El llarg camí a Santa Coloma de Jaume P. Sayrach Revisat per Revista Treball a . Jaume P. Sayrach ha fet 90 anys i els seus amics i amigues, companyes i companys, ho vam celebrar aquest novembre a la biblioteca del Fondo, al seu barri de San Jaume P. Sayrach ha fet 90 anys i els seus amics i amigues, companyes i companys, ho vam celebrar aquest novembre a la biblioteca del Fondo, al seu barri de San Rating: 0
Esteu aquí: Home » Món local » El llarg camí a Santa Coloma de Jaume P. Sayrach

El llarg camí a Santa Coloma de Jaume P. Sayrach

El llarg camí a Santa Coloma de Jaume P. Sayrach

Jaume P. Sayrach ha fet 90 anys i els seus amics i amigues, companyes i companys, ho vam celebrar aquest novembre a la biblioteca del Fondo, al seu barri de Santa Coloma de Gramenet, on ha estat veí, capellà, periodista, regidor i tantes altres coses des de que hi va arribar, sempre obrint camí, el 1967. Si pensem en el Jaume com una persona política, en el sentit usual del que s’entén per polític professional, o persona partidista, que viu de la política, ell seria tot el contrari. Ara bé, si entenem la política amb majúscules, la que té el seu origen en la paraula grega polis, que vol dir ciutat, aquí sí que en Jaume és una persona enormement política.
Sempre preocupat per la ciutat, buscant la forma de millorar-la, de dignificar-la, en Jaume ha dedicant anys i anys al servei de la ciutat, ajudant la gent a millorar els barris. I per fer això, i per fer-ho durant tant de temps, cal una condició prèvia, molt necessària per fer política local: conèixer bé la teva ciutat i estimar-la molt.
Això és el que sempre ha fet en Jaume, fins i tot abans d’arribar a Santa Coloma, quan va estar primer a Vilafranca del Penedès i, després, al Poblenou. D’allí, i passant també per Roma, el 1967 va anar cap als seus, els nostres barris del Fondo, de Les Oliveres i, de fet, tots els barris de Santa Coloma, quan no existien ni els carrers, ni l’enllumenat, ni el transport… Ell i altres capellans obrers van decidir viure-hi perquè és en els barris on viu la gent i estimar la gent vol dir estimar la ciutat. Per això en Jaume va escollir viure al Fondo i va impulsar la revista local Grama, com abans ho havia fet amb la revista Quatre Cantons al Poblenou.
Al seu tractat sobre política, Aristòtil deia que “la política és l’art més noble que pot exercir una persona”. I d’aquesta forma ha exercit la política en Jaume P. Sayrach, sempre de forma noble. Entenent-la prioritàriament com un servei, és com en Jaume va decidir acceptar el 1979 formar part de la candidatura del PSUC a les primeres eleccions municipals democràtiques a Santa Coloma. D’entrada, quan en Chema Corral, com a responsable polític i en nom del comitè local del partit, li va proposar anar a la llista, en Jaume va respondre amb una negativa. Però passats uns dies, va parlar de nou amb en Chema Corral per dir-li que sí, que acceptava anar com a independent a la llista del PSUC.
Segurament, aquest canvi d’opinió va ser causat per les converses amb Lluís Hernández, que era el cap de llista de la candidatura i també capellà i amic d’en Jaume. La seva amistat els donava confiança i seguretat mútua, sobretot davant la possibilitat de guanyar les eleccions.
Treballar i col·laborar amb el PSUC, partit comunista del qual ell no era militant, per en Jaume no era gens estrany. Ja en les lluites reivindicatives del Fondo i de Santa Coloma havia coincidit amb molts militants del PSUC. I van ser molts els joves del Fondo que, després d’uns anys a la JOC, van passar a formar part dels partits clandestins d’esquerres: el PSUC però també, entre d’altres, el Partit del Treball, el Moviment Comunista o l’OIC. Molts dels seus amics eren militants d’aquests partits.
A partir del 3 d’abril de 1979 tot va canviar. El PSUC va guanyar les eleccions, Lluís Hernández va ser alcalde i en Jaume P. Sayrach va ser designat tinent d’alcalde d’urbanisme. Quin panorama: el temps de la democràcia municipal començava amb dos capellans al capdavant de l’ajuntament, un com alcalde i l’altre com a regidor d’urbanisme. Santa Coloma era i és diferent.
Tot estava per fer i la tasca de recuperació de la ciutat ferida era infinita. Sense diners ni experiència sobre com gestionar una ciutat, però amb una voluntat de treball i una il·lusió per millorar la ciutat que eren superiors a tots els entrebancs, va començar la primera gran transformació de la ciutat. I en Jaume, com a responsable d’urbanisme, era un dels pioners.
Com a regidor, en Jaume es va esmerçar en guanyar Can Zam per al poble; a construir places properes a tots els barris; a urbanitzar, a posar les clavegueres i l’enllumenat; a canviar la grisor de la ciutat pel verd, plantant milers d’arbres… Era necessari començar a dotar d’equipaments i serveis la ciutat, i calia fer-ho seguint les orientacions del Pla Popular.
El 1983, en el segon mandat democràtic municipal, en Jaume va deixar de ser regidor i va assumir la responsabilitat de tirar endavant el Consorci per a la Normalització Lingüística, amb el poeta Màrius Sempere com a director. Podem dir que mai la llengua catalana ha estat un problema de convivència a la nostra ciutat
El 1987, quan personalment li vaig fer la proposta com a responsable de la nova i jove Iniciativa per Catalunya, en Jaume va tornar de nou a ser regidor. I ara en la candidatura d’IC, que era la formació hereva del PSUC, les eleccions les va guanyar un cop més en Lluís Hernández. En Jaume va assumir aquest cop la tinença d’alcaldia de Programació i Planificació. Una responsabilitat que va exercir amb un gran equip de professionals. Seguint les línies del Pla Popular, en Jaume va proposa un nou Pla Estratègic, la Santa Coloma de 2015. Aquest pla va marcar com seria la Santa Coloma del futur. En Jaume es va esforçar a implicar tots els departaments, l’alcaldia i l’estructura política. També ho va fer amb el sector de la gent jove, els universitaris, les dones i les entitats de la ciutat. Per a en Jaume, governar és solucionar els problemes concrets del present tot mirant de facilitar i deixar un futur millor. Malauradament, en les següents eleccions municipals, les de 1991, aquest pla va quedar arraconat. Una altra activitat seva com a regidor va ser la de coordinar la relació entre totes les ciutats que porten el nom de Santa Coloma, tant a Catalunya, com a Espanya i en alguns indrets de França. D’aquí sortirà aquell llibre tant bonic de Les Santes Colomes.
Tota aquesta activitat política i de gestió municipal, en Jaume la va fer sempre formant part com a independent del grup comunista, primer, i ecosocialista, després . I en Jaume exercia la seva independència de forma clara, discutint profundament, sobretot quan discrepava de les propostes del seu grup municipal.
Aquesta independència política del partit l’ha mantinguda sempre al llarg de la seva vida, de forma coherent amb ell mateix. Fins i tot, si calia, més d’una vegada, votava diferent de la resta del grup en el ple de l’Ajuntament, un fet que no era fàcil d’admetre, ja que creava enrenou i malestar dins del grup.
Quan finalment va deixar les responsabilitats municipals, en Jaume va començar de nou a Fòrum Grama, espai de trobada, de diàleg, de debats i de propostes que evocava la capçalera que ell havia fundat en plena dictadura. I des d’aquest Fòrum en Jaume no es va cansar de reclamar la importància d’un Pla Estratègic de Ciutat, amb les entitats i l’Ajuntament.
A poc a poc, en Jaume va accentuar la seva crítica, sempre amable i constructiva, envers la política poc participativa de l’Ajuntament, envers la proposta final no consensuada sobre el Parc de Can Zam i denunciant el poc suport a les entitats associatives. Ell ho veia com si l’Ajuntament estigués cada vegada més lluny del poble. I és que en Jaume sempre ha parlat clar i de forma oberta i sincera. També ara, en un context polític molt diferent, quan defensa amb preocupació i esperança la independència de Catalunya.
En definitiva, en Jaume P. Sayrach ha exercit la política des de la seva independència al llarg de molts anys. Sempre crític amb les estructures dels partits, per ell de vegades massa tancades i fins i tot sectàries, però mantenint una bona relació amb els seus militants i amb tothom. Per a totes les companyes i companys que provenim del PSUC i d’ICV, ha estat un orgull i un privilegi treballar i col·laborar estretament en Jaume P. Sayrach durant tants anys. I una gran sort haver compartit la seva amistat. Perquè el seu compromís amb Santa Coloma, la seva preocupació pel futur de la ciutat, l’esperit de pobresa i el fet de no perdre mai el somriure i l’esperança ens motiva i ens continuarà motivant tota la vida.

Autor/Autora

Ferran Saro

Exregidor d'ICV de Santa Coloma de Gramenet

Articles publicats : 2

Deixa el teu comentari

Scroll to top