Eleccions autonòmiques ja! Revisat per Revista Treball a . Tot i que, quan es publiqui aquest article, ja sabrem quina és la resposta que la Generalitat haurà donat al requeriment del Govern de l’Estat, sigui sí, no o u Tot i que, quan es publiqui aquest article, ja sabrem quina és la resposta que la Generalitat haurà donat al requeriment del Govern de l’Estat, sigui sí, no o u Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Eleccions autonòmiques ja!

Eleccions autonòmiques ja!

Eleccions autonòmiques ja!

Tot i que, quan es publiqui aquest article, ja sabrem quina és la resposta que la Generalitat haurà donat al requeriment del Govern de l’Estat, sigui sí, no o una astuta ambigüitat, que ajorni fins dijous una situació inaguantable plena de tensió, de dubtes i de conseqüències molt negatives per a tota la ciutadania, tinc el convenciment que la sortida menys perjudicial per a tothom seria que el president Puigdemont convoqui eleccions autonòmiques i demani, ara sí, a totes les persones de Catalunya amb dret a vot que expressin les seves preferències de cara a un nou Parlament i un nou Govern.

I que aquestes eleccions siguin autonòmiques, i no plebiscitàries II o constituents, com el capdavanter de les astúcies ja ha començat a insinuar. Ja no podem seguir perdent el temps sense prendre decisions, sense exercir el nostre autogovern, sense legislar, sense adoptar mesures que frenin la inacabable fuga d’empreses, bancs, diners particulars i dipòsits cap a altres ciutats espanyoles o europees. Encara no he escoltat cap proposta per part del vicepresident econòmic del Govern per fer-hi front, ja que afirmar que no té ni tindrà cap repercussió, després d’haver dit que no marxarien mai, no em mereix cap credibilitat, per no dir quelcom més gruixut.

La rentrée de l’any 2017 serà recordada per la inimaginable escalada de despropòsits d’un Govern que, amb el suport d’una majoria parlamentària, que no de vots, ha generat unes conseqüències impensables fins fa pocs mesos. Sense ànim exhaustiu, n’esmentaré algunes especialment significatives, al menys per a mi.

1.- El rebuig de la legalitat, sigui constitucional, estatutària o de la legislació pròpia i dels òrgans de l’Estat que han de vetllar pel seu compliment. S’ha arribat, fins i tot, a presumir de la desobediència, sense tenir consciència o, com si no la tinguessin, que iniciar aquest camí és molt perillós per a qui aspira a seguir governant.

2.- La desaparició de la racionalitat i de la capacitat i voluntat de posar-se en el lloc de l’altre així com de ponderar els propis punts de vista i els de qui no els comparteix. Cada una de les parts veu només allò que li interessa o convé i deixa sistemàticament de banda qualsevol altra consideració.

3.- La veritat ha deixat pas a la propaganda, al missatge breu i esbiaixat, a la manipulació dels addictes, a la sobreactuació de les xarxes. Com a conseqüència, ja no hi ha persones fiables, més enllà de les capelletes pròpies, ni opinions respectables si difereixen de la nostra.

4.- Catalunya i molt especialment Barcelona han deixat de ser un referent internacional per fer turisme, negocis, vacances, estudis, cultura, oci… i veuen, impotents o desconcertades, com s’esvaeix una imatge que havia costat molts anys de crear i de mantenir. El “món ens mira”, sí, però sembla que no li acaba d’agradar allò que veu i caldrà vigilar com evoluciona la percepció.

5.- S’ha trencat la convivència, s’ha produït una fractura no només entre la ciutadania espanyola i la catalana sinó també entre catalans partidaris de la independència i altres que no ho són. I aquestes trencadisses emocionals que hem volgut negar durant un temps ara ja són més que evidents i palpables. No serà fàcil recompondre sentiments i emocions, però com més tardem en fer-hi front més difícil i llarg serà el camí de tornada.

Em costa molt pensar que els dirigents d’aquest procés no albiressin alguns d’aquests resultats, tant de bo no desitjats, però previsibles i finalment esdevinguts. No tenen dret a seguir tirant el carro pel pedregal: no tenen cap mandat referendari vàlid, ni tenen la majoria dels votants al seu costat. És hora que recuperin el seny, el sentit comú i no segueixin provocant més perjudicis que els ja causats.

Aquestes reflexions no eximeixen de greus responsabilitats el govern del PP, ben al contrari, començant per la recollida de firmes contra l’Estatut, el recurs al Tribunal Constitucional i la manipulació d’aquest Tribunal, passant per la passivitat i inexistència de diàleg i de propostes polítiques per afrontar l’encaix de Catalunya fins arribar a la judicialització com a única resposta i les ignominioses càrregues policials del dia 1-O. Ni Catalunya ni Espanya es mereixen aquests governants. Ara bé, tenim l’obligació de sortir d’aquest atzucac i per això cal convocar eleccions autonòmiques i posar-nos des de demà mateix a treballar de valent per corregir els dèficits esmentats i molts d’altres.

 

(Nota de Treball: aquest article va ser escrit abans que la jutgessa enviés a presó sense fiança a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez)

Autor/Autora

Eulàlia Vintró

Membre del Consell Nacional d'ICV

Articles publicats : 26

Comentaris (4)

  • Pere

    Sra. Vintró, gràcies a l ‘aplicació del 155, la seva proposta tirarà endavant. Enhorabona!

    Responder
    • Josep Quintana

      Hola “Pere”,

      Com sempre trolejant i insultant a la gent del teu partit.

      I encara tens sort que l’admin no em publica la majoria de coses que t’escric.

      És trist ser com tu i estar al partit equivocat empipant a tothom a tota hora i sense més esperança que algun dia la gent se’n cansi i et fotin fora.

      Apa, vés a pastar fang,

      Responder
      • Pere

        Gràcies per la teva educació i amabilitat. Demostres tenir molt bons arguments. Estàs molt més a prop de Rajoy del que et penses.

        Responder
  • Pep Illa

    Lali, des de la profunda tristor, agraïr reflexions serenes com la teva i les d’en Joan Coscubiela

    Responder

Deixa el teu comentari

Scroll to top