Els ODS, una oportunitat d’or per a l’esquerra Revisat per Revista Treball a . [Se dice “otro mundo es posible”, a lo cual yo siempre he opuesto “otro mundo es seguro”. Mejor o peor, dependerá de nosotros.] José Luís Sampedro Els Objectius [Se dice “otro mundo es posible”, a lo cual yo siempre he opuesto “otro mundo es seguro”. Mejor o peor, dependerá de nosotros.] José Luís Sampedro Els Objectius Rating: 0
Esteu aquí: Home » Internacional » Els ODS, una oportunitat d’or per a l’esquerra

Els ODS, una oportunitat d’or per a l’esquerra

Els ODS, una oportunitat d’or per a l’esquerra

[Se dice “otro mundo es posible”, a lo cual yo siempre he opuesto “otro mundo es seguro”. Mejor o peor, dependerá de nosotros.]
José Luís Sampedro


Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), o l’agenda 2030, van ser aprovats per 193 països a finals de l’any 2015 en el marc de l’Assemblea de les Nacions Unides. Aquesta nova Agenda és hereva dels Objectius del Mil·lenni i busca ampliar-los o bé completar aquelles metes que no van ser aconseguides amb l’anterior fita.

Si bé caldria analitzar davant de quina situació política, econòmica, social i mediambiental ens trobem en aquests moments a escala mundial per fer front a aquests objectius. ¿És realista marcar-se 17 objectius per fer front a les desigualtats socials, el canvi climàtic, la desigualtat de gènere, la pau o l’accés a l’educació i la sanitat davant nous lideratges polítics com el de Donald Trump, que semblen anar just en la direcció contrària a aquests objectius?

La resposta és sí, ara més que mai. A pesar d’aliances perverses com la que suposa Trump amb Netanyahu en l’àmbit mundial, especialment per a la fràgil estabilitat d’Orient Mitjà, el fet és que a finals de l’any passat nombrosos informes van coincidir en què augmenten les desigualtats, la precarietat i les injustícies mundialment. Així per exemple, la fam, segons la FAO, augmenta per primer cop en 15 anys i afecta una de cada deu persones, concretament tenim la pitjor crisi de fam a la banya d’Àfrica des de la darrera sequera dels anys 50.

Cal recordar que el canvi climàtic té efectes socials molt greus, com la sequera i la manca d’aigua dolça per a beure i conrear terres. Aquests efectes del canvi climàtic ja s’estan deixant sentir arreu del planeta. Tant la sequera com l’augment del nivell del mar, les onades de calor o les tempestes desorbitades tenen greus conseqüències socials, com les epidèmies, les malalties, la inestabilitat econòmica, les migracions massives o bé els conflictes armats.

Actualment, 40 milions de persones són víctimes de l’esclavitud moderna i el treball infantil segueix afectant 152 milions de nens i nenes al món. Per si no n’hi hagués prou, ens trobem davant d’una comunitat global farcida de conflictes bèl·lics, nacionalismes creixents i amenaces nuclears. Els ODS giren justament entorn de 5 eixos per fer front a la quantitat i profunditat d’aquestes greus amenaces: planeta, persones, prosperitat, pau i aliances. Per aconseguir dur-los a terme abans del 2030, caldrà posar en pràctica les seves 169 metes.

Els ODS són una oportunitat per a l’esquerra perquè el seu contingut són les nostres velles i noves reivindicacions ecosocialistes, però el compromís adquirit pels 193 països fa que es converteixin en els objectius de tots els Estats, governs i persones, independentment de la seva tendència política. Els ODS comprometen tots els països a treballar de facto per erradicar la pobresa, la desigualtat, l’atur, la precarietat laboral, el col·lapse climàtic i mediambiental, la degradació de la qualitat democràtica i de drets, els processos de concentració de poder i el militarisme, la reducció dels espais cívics i de participació de la societat civil i els retrocessos emancipadors de les dones.

Dos anys després de la seva aprovació, el seu grau de compliment a escala mundial és decebedor, però molt més ho és encara en el cas d’Espanya, on el més calent és a l’aigüera. Actualment, el Senat està elaborant una ponència d’estudi sobre la seva aplicació a l’Estat que conclourà abans de l’estiu, i recentment hem aprovat l’elaboració d’una ponència mixta entre Congrés i Senat per aconseguir ampliar els treballs de l’actual ponència. Malgrat això, que demostra una voluntat política en tots els grups, les ponències són insuficients.

La falta de compliment dels objectius en el cas d’Espanya es deu en gran mesura a la caiguda lliure de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament, el mal comportament de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la falta d’una estratègia activa per a la protecció de l’oceà i l’enorme desigualtat social denunciada per diferents informes i que situen a Espanya a la cua d’Europa, només per davant de Bulgària i Romania o directament a la cua pel que fa a la manca d’ajudes públiques per a les rendes més baixes. Quan el govern del PP no vol aplicar una major apujada del salari mínim interprofessional o de les pensions, en realitat no només fa que s’enquisti la desigualtat social, sinó que incompleix el seu compromís amb el món i les Nacions Unides.

Aplaudim la decisió del Govern de crear un Grup Interministerial d’Alt Nivell per coordinar l’Agenda 2030, però anem tard i el que es fa no sembla tenir massa repercussió. Tot just fa uns dies, el Secretari d’Estat de Cooperació Internacional ha presentat el V Pla de Cooperació, on es fa esment dels ODS però no d’una forma concreta, ni tan sols s’explica com es farà per dur-los a terme. Les accions del Govern espanyol semblen més una operació de maquillatge que una intenció real de fer efectius els ODS.

Certament, els ODS excedeixen i han d’excedir el marc de la Cooperació Internacional, i per això la nostra petició va ser des d’un bon principi crear una “comissió especial” per desemmarcar-la de la cooperació internacional. No obstant això, els ODS no són una responsabilitat exclusiva del Govern de l’Estat, sinó que ens interpel·len a totes i per tant s’han de treballar de forma transversal des de totes les institucions i departaments: municipals, supramunicipals, autonòmics i estatals.

Què podem fer des de l’esquerra transformadora per ajudar a acomplir els ODS? En primer lloc, el més urgent és elaborar una diagnosi des de cada poble, cada ciutat, però també de forma coordinada amb la Generalitat per construir una estratègia de desenvolupament sostenible a llarg termini que incorpori tant la política exterior com les polítiques domèstiques. Cal que l’estratègia compti amb indicadors exhaustius que ens permetin avaluar i mesurar en temps i forma els avenços i retrocessos, i finalment és necessari generar una estructura de participació dels governs locals i de la Generalitat amb el sector privat, el món acadèmic i la societat civil.

Segons els baròmetres d’Eurostat, la nostra és una de les societats europees més solidàries; comptem amb una enorme cultura i sensibilitat per al desenvolupament i, per tant, és urgent que totes les opcions polítiques estiguin a l’altura de les demandes socials i dels reptes que ens suposen els ODS.

Autor/Autora

Sara Vila

Senadora d'En Comú Podem

Articles publicats : 3

Deixa el teu comentari

Scroll to top