El federalisme, una alternativa d’esquerres Revisat per Revista Treball a . El primer que cal dir és que a Espanya el concepte federal no és nou. Ja en les darreres dècades del segle XIX el federalisme té una important presència polític El primer que cal dir és que a Espanya el concepte federal no és nou. Ja en les darreres dècades del segle XIX el federalisme té una important presència polític Rating: 0
Esteu aquí: Home » Estat espanyol » El federalisme, una alternativa d’esquerres

El federalisme, una alternativa d’esquerres

El federalisme, una alternativa d’esquerres

El primer que cal dir és que a Espanya el concepte federal no és nou. Ja en les darreres dècades del segle XIX el federalisme té una important presència política, especialment a través del Partit Republicà Federal, que arriba al seu moment culminant en el breu període de vida de la I República Espanyola en el 1873, denominada “la federal”,  i on tots els seus presidents van ser del partit republicà federal. La seva breu existència va acabar amb el cop d’estat del general Pavía. El federalisme surt com a alternativa a una societat dividida entre la monarquia unitària liberal i el carlisme tradicionalista en constant confrontació.

El federalisme ha estat  clarament un concepte vinculat al progressisme i a la descentralització en la història del país, per oposició al centralisme i unitarisme que les dretes han defensat en el decurs de la història espanyola.

Cal defensar que el federalisme avui a Espanya és una opció clarament progressista i d’esquerres. I això malgrat que una part de l’esquerra hagi adoptat el mot “federalista” amb poca convicció i més com a un eslògan per sortir del pas en el conflicte territorial que per un convenciment ideològic i polític; només cal veure la poca acceptació que té en alguns dels principals líders territorials. I una altra part de l’esquerra renega del concepte només per considerar que està desprestigiat per la falsa utilització que se n’ha fet, en concret per part dels socialistes.

I cal determinar que el federalisme és un concepte no només d’esquerres sinó, en aquests moments, el més útil per fer front als problemes de l’encaix territorial més homogeni de l’Estat, i també per fer-ho des d’una perspectiva de construcció europea.

Davant els moviments nacionalistes que apareixen arreu d’Europa com a reacció defensiva i inútil a la globalització econòmica, cal defensar que només des d’una federalització de la Unió Europea que l’enforteixi i l’acosti a la seva ciutadania serà possible establir regles a la globalització econòmica desbocada.

El retorn al nacionalisme que defensen les dretes radicals partidàries de tornar a l’Estat nació a Gran Bretanya, França, Itàlia i altres països com la mateixa Alemanya no són propostes vàlides, perquè ignoren les causes i el context en què ens trobem. El mateix podríem dir de les propostes d’establir noves fronteres a Europa, com defensa l’independentisme unilateralista a Catalunya. Tanmateix, el federalisme es confronta tant amb l’unilateralisme independentista com amb la temptació recentralitzadora de les dretes espanyoles.

L’esquerra, tota ella, sense vergonya, hauria d’alçar la bandera del federalisme arreu d’Europa, i especialment a Espanya. En el nostre cas, el federalisme ha de defensar la igualtat social de tota la ciutadania i el respecte a la diversitat plurinacional existent a l’Estat. El caràcter plurilingüe i plurinacional no sols hi cap, sinó que s’ha de defensar des del federalisme, de la mateixa manera que s’ha de defensar de forma radical la igualtat pel que fa als drets socials en la Constitució.

És possible el federalisme asimètric? No només és possible, sinó que és necessari a Espanya. No totes les comunitats tenen la mateixa demanda d’autogovern. No totes tenen les mateixes característiques diferencials. L’asimetria del federalisme que cal defensar des de les esquerres comporta defensar alhora que no hi hagi cap desigualtat social entre les persones, però no s’ha de confondre amb la uniformitat dins de l’Estat federal.

Com diu Joan Coscubiela en el seu llibre Empantanados, “La izquierda debería haber entendido que necesitaba y necesita una propuesta alternativa a la unidad uniformizadora de España. Ésta se construye a partir del reconocimiento e impulso de la plurinacionalidad y su plasmación en la forma y estructura del Estado. Esto sería más fácil, o menos difícil, si la izquierda identificara de manera clara la desigualdad con las diferencias de clase”. És a dir, el federalisme s’ha de plantejar des d’una  òptica de classe i no de greuges territorials. Fins ara, cap de les dues esquerres existents ho ha fet i aquesta és la seva gran errada.

En definitiva, l’esquerra ha de defensar que l’Estat ha de garantir les mateixes prestacions socials a tota la ciutadania visqui on visqui, però l’Estat ha de reconèixer els seus fets diferencials i la seva plurinacionalitat.

El federalisme comporta canvis radicals en el model d’Estat. En aquests temps hem sentit defensar per part de dirigents polítics de la dreta i alguns de l’esquerra que l’article 155 que s’ha aplicat a Catalunya era similar al d’altres països com Alemanya. Però les mitges veritats amaguen mentides o enganys. A Alemanya és cert que hi ha un article similar i l’aplica el Senat (Bundesrat), però la composició del Senat espanyol i alemany s’assemblen com un ou a una castanya. A Alemanya, el Senat és una cambra de representació territorial i està composta per representants dels Estats federats i té funcions sobre totes les lleis que afecten les seves competències; per tant, res comparable al que passa aquí. I aquest és un dels canvis constitucionals més necessaris.

No només cal un canvi institucional especialment en referència al paper del Senat, que ha de ser una cambra de representació territorial i amb competència sobre la legislació que afecti la federació. També cal un canvi en el paper pel que fa a la fiscalitat. Cal una corresponsabilitat fiscal entre les administracions centrals i autonòmiques. No pot ser com fins ara, que l’Estat recapta i reparteix els fons a les autonomies, que són les responsables de fer la despesa social sense cap corresponsabilitat en la recaptació.

També cal establir de forma clara, com explica Coscubiela en el seu llibre, elements de cooperació i solidaritat, així com la garantia de control que l’Estat central ha de tenir pel que fa a competències plenes sobre temes que afecten el conjunt de la societat, com són la legislació laboral o la normativa sobre la fiscalitat de les rendes del capital per evitar “dúmpings” interns o sobre el sistema contributiu de la Seguretat Social.

En definitiva, el federalisme no tan sols no és un concepte antiquat, sinó que és plenament actual i hauria de ser reivindicat de forma clara i prioritària per l’esquerra, alhora que aquesta recupera la lluita contra la desigualtat social fruit de les diferències de classe i que res té a veure amb la desigualtat territorial on estem tots empantanats.

I és un projecte de futur no només per a Espanya, sinó un objectiu necessari per a la construcció de la Unió Europea, que hauria d’esdevenir una Europa Federal.

Autor/Autora

Manel Garcia Biel

Militant d'ICV

Articles publicats : 8

Deixa el teu comentari

Scroll to top