El deute alliçonador del Castor Revisat per Revista Treball a . Avui ha estat convalidat el Reial Decret Llei pel qual el govern indemnitzarà l’empresa ESCAL (participada majoritàriament per ACS) per renunciar a la concessió Avui ha estat convalidat el Reial Decret Llei pel qual el govern indemnitzarà l’empresa ESCAL (participada majoritàriament per ACS) per renunciar a la concessió Rating: 0
Esteu aquí: Home » Estat espanyol » El deute alliçonador del Castor

El deute alliçonador del Castor

El deute alliçonador del Castor

Avui ha estat convalidat el Reial Decret Llei pel qual el govern indemnitzarà l’empresa ESCAL (participada majoritàriament per ACS) per renunciar a la concessió del magatzem de gas Castor. En total això suposa 4.700 milions d’euros que aniran a càrrec de les nostres butxaques.

La lletra petita del Reial Decret que aprova aquesta indemnització contempla un interès del 4,2% que acumula les quantitats més els interessos any rere any i converteix així la ja considerable xifra inicial de 1.350 milions d’euros en prop de 4.700. Tampoc són menyspreables els 100 milions anuals en termes de manteniment que també van a càrrec de la factura del gas, així com altres imports associats a la retribució financera i a costos d’operació i manteniment que ESCAL ha tingut fins la data d’extinció de la concessió. La planta, a més, es deixa preparada per tornar a operar si es considera oportú.

Així, el Reial Decret blinda l’opció més perjudicial per a la ciutadania: no hi ha cap quitança en el deute, ans al contrari, s’estableixen les bases perquè aquest pugui seguir creixent (com ja ve fent-ho des que es va iniciar el projecte).

El PP argumenta que era l’única via possible degut al contracte de concessió que el PSOE va aprovar el 2008. Val a dir, però, que l’exministre d’Indústria de mitjans dels anys noranta, Josep Piqué, va ser qui va donar el tret de sortida a aquesta operació, atorgant el permís per a l’exploració a una promotora amb ACS al capdavant (empresa sense experiència prèvia en hidrocarburs). S’ha arribat a comparar fins i tot els 4.000 milions d’euros que la ciutadania consumidora hagués pagat igualment per Castor si hagués estat en funcionament amb el deute actual. La (significativa) diferència és que aquesta infraestructura no ha entrat mai en funcionament, no respon a les necessitats energètiques de les persones i ha tingut greus impactes ambientals.

Estem davant l’ús de diner públic per donar suport a uns projectes financerament inviables que ni són “verds” ni responen als interessos de la població a la que haurien de servir. Un aspecte preocupant d’aquesta iniciativa és, a més, que no es responsabilitza dels contractes que les empreses promotores tenen als països membres, cosa que en el cas de Castor ha permès la generació de deute públic -il·legítim- a partir d’un deute privat.

Enguany, cal evitar la socialització d’aquest deute i exigir responsabilitats a ACS, però també a les institucions que hi han estat implicades i han jugat un paper clau en el cas. Avui sabem que hi ha hagut institucions que en diferents moments han girat l’esquena a informes o perspectives ambientals, econòmico-financeres i socials desfavorables al projecte. Però, estem doncs davant un deute privat socialitzat per culpa d’una molt mala gestió? No. Estem davant un deute privat socialitzat gràcies a unes estructures financeres i a polítiques fetes a mida, que la mala gestió ha portat a la palestra dels mass media.

Castor no és un cas aïllat sinó un cas reproduïble, fruït d’un mecanisme financer que encara existeix, d’una elit extractiva que segueix concentrant poder i d’un model energètic on se segueix apostant pel gas com a combustible de transició, dins el país del vent i el sol. És necessària l’acció aquí i ara, fer el possible per frenar i esmenar aquest Reial Decret, però també el treball en una carrera més de fons: adreçar els diferents nivells de presa de decisions i responsabilitat en aquest cas (autonòmic, estatal, europeu…) i seguir de prop els futurs esdeveniments per aprendre del passat i evitar que es repeteixin experiències. Cal provocar canvis estructurals urgents que impossibilitin aquestes connivències, irresponsabilitats i despropòsits entre l’esfera polític-administrativa i l’empresarial-financera, en contraposició empoderant la ciutadania i fent-la partícip i decisora en allò que l’afecta.

Autor/Autora

Mònica Guiteras

Observatori del Deute en la Globalització

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top