); i altres han qüestionat les possibilitats d’innovar en un context marcat per les retallades (Gargalló, 2016).

Recentment, el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) ha presentat la iniciativa Xarxes pel Canvi que aplega a EN21, a l’ICE de la UAB i Rosa Sensat sota una mateixa iniciativa per tal de sumar esforços a favor de la innovació educativa a la ciutat de Barcelona. Aquesta iniciativa té diverses virtuts que poden ajudar a combatre alguns dels límits vinculats amb l’acció aïllada de EN21. En primer lloc, es tracta d’una iniciativa pública i, com ja vam argumentar en una altra ocasió (Tarabini, 2017), és l’Administració Educativa la que ha de regular els processos d’innovació al territori, garantint les condicions perquè els centres puguin desenvolupar pràctiques educatives ‘innovadores’. En segon lloc, s’articula explícitament a partir de xarxes d’escoles a nivell territorial, per la qual cosa incorpora una mirada contextual als processos d’innovació educativa. En tercer lloc, té la voluntat explícita d’arribar a totes les escoles de la ciutat, fent que la innovació sigui una característica de tot el sistema i no només d’alguns centres particulars.

No obstant això, aquesta iniciativa té alguns reptes per davant que no pot eludir. A continuació, apuntem els principals reptes a nivell de sistema que són cabdals per a garantir l’èxit d’aquest procés de canvi.

La segregació escolar actua sovint com un inhibidor de la innovació educativa.

Arribar a les escoles que no ho demanen i que no presenten ‘voluntat’ de canvi. La voluntat de canvi és un punt de partida necessari per a iniciar processos de reforma escolar i garantir-ne la seva sostenibilitat. Quan els canvis són imposats tendeixen a generar rebuig (Carbonell, 2001). És des d’aquesta lògica que s’impulsa el ‘canvi des de dins’. Ara bé, és sabut també que no tots els centres estan en la mateixa disposició d’articular aquestes voluntats. Són els centres amb més estabilitat i cohesió docent i els menys afectats pels estralls de la segregació escolar els que tenen més capacitat per a demanadar canvis en pro a la innovació escolar. Els trade offs entre les necessitats de contenció i cura i les necessitats de renovació pedagògica dels centres que concentren més complexitat social es presenten com una barrera per articular processos de canvi. És doncs, imprescindible que els programes d’aquest tipus siguin capaços de generar aquesta demanda a tots els centres educatius, prestant especial atenció a aquells que per les seves condicions docents i socials no sempre poden articular la seva voluntat de canvi.

Combinar la innovació escolar en mesures de lluita contra la segregació escolar. La segregació escolar actua sovint com un inhibidor de la innovació educativa (Síndic, 2016). Així, per garantir que els processos i la voluntat de canvi escolar arriben a tots els centres de la ciutat cal regular i controlar els processos d’admissió de l’alumnat, tot evitant les concentracions artificials de determinats perfils d’alumnes a determinats centres. Cal, també, assegurar que les zones escolars garanteixen la necessària heterogeneitat social per permetre contextos escolars igualment heterogenis i diversos. I cal, sens dubte, una planificació educativa que garanteixi places públiques suficients i de qualitat a tots els territoris de la ciutat.

Que la classe mitjana no fugi de l’escola pública és una bona notícia.

Garantir l’estabilitat de les plantilles, la formació del professorat i els espais col·lectius de reflexió i planificació. No es pot pensar en un projecte d’innovació a llarg termini sense tenir un equip docent estable i cohesionat amb temps planificats dins la seva càrrega horària per a poder portar a terme els processos de canvi. En aquest sentit, la col·laboració que proposa Xarxes pel Canvi s’ha de poder articular de forma sistemàtica i sense generar malestars entre els docents per les múltiples tasques a les que han de fer front quotidianament. La col·laboració, de fet, pot ser una via clau per a lluitar contra la segregació, la competició escolar i la polarització social entre centres. Ara bé, perquè aquesta col·laboració tingui èxit no es pot viure com un ‘sacrifici’ més, sinó que ha de ser una part intrínseca de la tasca docent i, com a tal, ha d’estar programada, planificada i institucionalitzada.

Evitar els processos de gentrificació escolar. El concepte de gentrificació escolar fa referència als processos d’expulsió de determinats perfils de població (immigrats i de menys estatus socioeconòmic) de les escoles públiques com a conseqüència de l’arribada de nous sectors de població (fonamentalment classes mitjanes professionals) atrets per els models innovadors dels centres escolars. Que la classe mitjana no fugi de l’escola pública és una bona notícia. Com també ho és el fet que diferents perfils de població convisquin dins un mateix centre escolar. Però el risc immediat dels processos d’innovació escolar és que en lloc de generar processos de convivència generin processos de separació de la població. Sigui per l’encariment de les quotes, sigui per un llenguatge i un projecte que no interpela al conjunt de la població i que genera incerteses entre aquells que gaudeixen de menys capital cultural, la innovació escolar es pot convertir en un pol d’atració per a classes mitjanes que progressivament van colonitzant l’espai escolar (Bonal, 2016). És imprescindible, doncs, que mentre les Xarxes pel Canvi no arribin al conjunt de centres de la ciutat es destini una atenció especial a aquesta qüestió, evitant que nom de la innovació es reforci la gentrificació.

Autor/Autora

Aina Tarabini

Doctora en sociologia. Membre del Grup de recerca sobre Globalització, Educació i Polítiques Socials de la UAB.

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top