Els Jocs de la frivolitat Revisat per Revista Treball a . 2022... 2026? Més enllà de les peripècies de la candidatura olímpica que l’alcalde Trias ha volgut ressuscitar, sobta la frivolitat amb què el tema ha estat abo 2022... 2026? Més enllà de les peripècies de la candidatura olímpica que l’alcalde Trias ha volgut ressuscitar, sobta la frivolitat amb què el tema ha estat abo Rating: 0
Esteu aquí: Home » Món local » Els Jocs de la frivolitat

Els Jocs de la frivolitat

Els Jocs de la frivolitat

2022… 2026? Més enllà de les peripècies de la candidatura olímpica que l’alcalde Trias ha volgut ressuscitar, sobta la frivolitat amb què el tema ha estat abordat per la majoria de forces polítiques del consistori. Les promeses mirífiques de reactivació econòmica i de realització d’infraestructures han estat una desvergonyida temptativa d’enredar una opinió pública aclaparada pels impactes de la crisi. Cada cop que hi ha una operació especulativa en marxa, ens prometen llocs de treball a dojo. Els propagandistes d’aquest manà rarament s’atarden a explicitar, però, de quina mena de llocs de treball es tracta, en quines condicions i de quina durada. No cal ser futuròleg per endevinar quin seria el destí de les “viles olímpiques” i les instal·lacions esportives realitzades per a l’ocasió –amb costos que sempre depassen els pressupostos inicials– un cop finalitzats els Jocs. Ni per predir els impactes que, en matèria de despesa energètica i emissions contaminants, suposaria transformar una vila mediterrània com Barcelona en una ciutat farcida de pistes de gel.

Tot plegat, no és sorprenent de la part d’un govern business friendly com el que tenim. El de la Generalitat, per la seva banda, ja ens va avergonyir amb les seves reverències servils al magnat Sheldon Adelson… i ens ha deixat estorats amb els seus regals fiscals a la indústria del joc per facilitar l’arribada de Barcelona World. Sembla que no hi ha projectes –de país ni de ciutat– que no tinguin a veure amb el monocultiu turístic i l’economia de casino. Ni es contempla cap altre mètode dinamitzador que “l’esdeveniment”. Dissortadament, una part de l’esquerra roman presonera d’aquesta lògica. El trist espectacle d’aquesta fallida candidatura subratlla la necessitat d’una alternativa transformadora; una proposta que respongui a l’actual urgència social i ecològica i obri un horitzó de promoció de l’economia solidària, del cooperativisme, del petit comerç i d’una nova industrialització, amb criteris de sostenibilitat i progrés.


Lluís Rabell
President de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona

Autor/Autora

Lluís Rabell

President del Grup Parlamentari de Catalunya Sí Que es Pot

Articles publicats : 2

Deixa el teu comentari

Scroll to top