Ecoedició, una forma innovadora de fer llibres Revisat per Revista Treball a . Cada cop llegim més. Sigui en el format que sigui. I cada cop es publiquen més continguts. Sigui en el format que sigui. És lògic, doncs, que aquelles persones Cada cop llegim més. Sigui en el format que sigui. I cada cop es publiquen més continguts. Sigui en el format que sigui. És lògic, doncs, que aquelles persones Rating: 0
Esteu aquí: Home » Cultura » Ecoedició, una forma innovadora de fer llibres

Ecoedició, una forma innovadora de fer llibres

Ecoedició, una forma innovadora de fer llibres

Cada cop llegim més. Sigui en el format que sigui. I cada cop es publiquen més continguts. Sigui en el format que sigui. És lògic, doncs, que aquelles persones que es dediquen a produir els suports d’aquestes idees, es preocupin per l’impacte ambiental d’aquests.

L’ecoedició és una forma innovadora de gestionar les publicacions que té un triple objectiu. Calcular l’impacte ambiental; reduir aquest impacte ambiental; i comunicar tant l’impacte, com les pràctiques de reducció. Això és la motxilla ecològica.

Son moltes les entitats, empreses, col·lectius i institucions que s’han interessat per l’ecoedició, però la més destacable fou el Grup d’Ecoedició de Barcelona, liderat per la impremta El Tinter, que durant més de 10 anys fou la pionera en l’experimentació de l’ecoedició. D’aquest laboratori en va néixer una eina molt potent per a calcular la motxilla ecològica dels llibres, la Bookdaper. També en va néixer una editorial, Pol·len edicions, que practica l’ecoedició en totes les seves publicacions en paper.

Al llibre Els secrets de l’ecoedició (Pol·len edicions, 2011) s’establien 5 criteris bàsics per a posar en pràctica l’ecoedició: el disseny del producte, on es prenen la majoria de decisions que afectaran  l’impacte ambiental; l’elecció del paper, que ha de ser reciclat o certificat en FSC (garantint un origen que té en compte criteris ambientals i socials); l’elecció de les tintes (que han de ser amb olis d’origen vegetal); la gestió de matèries primeres i residus del parc gràfic que produeix els llibres; i els embalatges per a la distribució.

Després, es va avançar molt en el projecte LIFE+ Greening books (2011-2013), que va elaborar el Manual de la bona ecoedició. Es van incorporar criteris com l’ús de llicències Creative Commons (ja que s’entenia que facilitant la còpia, s’allargava la vida útil del producte); l’ús de paper TCF (Totalment Lliure de Clor); i aspectes de ponderació dels estocs (aquí les plataformes de microfinançament com Verkami han aportat, potser sense pretendre-ho, una eina fonamental, ja que permeten saber la demanda abans de produir el llibre, amb la qual cosa es redueixen substancialment els estocs).

És difícil que algú esculli un llibre per com ha estat fabricat. Normalment el criteri d’elecció és qui l’ha escrit. Per això, la campanya ‘Llibres amb amistat pels boscos’ que va impulsar Greenpeace i on personalitats tan destacades com Isabel Allende, J.K. Rowlling o José Saramago exigien a les seves editorials que els seus llibres s’imprimissin en paper certificat FSC, va desencadenar un efecte positiu on el parc gràfic de Catalunya és un dels més implicats.

Altres editorials, com la menorquina Arrela, o moviments populars com Entrepobles, la col·lecció ‘Llibres per la Unitat Popular’ de la CUP, o la revista Ecología Política també empenyen en aquest sentit, i totes les seves publicacions ja informen del seu impacte ambiental.

Queda molt a fer en l’àmbit de la lectura digital, ja que els fabricants de lectors digitals no faciliten dades dels impactes de la seva producció. I a això cal sumar-hi el drama (i estafa) de l’obsolescència programada, que avança la caducitat dels aparells electrònics només per una qüestió acumulativa.

 

Autor/Autora

Jordi Panyella Carbonell

Activista cultural a Pol·len edicions i a l’Espai Contrabandos @Jordipanye

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top