El projecte VISC+, o com fer negoci amb les nostres dades sanitàries Revisat per Revista Treball a . Els darrers mesos ha transcendit públicament el projecte VISC+, del Departament del conseller Boi Ruiz, que pretén “donar valor” a la informació del sistema san Els darrers mesos ha transcendit públicament el projecte VISC+, del Departament del conseller Boi Ruiz, que pretén “donar valor” a la informació del sistema san Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » El projecte VISC+, o com fer negoci amb les nostres dades sanitàries

El projecte VISC+, o com fer negoci amb les nostres dades sanitàries

Visc+Els darrers mesos ha transcendit públicament el projecte VISC+, del Departament del conseller Boi Ruiz, que pretén “donar valor” a la informació del sistema sanitari català. Parlem, ni més ni menys, que de la informació que es deriva dels historials clínics de tots els i les pacients de Catalunya.

I què vol dir “donar valor”? doncs segons els autors del projecte, vol dir donar accés a aquest Big Data sanitari “a tots els agents que intervenen o tenen capacitat per millorar la salut de la població (…), empreses, centres de recerca, centres tecnològics, empreses de tecnologia sanitària”, per a produir benefici social a partir de recerca i estudis que millorin tractaments mèdics i també la transparència i l’eficiència del mateix sistema.

Però quan t’endinses en el COM i sobretot en QUI volen que ho gestioni tot plegat, te n’adones que el “donar valor” del qual parlen, no és aquest.

La fórmula triada per gestionar aquesta gran base de dades i també el seu accés des de fora és l’externalització: que ho faci una gran empresa privada del sector. Per què? Doncs perquè calculen que aquest projecte pot tenir un cost d’uns 25M€ (no hi ha memòria econòmica que justifiqui la xifra) i com que no tenen els recursos per fer-ho, han optat per adjudicar-ho a un extern, i no posar un euro des de la Generalitat.

A casa meva, 1+1 són 2. O, pel que ens ocupa, una gran empresa no gestionarà aquest projecte sense saber que el benefici que en tregui serà, almenys, el doble del que ha d’invertir-hi. I d’on sortirà aquest benefici? Doncs de vendre l’accés a les dades (aquí és on apareix el veritable significat de “donar valor”). I qui pagarà per accedir a aquestes dades? Els centres de recerca públics ofegats per les retallades? ¿Els gestors dels serveis sanitaris públics del país, que se les veuen i se les desitgen per quadrar pressupostos?

La resposta la trobem en l’informe “Diez temas candentes de la Sanidad Española para 2013”, on es destaca el “valor comercial” d’aquesta informació, per crear nous models de negoci, per conèixer millor el mercat i satisfer necessitats (des de l’oferta privada, està clar).

Aquest informe el publicava l’abril de 2013 la consultora Price Waterhouse Coopers (PWC). Dos mesos després, el Govern aprovava iniciar el projecte VISC+, i contractava PWC per assessorar-lo!

Per l’extrema sensibilitat de les dades de les quals parlem (dades mèdiques de tot un país), per les implicacions ètiques que comporta el tema, per la importància estratègica vital que té aquesta informació per a la gestió del sistema sanitari públic català, i per les mil sospites que ens genera l’opacitat amb què s’ha gestionat tot plegat, el passat mes d’octubre vaig interpel·lar el conseller Boi Ruiz respecte a aquest tema al Ple del Parlament. Li vaig reclamar transparència, debat públic, respecte a la propietat de les dades (que són de la ciutadania) i garanties d’un control públic estricte en la gestió d’un projecte com aquest.

De moment no ho hem aconseguit, però si provocar debat polític sobre el VISC+, aturar-los el projecte i forçar-los a fer una jornada pública de debat sobre els mil dubtes que des de molts sectors (partits, sindicats, centres de recerca, universitats, gestors del sistema sanitari públic, l’Autoritat de Protecció de Dades…) ja hem plantejat.

Ara toca batallar per aturar-ho del tot. I per aconseguir que les dades de totes i tots no serveixin pel negoci d’alguns, sinó per generar un Big Data sanitari públic, amb estrictes garanties i controls, que realment doni valor social al seu ús.

Podeu veure la interpel·lació defensada al Parlament en aquest link.

Marta Ribas. Diputada d’ICV-EUiA al Parlament

Autor/Autora

Marta Ribas

Coordinadora nacional d'ICV i diputada de Catalunya en Comú Podem al Parlament de Catalunya

Articles publicats : 5

Deixa el teu comentari

Scroll to top