El projecte de l’esquerra per Europa Revisat per Revista Treball a . Com cada vegada que s’acosten les eleccions europees, compartim la necessitat d’involucrar la ciutadania en uns comicis on els últims 15 anys la participació ha Com cada vegada que s’acosten les eleccions europees, compartim la necessitat d’involucrar la ciutadania en uns comicis on els últims 15 anys la participació ha Rating: 0
Esteu aquí: Home » Europa » El projecte de l’esquerra per Europa

El projecte de l’esquerra per Europa

El projecte de l’esquerra per Europa

Com cada vegada que s’acosten les eleccions europees, compartim la necessitat d’involucrar la ciutadania en uns comicis on els últims 15 anys la participació ha estat al voltant del 45%, amb un diferencial respecte a les generals d’entre el 25 i el 30%. Només han estat excepció a aquesta tendència els resultats de 1999 i 1987, en què les eleccions van coincidir amb municipals i autonòmiques, com passarà el pròxim 26 de maig, i la participació va superar el 60%. Aquesta manca de mobilització contrasta amb l’immens impacte que les decisions a les institucions de la UE tenen en la normativa de tots els nivells inferiors de govern.

Però aquesta vegada, el panorama ens obliga a donar encara més centralitat a la defensa del projecte d’integració europea. No cal dir que l’extrema dreta antieuropeista ha guanyat força en els últims anys a diversos països de la UE, fins a situar-se al govern (a Polònia, Hongria, Itàlia o Àustria) o com un dels principals partits de l’oposició (Alemanya, Suècia, Dinamarca o Holanda), fet que hauria de ser la nostra principal preocupació actual. D’altra banda, també a diversos països des de sectors de l’esquerra arriben cants de sirena que intenten fer seductor –vinculant-lo a reivindicacions de caràcter social i crítiques al neoliberalisme de la Unió, justificades i, a grans trets, compartides–, un discurs intrínsecament antieuropeista.

Sens dubte, l’estructura institucional de la Unió Europea presenta dèficits democràtics, però també és cert que el Parlament ha anat guanyant competències amb els successius tractats, i aquesta és la línia en la qual hem d’aprofundir.

És incontestable que les polítiques impulsades per les majories a la UE representen un model de liberalització dels mercats i retrocés en drets socials que implica l’aprofundiment de les desigualtats i constitueix, per tant, un programa contra el qual qualsevol projecte d’esquerres ha de lluitar. L’auge de l’extrema dreta –i també de populismes d’ideologia no tan definida que sovint hi pacten–, o unes polítiques migratòries que atempten contra els drets humans més bàsics, són elements que porten comprensiblement al desencís respecte al projecte europeu. La política de tractats comercials liberalitzadors que desprotegeixen les classes treballadores o els programes per sortir de la crisi financera a costa del benestar de la població, no hi ha dubte que són antagònics dels principis socials de l’esquerra, però cal una reflexió profunda i honesta al respecte.

El neoliberalisme no és europeu, és una tendència mundial i, probablement, la vulnerabilitat d’economies estatals reduïdes en relació a les grans potències comercials el podria exacerbar, donant força a les polítiques que ajusten per la banda dels treballadors per mantenir la competitivitat als mercats. El replegament nacional no només no és la solució, sinó que és inviable davant un procés de globalització, bo o dolent però, en tot cas, irreversible.

L’augment de les interdependències a tots els nivells genera conseqüències positives i negatives, però és, de qualsevol manera, una realitat que hem d’afrontar i intentar conduir cap al model de societat que volem. La lluita contra la precarietat laboral no pot ser excusa per al proteccionisme amb tints xenòfobs, per demanar més Estats i més fronteres. Un projecte d’esquerres genuí, que avui ha d’incloure les noves reivindicacions transversals sense limitar-se a elles, ha de ser capaç de vehicular les demandes de major igualtat a través de les estructures de la Unió Europea.

Cal frenar el descontentament popular contra la UE, plantejant un projecte d’Europa social i democràtica a través de profundes reformes institucionals i econòmiques, però en cap cas abraçant l’euroescepticisme. Sense menysprear un malestar del tot comprensible, des de l’esquerra hem de reivindicar altres vies de transformació, que passen per més integració. Sense cap ingenuïtat respecte al desfavorable context polític actual, hem de rebutjar clarament el neoliberalisme, però amb propostes de futur sòlides.

No necessitem diagnòstics reduccionistes basats en marcs conceptuals obsolets però efectius per a l’autoconvenciment. Necessitem institucions democràtiques on impulsar la transformació social, necessitem polítiques públiques i, per aconseguir-les, l’espai institucional avui ha de ser (també) Europa.

Autor/Autora

Júlia Miralles de Imperial

Politóloga i advocada

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top