Economia col•laborativa? Revisat per Revista Treball a . Heu llegit Una breu història de la humanitat, de YUVAL NOAH HARARI? Si no ho heu fet, us ho recomano amb entusiasme. No és un llibre que es pugui llegir en dues Heu llegit Una breu història de la humanitat, de YUVAL NOAH HARARI? Si no ho heu fet, us ho recomano amb entusiasme. No és un llibre que es pugui llegir en dues Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Economia col•laborativa?

Economia col•laborativa?

Economia col•laborativa?

Heu llegit Una breu història de la humanitat, de YUVAL NOAH HARARI? Si no ho heu fet, us ho recomano amb entusiasme. No és un llibre que es pugui llegir en dues tardes ni amb una concentració fragmentada, com la que fem servir per llegir tuits. És un  llibre que requereix la lectura de tota la vida: amb ganes, amb concentració, amb temps per endavant. Potser us passarà com a mi, que alguns del enunciats d’aquest professor de la Universitat de Jerusalem no coincidiran amb la vostra ideologia. Però, en qualsevol cas, aprendreu molt sobre la història dels i les sapiens al planeta Terra i descobrireu aspectes del passat –per exemple, la revolució agrícola al Neolític- sota una llum nova i amb una interpretació molt original i aclaridora. Només hi ha una qüestió que trobo que està pobrament tractada: el patriarcat; però d’això en parlaré en un altre article.

Harari divideix la història de la humanitat segons quatre revolucions, que han significat canvis radicals per a nosaltres: la Cognitiva (fa 70.000 anys) l’Agrícola (en fa 12.000), la Científica (en fa 500) i la Industrial (en fa 200 ). Només hi mancaria la Tecnològica (ara).

Quan parla de la Revolució Industrial diu que va representar, entre moltes altres coses, el final de la família i de la comunitat en la qual s’inseria, i que es va acabar en favor de l’estat i el mercat. Fins aleshores, diu Harari: “la comunitat oferia ajuda sobre la base de les tradicions de la zona i una economia de favors, que sovint diferia respecte a les lleis de l’oferta i la demanda del mercat lliure”. Com qui diu: jo tinc cotxe i vaig a treballar a Santa Coloma i, com que dos veïns meus també hi tenen la feina, compartim vehicle i despeses. O, me’n vull anar de vacances a San Francisco i faig un intercanvi de casa amb un paio que viu a la ciutat americana i vol passar una temporada a Barcelona. Bé, els exemples corresponen al segle XXI, però imagineu-los amb situacions de, posem per cas, el segle XVI.

Així que, sembla, l’economia col·laborativa que es proposa ara mateix és una mena de retorn a les arrels i a un sistema desconnectat del capitalisme. Oi? Doncs, un rave! Ara mateix el que hi ha és un altre pas de rosca del sistema capitalista. Actualment, ja no en tenen prou amb la nostra força de treball; volen també aprofitar-se de les nostres propietats. Intercanvio el pis amb el de San Francisco contenta de gastar poc en allotjament: només he hagut de pagar 100 € a una plataforma X, a part, és clar, d’haver hagut de fer un munt de gestions. Mentrestant, darrere de la plataforma, cobrant els meus 100 € i els de molts altres intercanviadors de pisos i cobrant per la publicitat que incrusten a la web, hi ha els “cap-pensants”, factòtums de la Revolució Tecnològica, sovint instal·lats a Silicon Valley. Es lucren amb les nostres coses després d’haver-ho fet amb el nostre treball.

I, al damunt, ens fan creure que tots aquest intercanvis i préstecs a cost zero els fem perquè volem!

Autor/Autora

Gemma Lienas

Escriptora @gemmalienas

Articles publicats : 30

Deixa el teu comentari

Scroll to top