Eleccions i salut de la democràcia Revisat per Revista Treball a . No podem dir que res del que passa ens agafa per sorpresa. Les eleccions previstes pel pròxim 14 de febrer estaven predeterminades des del setembre. Pel mig hem No podem dir que res del que passa ens agafa per sorpresa. Les eleccions previstes pel pròxim 14 de febrer estaven predeterminades des del setembre. Pel mig hem Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Eleccions i salut de la democràcia

Eleccions i salut de la democràcia

Eleccions i salut de la democràcia

No podem dir que res del que passa ens agafa per sorpresa. Les eleccions previstes pel pròxim 14 de febrer estaven predeterminades des del setembre. Pel mig hem viscut una segona onada de la pandèmia i ens trobem enfilant la tercera, i entre una i l’altra unes festes de Nadal en que s’han relaxat les mesures contra la covid-19. Així arribem a les portes de la campanya electoral amb els contagis a l’alça i la decisió transcendent de si caldria suspendre la convocatòria electoral.

Per què és una decisió tan important ajornar o no les eleccions?

Unes eleccions no són pas qualsevol cosa. Tendim sovint a relativitzar la importància de la política, fins i tot a menysprear-la, però no podem oblidar que votar és el pilar fonamental de la democràcia, i un dret reconegut a la part més blindada de la Constitució i l’Estatut. Per poc interès que ens desperti la política, la suspensió o endarreriment d’unes eleccions ja convocades no hauria de fer-se sense una argumentació molt sòlida i el màxim d’objectiva possible.

Però, a més a més, no podem oblidar que des del setembre no tenim president de la Generalitat -és el vicepresident qui exerceix les seves funcions transitòriament- i que des del desembre el Parlament està dissolt. Per tant, tenim les dues principals institucions polítiques del país suspeses. I si les eleccions se suspenen i endarrereixen estarem gairebé un any, essent optimistes, sense president ni Govern efectiu, i entre sis i vuit mesos (en funció de quan es programin finalment les eleccions) sense Parlament. Això vol dir prorrogar pressupostos, inactivitat legislativa i cap direcció política. En plena crisi sanitària i socioeconòmica, no és una cosa que ens hàgim de prendre de manera trivial per molt que els darrers anys de procés ens hagin acostumat a molt simbolisme i poc govern.

Per si fos poc, sabem per boca dels seus mateixos protagonistes que aquest és un Govern esgotat. Recordem que ja al gener de 2020, just ara fa un any, i mesos abans de la seva inhabilitació, el mateix president Quim Torra ja havia anunciat que “la legislatura no té més recorregut polític” i lamentava el “deteriorament de la confiança mútua” entre els socis de Govern. Aguantar en aquesta situació fins al juny o juliol no és irrellevant.

Amb quin criteri s’hauria de mantenir o no la data del 14-F?

Òbviament, però, les eleccions no es poden mantenir tossudament ignorant la realitat de la pandèmia. Voler celebrar eleccions sí o sí seria una irresponsabilitat. Ara bé, sempre, i especialment quan parlem de qüestions tan sensibles i transcendents, cal una ponderació dels pros i contres, i uns criteris allò més clars i objectius possibles.  Des del meu punt de vista n’hi ha dos de fonamentals.

En primer lloc, cal determinar quin és el risc de contagi associat a la celebració d’eleccions. Fins ara l’accent s’ha posat en el nivell de contagis i en quina capacitat, grau de saturació o risc de col·lapse tindrà el sistema de salut en arribar a la data del 14-F. Ara bé, potser el criteri per decidir el manteniment o no de les eleccions hauria de ser més aviat quants contagis pot provocar, és a dir, fins a quin punt és aquesta una activitat de risc. Sabem des del setembre que les eleccions caurien en ple hivern i amb un previsible repunt de contagis. Ha treballat el Govern per garantir que la jornada electoral sigui plenament segura des del punt de vista sanitari (bona ventilació, evitar les aglomeracions, distanciament físic, franges horàries, reducció de personal…)? Ho ha aconseguit? No tinc raons per pensar que no. Pot garantir, doncs, que l’acte de votar es podrà desenvolupar amb un risc mínim, si no nul? El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, responsable del procés electoral, ha insistit des del primer dia que així seria. És més, tenim alguns precedents de països que han votat en plena pandèmia: sabem quin impacte ha tingut? Òbviament, el risc zero no existeix, però si el seu impacte en l’onada es preveu que pot ser mínim, des d’aquest criteri, per què no s’haurien de poder mantenir les eleccions tot i els elevats contagis?

El segon criteri a considerar, des del meu punt de vista, és la prioritat de la celebració d’eleccions dins del conjunt d’activitats socials, econòmiques, culturals, esportives i de tota mena que duem a terme. O dit d’una altra manera, la coherència amb el conjunt de mesures anti-covid que s’estan imposant. Les eleccions es van suspendre al País Basc i a Galícia, efectivament, però la decisió la van prendre al març, en un escenari de confinament total i amb total desconeixement del virus. Seria una veritable paradoxa difícil d’explicar que el 14-F no poguéssim votar però sí poguéssim continuar anant al teatre i al cine o a dinar a l’interior d’un restaurant com fem ara.

Al novembre, en plena segona onada, es van mantenir les escoles obertes amb el benentès que aquest és un dret fonamental i que el seu benefici social és superior al perjudici en els contagis. No caldria una anàlisi similar en el cas de les eleccions? No haurien de ser escoles i col·legis (electorals) els darrers a tancar? Un cop més, ens trobem tensionant preferències fins a cert punt contradictòries, cosa sempre complicada. I entre economia, salut i democràcia sembla que la primera tendeix a guanyar a les altres.

Malauradament, fem tard en la valoració d’aquests aspectes. El problema de les eleccions del 14-F comença a ser ja no només el risc real de contagi, sinó la por, la sensació creixent que s’està transmetent d’inseguretat i risc per a la salut de l’acte d’anar a votar.

Ara bé, això tampoc és o era inevitable. En aquests moments, el Govern hauria d’estar insistint en que les eleccions són segures, si és que ho són, i animant la gent a votar amb tota tranquil·litat, deixant molt clares les recomanacions per facilitar el bon desenvolupament de la jornada electoral. He tingut ocasió de sentir dues entrevistes amb el conseller Solé i mentre amb la boca petita diu que “les eleccions es poden celebrar”, tot seguit apunta el perill de la manca de “legitimitat” al·ludint a la baixada de participació que es pugui produir per la por de la gent al contagi. És realment alarmant aquesta posició perquè o bé no s’ha pogut garantir la seguretat de les eleccions, i ho hauria de dir (podria ser comprensible fins i tot), o, si s’ha garantit la seguretat, enlloc de donar credibilitat a la por de la gent ell hauria de ser el primer a afirmar que per això no ens hem de preocupar, i promoure la participació amb normalitat.

Urnes i càlculs electorals o partidistes

Això ens porta a una reflexió final. Totes les eleccions es troben condicionades per l’expectativa electoral de qui té la potestat de convocar-les o suspendre-les i endarrerir-les. I tots els partits tenen incentius divergents al respecte, i legítims. No és pas casual que, fins avui, els partits més favorables a mantenir les eleccions el 14-F siguin els qui tenen millors expectatives, i a l’inrevés.

Així mateix, i donades les circumstàncies, és força inevitable pensar que entre els criteris per decidir si ajornar o no les eleccions per part del Govern estigui també la valoració de la gestió que farien els votants ara, en plena tercera onada, o a l’estiu, amb una vacunació amplia i un previsible baix nombre de contagis. Per desgràcia, Catalunya acumula massa anys d’utilització interessada i partidista de les seves institucions.

La decisió d’ajornar les eleccions no és fàcil, gens fàcil. Hi ha raons de pes en un sentit i en el contrari. El que sí podem lamentar ja és que davant d’un esdeveniment tan important i, a la vegada, tan anunciat, el Govern no s’hagi previngut millor per poder arribar al dia D en condicions de garantir la bona salut de la democràcia i de la ciutadania.

 

Autor/Autora

Sergio De Maya

Politòleg

Articles publicats : 22

Deixa el teu comentari

Scroll to top