El llegat del referèndum Brexit Revisat per Revista Treball a . Dos setmanes després del referèndum al Regne Unit sobre la permanència a la Unió Europea, la incertesa continua planant sobre Londres i Brussel·les. Els partida Dos setmanes després del referèndum al Regne Unit sobre la permanència a la Unió Europea, la incertesa continua planant sobre Londres i Brussel·les. Els partida Rating: 0
Esteu aquí: Home » Europa » El llegat del referèndum Brexit

El llegat del referèndum Brexit

El llegat del referèndum Brexit

Dos setmanes després del referèndum al Regne Unit sobre la permanència a la Unió Europea, la incertesa continua planant sobre Londres i Brussel·les. Els partidaris del Brexit han demostrat una i altra vegada que no tenien un full de ruta clar en cas de victòria. Les divisions internes han fet aflorar punts de vista diferents sobre la ràpida execució (o no) de l’Article 50 per a la sortida de la UE i la forma que prendrà la futura relació entre la Unió i el Regne Unit. En certa mesura, sembla que el camp del Brexit hauria preferit perdre el referèndum per tal de poder continuar exercint pressió sobre el lideratge de David Cameron i utilitzar la qüestió europea a la política britànica com a boc expiatori dels seus interessos partidistes.

El debat al Regne Unit sobre la gestió del Brexit serà de llarg recorregut. La dimissió de Cameron ha obert la carrera successora al partit conservador, conscients tots els possibles candidats que les futures negociacions entre el Regne Unit i la UE seran un element que pot desestabilitzar tant el partit com el país. Per una banda, caldrà definir la posició dels conservadors respecte les relacions que es volen establir amb la UE en el futur. L’entrada a l’Espai Econòmic Europeu significarà acceptar bona part de les condicions contra les que els partidaris del Brexit lluitaven: la “ingerència” de la UE a la legislació nacional, la llibertat de moviments i la contribució als pressupostos de la UE. L’opció suïssa basada en tractats bilaterals també està plena d’incerteses, ja que requereix una negociació ad hoc per a cada un dels sectors comercials i compta d’entrada amb les reticències de la UE, que vol evitar una “Europa a la carta”.

Per altra banda, el Regne Unit ha passat a ser un país dividit, on els pitjors presagis de confrontació durant la campanya del referèndum han esdevingut realitat. Els atacs racistes contra ciutadans d’origen estranger han desdibuixat el Regne Unit com a paradigma de societat oberta i cosmopolita. Els joves han vist també el seu futur escapçat a causa d’un vot envellit i temen els efectes sobre la seva mobilitat laboral o els intercanvis amb universitats europees. El principal partit de l’oposició veu com el seu líder, Jeremy Corbyn, és criticat precisament per no haver fet una campanya més entusiàstica pel Remain. I la possibilitat d’un segon referèndum d’independència a Escòcia és avui altament probable, tornant a obrir el debat de la integritat territorial del Regne Unit menys de dos anys després que l’independentisme perdés per un marge de més de 10 punts. Com a conseqüència de tot plegat, han augmentat les demandes de repetició del referèndum, tot i que és poc probable que això succeeixi a menys que es convoquin eleccions generals anticipades.

La divisió a la UE és menys dramàtica però tampoc està exempta de problemàtiques. Els primers missatges des de les capitals europees i Brussel·les han deixat entreveure dos posicions diferenciades. A una banda estan els partidaris de tractar amb duresa el Regne Unit, entenent que “fora és fora” i que cal evitar traslladar el missatge que un país es pot quedar amb el que més desitja de la UE (el seu mercat únic) sense pagar el preu que això comporta. Veus com les del President de la Comissió Europea o François Hollande volen evitar la desintegració progressiva del projecte de construcció europea, conscients també de l’efecte crida que pot tenir el referèndum Brexit a altres estats de la Unió on moviments populistes i euròfobs com el Front Nacional n’amenacen l’estabilitat. En canvi, la cancellera Angela Merkel i països com Holanda o del nord d’Europa consideren que el Regne Unit, després de més de 40 anys de pertinença a la UE, no pot ser tractat com un país tercer qualsevol. Les relacions bilaterals entre els països de la UE més exposats al mercat britànic o amb fluxos d’intercanvi de població intensos són partidaris d’arribar a un acord mútuament beneficiós.

Com es veia venir, el referèndum del passat 23 de juny no posa fi ni a la presència de la qüestió europea a la política britànica ni de la qüestió britànica a la política de la UE. Durant els propers mesos presenciarem la renovació del lideratge del partit conservador enmig de divisions internes, la possible successió de Corbyn al capdavant del partit laborista i els efectes de la divisió social al Regne Unit com a conseqüència del vot del 23-J. Per ser un país que en poques ocasions ha vist la UE com a projecte polític prioritari, déu ni do com ha revolucionat la política britànica el referèndum sobre la permanència a la UE. A l’Europa continental, notarem els efectes del referèndum a les properes eleccions franceses, a la política holandesa o a Suècia, entre altres països on el sentiment euroescèptic va guanyant terreny. També veurem divisions entre els governs europeus sobre el tractament a donar a Londres un cop s’invoqui l’article 50 del Tractat de Lisboa. El Regne Unit sempre ha estat un soci especial dins la UE, però déu ni do com ha revolucionat Brussel·les el referèndum Brexit.

Autor/Autora

Pol Morillas

Politòleg, investigador Principal per a Europa al CIDOB

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top