Eleccions, per a canviar el govern Revisat per Revista Treball a . Val la pena estirar les cames per l’extrem oriental de la serra de Collserola i anar a visitar la restauració del Castell de Torre Baró, que ens ofereix una nov Val la pena estirar les cames per l’extrem oriental de la serra de Collserola i anar a visitar la restauració del Castell de Torre Baró, que ens ofereix una nov Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Eleccions, per a canviar el govern

Eleccions, per a canviar el govern

Eleccions, per a canviar el govern

Val la pena estirar les cames per l’extrem oriental de la serra de Collserola i anar a visitar la restauració del Castell de Torre Baró, que ens ofereix una nova perspectiva de la ciutat de Barcelona des del mirador privilegiat de Nou Barris. Val la pena observar la geografia de la perifèria urbana solcada pel riu Besòs, on la Ciutat Comtal canvia de nom i pren els noms de Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramanet, o bé girar el cap i veure els blocs de pisos de Ciutat Meridiana, rebatejada com a “Ciutat Desnonada”. Val la pena, sobretot, aturar-se en el plafons exteriors i interiors i observar amb deteniment les fotografies i els textos explicatiu d’un temps, els anys seixanta i setanta, i d’uns barris teixits pel moviment obrer i les associacions de veïns esperonats per militants antifranquistes i beneits per capellans compromesos. Recordem, a tall d’exemple, com dos de cada tres ciutadans de Torre Baró van votar comunista o socialista en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya l’any 1980.

Les polítiques públiques de retallades socials han fet estralls a Torre Baró i les desigualtats han crescut sense aturador. La renda ha baixat a la meitat de la renda mitjana de la ciutat de Barcelona, a la mateixa velocitat que van desapareixen els bons llocs de treball, les vacances pagades i les prestacions socials. Una situació que s’escampa amb ràbia per tot Nou Barris i el conjunt de barris populars d’arreu de la ciutat i del país.

L’estat d’emergència social no és fruit de cap accident o bé fatalitat divina sinó d’unes polítiques abonades pels diversos governs, de la ciutat de Barcelona, de la Generalitat, de l’Estat, de la Unió Europea… En aquest sentit, la prioritat hauria de ser fer fora aquests governs o, si més no, obligar a canviar radicalment aquestes polítiques. Tot el demés són cants de sirena independentistes o tinta de calamar dels que continuen saquejant els bens i els diners públics.

La proposta d’unes eleccions plebiscitàries substitutives d’un referèndum o consulta acordada amb l’Estat i amb totes les garanties democràtiques és una befa als ciutadans i un cop baix a l’autogovern català. El que convenen són eleccions per a canviar el Govern de la Generalitat, com cal fer-ho a les eleccions municipals a Barcelona ( i altres ciutats) i a les generals amb el Govern del PP. El que convé és que, més enllà de les confluències possibles i desitjables, totes les candidatures progressistes i d’esquerres comparteixin com a primer punt: l’establiment de la Renda Bàsica de ciutadania.

Torre Baró ens recorda com l’Assemblea de Catalunya va assumir la vindicació dels drets laborals i socials cridant a la mobilització el Primer de Maig i a la solidaritat, una pila de vegades, amb els treballadors en vaga. Res a veure a amb una Assemblea Nacional Catalana que s’arronsa davant de qualsevol vindicació laboral, social o territorial, concreta i que afecta a la cohesió social del nostre país. No podem deixar que bona part de la nostra gent s’escoli per l’aigüera de l’atur i la precarietat laboral, que perdi els drets de ciutadania i l’esperança d’un futur diferent i millor. Ara més que mai un sol poble! I visca la Renda Bàsica i mori el mal Govern!

Autor/Autora

Andreu Mayayo

Coordinador d'Esquerra Verda i catedràtic d’Història Contemporània de la UB

Articles publicats : 34

Deixa el teu comentari

Scroll to top