El PSUC votarà Catalunya Si que es Pot. Revisat per Revista Treball a . El relat i les afirmacions d’aquest article són fruit de la meva experiència com a militant del PSUC. Puc entendre que molts ex-militants no les comparteixin, p El relat i les afirmacions d’aquest article són fruit de la meva experiència com a militant del PSUC. Puc entendre que molts ex-militants no les comparteixin, p Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » El PSUC votarà Catalunya Si que es Pot.

El PSUC votarà Catalunya Si que es Pot.

El PSUC votarà Catalunya Si que es Pot.

El relat i les afirmacions d’aquest article són fruit de la meva experiència com a militant del PSUC. Puc entendre que molts ex-militants no les comparteixin, per això són exmembres del PSUC. També està clar que aquells que varen marxar per salvar el que ells entenien com les reals essències comunistes tampoc hi estiguin d’acord. Uns i altres tenen en comú que fa molts anys es varen desentendre del PSUC. A totes i a tots ells, el meu respecte.

La història del PSUC des del seu V Congrés (1981) fins al 9è Congrés (1997), no va ser gens fàcil. En tots aquests anys els períodes de calma van ser curts, Tan sols cal recordar les ruptures patides del sector anomenat pro-soviètic el 1982, fins a la marxa dels que després fundarien el PSUC Viu el 1997, passant per les fugides cap al PSC, o senzillament la gent que cansada se’n va anar a casa. Garantir la viabilitat del partit va ser possible pel gran esforç de les dones i homes que sempre vam creure que calia mantenir viva una cultura tan singular de l’esquerra catalana com la psuquera, i donar-li continuïtat adaptant-la als nous temps. La cultura del PSUC és fàcil d’explicar: un ferm compromís amb uns ideals emancipatoris; inserits en el catalanisme popular per la seva condició de partit nacional català; manca d’ideologisme que ens permetés una gran adaptabilitat a la realitat canviant; i voluntat unitària. Aquestes són les arrels del PSUC del 1936, que ens porten a fundar ICV el 1987 i ara a participar amb les confluències per les eleccions municipals, les del Parlament de Catalunya amb la candidatura de Catalunya Sí que es  Pot, i a les properes eleccions generals amb la coalició Podem-Catalunya Sí que es Pot.

A totes i tots nosaltres ens honora que es magnifiqui la participació de persones que han pertanyut al PSUC o a ICV. És una manera de reconèixer el valor d’aquestes sigles, però la veritat és que els psuqueros-els que hi som, no els que hi varen ser- som d’ICV i ara confluïm amb altres actors de l’esquerra catalana. I per què el PSUC és ICV? perquè així ho vam decidir democràticament en debats i votacions no exemptes de tensions. I ho vàrem aconseguir amb l’aval dels veritables referents de la lluita antifranquista: els Miguel Núñez, Sebastià Piera, Antoni Gutiérrez Díaz, Teresa Cases, etc….  De ben segur que el patrimoni històric del PSUC és part indestriable de la història de Catalunya, però la seva gestió de present és responsabilitat d’ICV.

Agraïm tots els consells i crítiques que se’ns fan, suggerint allò que cada u creu que caldria fer o apuntant allò que cada u interpreta que hagués fet el PSUC. Són molt clarificadores, però del que estem ben segurs és que el PSUC mai hagués participat en una candidatura que vol ferpresident de la Generalitat a Artur Mas, conegudes i patides les seves polítiques anti-socials. Com tampoc no hagués avalat mai furtar al poble de Catalunya el seu dret, irrenunciable, a decidir el seu futur mitjançant un referèndum democràtic.

El PSUC estaria i està de la mà d’ICV, on ha d’estar confluint, creant nous marcs unitaris de les esquerres catalanes que ens permetin les millors condicions per donar les batalles de present i en el doble eix de conquesta de drets nacionals i socials.


Jordi Guillot
Senador per ICV i membre del Comitè Central del PSUC

Autor/Autora

Jordi Guillot

Militant d'ICV

Articles publicats : 3

Comentaris (1)

Deixa el teu comentari

Scroll to top