El panorama a Catalunya després del 26J Revisat per Revista Treball a . Els resultats del 26 de juny en situen a les portes d’un nou govern del PP amb el suport de C’s. Segueix sent possible un govern democràtic que eviti la tornada Els resultats del 26 de juny en situen a les portes d’un nou govern del PP amb el suport de C’s. Segueix sent possible un govern democràtic que eviti la tornada Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » El panorama a Catalunya després del 26J

El panorama a Catalunya després del 26J

El panorama a Catalunya després del 26J

Els resultats del 26 de juny en situen a les portes d’un nou govern del PP amb el suport de C’s. Segueix sent possible un govern democràtic que eviti la tornada al poder del PP, però el PSOE com es va demostrar en la sessió de constitució al Congrés, està absolutament lligat de mans i peus per la seva dinàmica interna.

Malgrat la segona victòria consecutiva d’En Comú Podem a Catalunya en pocs mesos, els resultats són clarament dolents per la societat espanyola i catalana. Ho són perquè mantindrem les polítiques econòmiques que estan generant una de les societats més desiguals de la UE, perquè mantindrem un govern contaminat per la corrupció, clarament centralitzador i que nega el dret a decidir de Catalunya.

A aquest nou panorama s’afegeix a una situació política catalana absolutament bloquejada. En primer lloc tenim, un president i un govern en funcions pendent d’una moció de confiança. En segon lloc, tenim un full de ruta sorgit del 27J que mostra clarament les seves limitacions per tirar endavant i ara entrem en una fase de sortides que aposten per la via unilateral de desconnexió amb l’estat sense ni tals sols disposar del 50% del vots.

En l’Assemblea ens vàrem fixar com a objectiu la construcció del nou subjecte polític.

Treball 213.inddA Catalunya en poc temps hem passat d’una sòlida majoria en favor del dret a decidir, amb pràcticament el suport del 80% de la societat catalana, a unes eleccions que es van plantejar en clau plebiscitària on es va obtenir el 48% dels vots, a ara plantejar la independència per la via unilateral i amb diversos fulls de ruta, amb un dur debat dins el sobiranisme i també de l’independentisme. Ens trobem amb una recerca constant de l’enemic intern per davant de l’acumulació de forces per un referèndum pactat i acordat, enlloc de triar la via escocesa que encertadament Alex Salmond repeteix per activa i per passiva que és l’únic camí possible i que és aquest on podem trobar el suport de la comunitat internacional. A Catalunya malauradament els espais polítics tenen un discurs en privat i un altre discurs en públic. Estem instal·lats en la lògica electoral, en el tenim pressa, sense tenir present ni la correlació de forces ni interna ni externa.

El referèndum no és ja només un instrument, sinó també el que pot canviar de manera definitiva el que és avui, perquè significa el reconeixement de la nostra sobirania política, la econòmica ja és un altre debat que només es pot resoldre amb més integració europea. Catalunya i l’Estat seran diferents per sempre més. Però a nosaltres també ens preocupa i ens ocupa que passa als ciutadans i ciutadanes de l’Estat.

I és en aquesta lògica que vam debatre en l’Assemblea Nacional, on ens vàrem fixar com a objectiu la construcció del nou subjecte polític. Una construcció que haurem d’encarar a partir de setembre amb l’objectiu de construir un projecte que sigui capaç de ser una alternativa real a CDC, ara PDC. Un projecte que reculli l’experiència de tota aquella gent que ha defensat durant anys els drets socials i nacionals, de tota aquella gent que s’ha polititzat en forces sorgides a partir de l’esperit del 15M, i de ciutadans i ciutadanes que encara avui no formen part de cap espai.

Al mateix temps, som plenament conscients que amb l’actual correlació de forces a nivell de l’estat, el referèndum es fa molt difícil en aquesta legislatura. Precisament, aquest ha de ser un els dels temes de debat en la construcció del nou subjecte polític a Catalunya que ha de donar organicitat a l’espai polític que ha demostrat que existeix per dues vegades al voltant d’En Comú Podem. Definir el procés d’acumulació de forces per aconseguir el referèndum, establir els mecanismes de pressió per forçar a l’Estat a moure’s i finalment definir la nostra proposta per Catalunya, passa per una nova relació amb l’estat i per superar el marc esgotat que delimita la Constitució del 78. Cal definir el nostre projecte per Catalunya entre tots i totes.

No serà fàcil ni senzill però segons el nostre entendre aquest és el millor camí que ha de permetre exercir a Catalunya al seu dret a decidir. I mentrestant, hem de fer front a dades que resulten dramàtiques. Segons el darrer informe de la Fundació Jaume Bofill, el 40% dels joves pertanyen a una classe social inferior a la dels seus pares. La desigualtat s’està menjant el país mentre seguim discutint només de fulls de ruta.

Autor/Autora

Marta Ribas / David Cid

Coordinadors nacionals d'ICV

Articles publicats : 2

Deixa el teu comentari

Scroll to top