Els monstres de la sobirania Revisat per Revista Treball a . Estats Units ja no és el líder econòmic indiscutible que va ser durant el segle XX. Però durant la presidència d’Obama va mantenir l’exercici del lideratge polí Estats Units ja no és el líder econòmic indiscutible que va ser durant el segle XX. Però durant la presidència d’Obama va mantenir l’exercici del lideratge polí Rating: 0
Esteu aquí: Home » Internacional » Els monstres de la sobirania

Els monstres de la sobirania

Els monstres de la sobirania

Estats Units ja no és el líder econòmic indiscutible que va ser durant el segle XX. Però durant la presidència d’Obama va mantenir l’exercici del lideratge polític i moral d’occident. Les cancelleries europees treien pit de tenir bona sintonia amb l’executiu estatunidenc i tots els candidats a alguna cosa arreu del món anhelaven la comparació amb el primer ocupant afroamericà de la Casa Blanca.

Obama prometia canvi i esperança. La reforma de la sanitat, encara que incompleta, i l’espectacular recuperació econòmica des de la crisi de 2008 són la seva millor carta de presentació. Els que van invertir en mercats financers l’any 2009 coincidint amb l’entrada d’Obama, han obtingut el retorn més alt de la història. Però, i la resta?

L’any 1980, tant als EUA com a Europa, l’1% més ric acumulava el 10% de la riquesa. Però el 2016, aquest 1% va incrementar la seva posició fins al 12%, a Europa, i a un esfereïdor 20% als EUA. Alhora, el 50% de la població amb menys recursos va passar de controlar el 20% de la riquesa el 1980 a controlar només el 13% el 2016. La desigualtat creixent varia en intensitat segons la regió del planeta, però és consistent en la seva tendència a l’alça.

Què passa quan un projecte polític és víctima de les seves pròpies promeses? Incapaç de superar l’expectativa generada?

Que es generen vents de canvi. El votant que dona suport al partit en el poder es desmobilitza, i el votant de l’oposició creix, en conseqüència, tant en termes absoluts com relatius. És el territori on s’articula l’esperança i neixen els monstres.

En aquest context de declivi de les socialdemocràcies europees i del liberalisme tradicional nord-americà és on han sorgit els nous moviments populistes. Des del nacionalisme econòmic de Trump, o els Brexiters, fins a les esquerres de Syriza i Podemos/Comuns. Aquests moviments defineixen clarament un “nosaltres” respecte a un “ells” més o menys difús segons convingui.

El salt difícilment evitable, però no necessari, d’aquests moviments, que actua com a mínim comú denominador és la concepció que aquest “nosaltres” prèviament definit és superior. La primera víctima és el discurs i no tant la part performativa, però ràpidament pot evolucionar en els moviments supremacistes com la Lliga Nord, el Front Nacional o VOX. Identificar els seus votants com a feixistes condueix a l’equívoc entre dos moviments àmpliament separats en el temps però igualment perillosos. Per entendre i combatre aquestes actituds i valors, cal identificar aquests nous moviments com un fenomen en si mateix i fugir de simplificacions. Només així es podrà articular una resposta a aquests moviments i als reptes actuals.

Pot semblar evident que les receptes polítiques del segle XX no tenen per al XXI les solucions que van aportar durant el període de postguerra. Però apostar per fer un gir de 180 graus simplement perquè és el contrari de l’statu quo no sembla una solució gaire raonada.

Quan els EUA van passar, en una llarga nit electoral, de ser el far de les democràcies occidentals al màxim exponent de la intolerància i el fanatisme, els americans van votar amb l’estómac i no amb el cap. Situació que hem vist repetida al referèndum sobre el Brexit, a múltiples eleccions arreu d’Europa i el passat cap de setmana amb les eleccions andaluses.

Avui, ens trobem a les portes d’un estancament econòmic que tant pot suposar un futur repunt a l’alça del creixement com una nova recessió producte de la inestabilitat i desconfiança respecte als mercats financers i la consegüent contracció de la inversió i el consum. En aquest clarobscur on creixen els monstres, cal frenar-los abans que arrelin.

Hi ha un mantra compartit per forces polítiques, populistes i no, de dretes i d’esquerres: la recuperació de la sobirania. Recuperar implica una pèrdua prèvia, però cada proposta política atribueix aquesta pèrdua a aquells a qui es vol contraposar: la Unió Europea, els immigrants, Xina, els mercats financers…

El professor d’economia política de la Universitat de Harvard Dani Rodrick, en el seu llibre La paradoxa de la globalització definia l’anomenat ‘Trilema de Rodrick’, on argumentava que un Estat no pot ostentar sobirania nacional, democràcia interna i alhora beneficiar-se de la globalització. El procés de globalització ha reduït la sobirania dels Estats en favor de grans corporacions capaces d’aprofitar els buits i les divergències legals entre els diferents Estats on operen. Per resoldre aquest dèficit, s’han organitzat mecanismes de governança supranacionals que necessàriament han assumit part de la sobirania dels Estats. I aquesta pèrdua és la que denuncien aquests moviments. Però si acceptem la premissa que recuperant sobirania nacional es millorarien les condicions materials de vida, què estem disposats a sacrificar? I sobretot, estem en condicions de poder-ho sacrificar?

El Brexit és el paradigma més clar d’aquest trilema. Els britànics van votar recuperar sobirania nacional front a la UE. A canvi han d’abonar 40 bilions d’euros més una pèrdua, segons les últimes estimacions, de l’1% del PIB durant els pròxims 10 anys, a causa de la pèrdua de competitivitat d’una economia més aïllada del mercat global. Un èxit, vaja.

La resposta que cada projecte polític tingui al trilema és possiblement un dels majors reptes que tenim sobre la taula. D’entrada, però, sembla que aquells que exigeixen sobirania cal que tinguin clar què estan disposats a sacrificar. I aquest principi val per a tots, especialment pels que menteixen interessadament minimitzant els sacrificis que poden suposar les seves propostes. Perquè de la mentida s’alimenten els monstres.

Autor/Autora

Marc Bertomeu

Consultor

Articles publicats : 8

Comentaris (1)

Deixa el teu comentari

Scroll to top