El canvi en marxa Revisat per Revista Treball a . Ara fa un any que Barcelona en Comú vam arribar al govern municipal com una candidatura nova que alhora representava les esperances i il·lusions acumulades per Ara fa un any que Barcelona en Comú vam arribar al govern municipal com una candidatura nova que alhora representava les esperances i il·lusions acumulades per Rating: 0
Esteu aquí: Home » Món local » El canvi en marxa

El canvi en marxa

El canvi en marxa

Ara fa un any que Barcelona en Comú vam arribar al govern municipal com una candidatura nova que alhora representava les esperances i il·lusions acumulades per molta gent durant molt de temps. Una candidatura que, per sobre de tot, tenia un objectiu molt clar: construir una vida millor per al conjunt de veïns i veïnes de Barcelona, tot fent protagonista la gent.

Ho vam aconseguir a partir de la suma de l’experiència dels qui havien resistit anys l’ofensiva de la dreta i de la suma de noves energies ciutadanes. Una admirable barreja d’allò nou i d’allò resistent, tant als moviments socials com a les institucions. Allò nou, que havia protagonitzat el 15M, que havia impulsat noves formes d’organitzar-se, d’incidir, de desbordar políticament els marcs institucionals, de defensar drets quan molts els donaven per desnonats. I sí, també tot allò resistent durant dècades a l’ofensiva neoliberal i a la seva hegemonia ideològica que va aconseguir dominar la dreta i part de l’esquerra. Resistent a la retallada de drets socials i laborals d’aquests anys, com ho han estat els mestres, els metges, els sindicats de classe… Resistent al model del creixement especulatiu i de la bombolla que va maltractar drets i també el medi ambient. Resistent a la corrupció, que ha estat lligada al model especulatiu i de casino dels darrers anys. Resistent al desgast d’una certa manera de fer i d’entendre la política allunyada de la ciutadania, més sotmesa a interessos opacs que a les demandes de la gent. Resistent i enfrontada a la comoditat del que és conegut, però poc influent. Així vam aconseguir guanyar les eleccions i ocupar la centralitat.

Aquesta ciutat ha estat governada 32 anys per l’esquerra plural. I crec que, amb tots els seus defectes, mancances o errors, es nota. Ho dic amb orgull. Més encara si la comparem amb altres governades per la dreta, com València o Madrid. I també estic orgullosa de saber que hem estat crítics i ens hem plantat sempre que ha calgut. Però òbviament, la teva influència quan ets el soci petit no sempre és la necessària per imposar canvis d’orientació en profunditat. Més encara quan la dreta sempre ha estat disposada a donar suport al PSC en les seves apostes conservadores com l’ordenança del civisme, privatitzacions de serveis, economia de grans esdeveniments…. És per això que des d’ICV vam apostar per dir prou, que aquest model ja no era útil i que per canviar el model de ciutat calia canviar la correlació de forces.

Ara, a partir de la voluntat de confluència i suma de les lluites de carrer i institucions, en canvi, el nostre espai polític és majoritari i ocupa la centralitat. I vam aconseguir aquesta victòria, en el meu parer, amb un mandat per sobre de cap altre: el de trencar el dogma neoliberal del “no hi ha alternativa” i demostrar que sí que es pot, que és possible posar com a prioritat la ciutadania i no el poder econòmic.

Ara bé, val a dir que afrontàvem aquest objectiu amb no pocs reptes: unes grans expectatives, perquè també ho són les necessitats ciutadanes; amb una victòria molt justa (11 regidors vs. 10 de CDC), i un entorn econòmic i polític totalment advers (Generalitat, Estat i Europa, però també part del poder econòmic).

Davant d’aquest panorama, alguns ens desitjaven un trajecte molt curt. Però el cert és que avui, un any després, tenim un Govern ampliat i estable, una economia sanejada i competitiva, un pressupost aprovat i una molt bona valoració de la gestió municipal.

I amb un balanç de l’acció de govern que posa de manifest un canvi clar de prioritats. I en aquest terreny, deixeu-me que em centri especialment en l’Àrea de Drets Socials. El nom, Barcelona en Comú, no és casual. Volem promoure allò que és comú davant els privilegis d’uns pocs, eixamplar drets i benestar i combatre les causes de les desigualtats socials. Per això des del primer moment vam actuar per respondre a la situació d’emergència social desbloquejant els recursos del superàvit que tenia l’Ajuntament (un luxe incomprensible de l’anterior govern) i augmentant de 260 a 320 M d’euros la inversió social.

Ara bé, no hem arribat fins aquí simplement per fer més, sinó sobretot per fer diferent, per produir un canvi en les causes de les desigualtats socials. No volem només pal·liar-ne les seves conseqüències, sinó que volem impedir que es produeixi. La lluita contra les desigualtats requereix mesures estructurals, de canvi de model, més que plans de xoc. Deixeu-me que citi quatre grans línies de canvi:

  • De l’assistencialisme als drets socials garantits. Tothom ha de poder gaudir d’una vida digna. Per això hem iniciat el procés de construcció de 2.000 habitatges públics per oferir en lloguer. Així mateix, estem elaborant el Pla de Lluita contra el sensellarisme. Igualment, no pot ser que avui l’esperança de vida sigui onze anys menor a Torre Baró que a Pedralbes. Per això hem identificat divuit barris prioritaris per la seva situació socioeconòmica i de salut, i hem definit un full de ruta per combatre les desigualtats en salut. També estem elaborant un Pla d’Accessibilitat Universal, per garantir que tothom té accés real a tots els serveis de la ciutat, vagi caminant, en cadira de rodes o recolzat en un bastó. I construirem 10 noves escoles bressol, perquè no hi ha dret si depèn d’un sorteig.
  • Dels privilegis a la promoció del bé comú: per a això, l’Ajuntament ha passat de la màniga ampla amb els bancs a l’exigència de responsabilitats. No ens ha tremolat la mà si hem hagut de multar bancs per especular amb pisos buits, i el mateix farem amb les companyies de gas i llum si tallen el subministrament a qui no ho pot pagar. Així mateix, avui l’Ajuntament és un aliat contra els desnonaments, per això hem creat la Unitat Contra l’Exclusió Residencial (UCER), per prevenir-los i aturar-los, i hem recuperat 555 pisos buits de bancs i grans tenidors per a lloguer social.
  • De la igualtat formal a la igualtat real: perquè volem ser iguals, en la teoria i en la pràctica. Estem elaborant l’Estratègia Contra la Feminització de la Pobresa, alhora que incorporem la igualtat de gènere a totes les polítiques de l’Ajuntament. Estem definint el centre de recursos LGTBI.
  • I finalment, de les institucions al treball en comú. Perquè estem canviant el què, però també estem canviant el com: amb aliances socials, amb energies comunitàries, des de l’aposta ferma per la coproducció de polítiques socials, com demostra l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, la Taula de Salut Mental o la Taula Contra la Feminització de la Pobresa. I el Pla de Barris, destinat a intervenir en els barris amb més dificultats per impulsar la dinamització econòmica i la cohesió social, colze a colze amb les entitats i la ciutadania.

Totes aquestes transformacions es resumeixen en una: impulsar un reequilibri de poder, personal i comunitari, per a què cap veu de cap veí i veïna de Barcelona es vegi silenciada, i per a què cap veu pesi més que la d’altre. Volem més veïnes i veïns, i especialment les que ara són més invisibles, fent ciutat en comú. Així garantirem que aquests avenços siguin irreversibles. Això vol dir “apoderar”.

Però no només estem combatent les desigualtats. Un any després, a més, estem conjurant tots els mals auguris sobre la nostra arribada al govern. Alguns alimentaven la por a la fugida d’inversions i a la fallida econòmica. Però avui, en canvi, el govern municipal és exemple de solvència: Barcelona encapçala el rànquing exportador de l’Estat, amb un volum superior al de València i Madrid juntes; port i aeroport continuen incrementant el seu tràfic, ha passat a ser la 3a ciutat del món en reunions i congressos i s’han creat més de 7.500 noves societats mercantils al 2015.

Però la nostra prioritat és que les xifres econòmiques vagin acompanyades de la redistribució de recursos i l’increment de benestar a la nostra ciutat. Per això hem impulsat ordenances fiscals redistributives, hem declarat l’educació i la salut servei essencial on abans es retallava, estem impulsant el tramvia per la Diagonal i les superilles, en lloc del transport privat, la moratòria hotelera o el foment de l’economia social i solidària….

Des de Barcelona hem actuat conscients de la capacitat transformadora de la ciutat per ser capital del món i referent en drets humans. Amb lideratge internacional en aspectes claus, com ara reivindicant l’acollida de refugiats i denunciant la vergonyosa actuació d’Europa; enfrontant-se a la política d’austeritat que ofega tots els municipis; el compromís amb el clima o reivindicant el paper de les ciutats en el progrés social en els principals fòrums internacionals, com NNUU; i evidentment, defensant la sobirania reclamant el dret a decidir.

L’Ajuntament de Barcelona, i Barcelona en Comú, és la prova vivent que hi ha alternativa, que sí es pot però no volen, que la unió de les forces del canvi, i la seva diversitat, fa la força, i que podem guanyar el canvi també a Catalunya i a Espanya. Ho tenim a tocar.

I necessitem també aquest canvi des dels ajuntaments. Necessitem canviar les lleis que ofeguen la ciutadania i els drets socials.

A qui li pot estranyar, doncs, que el govern de Barcelona en Comú preocupi tant alguns?

Sabíem que no seria fàcil. A la nostra ciutat, l’impacte de la crisi i les retallades ha estat especialment greu. Sabíem també que hauríem de fer front a necessitats urgents amb recursos sempre insuficients i competències limitades. Sabíem que ens hauríem d’enfrontar amb aquells qui es beneficien de l’actual situació injusta: el gran poder econòmic, financer, immobiliari, les grans subministradores…

Tanmateix, el canvi està en marxa. Això sí, gràcies al vent de canvi popular que ens va portar al govern i que és obra de tots i totes vosaltres.

Volem que l’equitat, els drets socials i una vida de qualitat esdevinguin signe d’identitat de Barcelona. Que Barcelona sigui sinònim de ciutat per a la vida, cuidadora, educadora i orgullosa de lluitar incansablement a favor de la justícia social.

Això és només el principi. Amb tots i totes vosaltres, seguim!

Autor/Autora

Laia Ortiz

Tinenta d'alcaldessa de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona

Articles publicats : 4

Deixa el teu comentari

Scroll to top