Dret a decidir i 27S Revisat per Revista Treball a . La qüestió nacional tornarà a emergir amb força en la perspectiva del 27-S. Resten 4 mesos per a unes eleccions catalanes que el sector sobiranista planteja com La qüestió nacional tornarà a emergir amb força en la perspectiva del 27-S. Resten 4 mesos per a unes eleccions catalanes que el sector sobiranista planteja com Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Dret a decidir i 27S

Dret a decidir i 27S

Dret a decidir i 27S

La qüestió nacional tornarà a emergir amb força en la perspectiva del 27-S. Resten 4 mesos per a unes eleccions catalanes que el sector sobiranista planteja com a plebiscitàries. “Independència sí o independència no” serà un dels eixos centrals de la campanya electoral, potser, fins i tot, el seu eix central.

ICV té dos reptes: com situar-se políticament i globalment en una campanya d’aquestes característiques (l’escenari millor seria aconseguir una confluència similar a “Barcelona en Comú”) i quin missatge oferir en el tema nacional.

En relació al segon, és molt probable que es produeixi una bipolarització entre independentistes i no independentistes. Entre el bloc CiU, ERC, CUP front el bloc PSC, PP, C’s (Mas versus Rivera). Caldrà veure el posicionament de Podemos, tot i que han expressat el seu acord amb el dret a decidir.

El bloc independentista té el seu full de ruta, iniciar el procés d’independència. A hores d’ara cada partit té el seu tempus i intensitat diferents però és raonable pensar que confluiran.

El PP i C’s plantegen no moure res. El PSC una reforma constitucional que, en cap cas, dóna resposta a la situació de Catalunya. És a dir, “el dret a decidir” oblidat. Directament es fa el salt a “independència, sí o no.” Els partits decideixen el futur de Catalunya, la ciutadania no decideix.

I ICV? L’electorat d’ICV, també moltes i molts militants, no coneixen el seu full de ruta (perquè és ambigu) i desconeixen o tenen una gran confusió respecte al model d’Estat que ICV proposa.

El full de ruta d’ICV hauria de passar per aconseguir, en primer lloc i de forma insubstituïble, l’exercici del dret a decidir; és a dir, que l’horitzó de Catalunya tingui el seu origen en la voluntat clarament expressada per la ciutadania. Dret a decidir que s’haurà de pactar amb el govern central.

Evidentment que amb l´actual govern del PP és impossible pactar aquesta qüestió i no serà fàcil pactar-ho amb un altre govern central. Però l’alternativa de la DUI (declaració unilateral d’independència) ens porta a un carreró sense sortida i a una més que previsible confrontació, tan interna com externa, amb possibilitat de trencament de la cohesió social.

A més, ningú no pot substituir la voluntat de la ciutadania instrumentalitzant els resultats de les eleccions catalanes (plantejades com a plebiscitàries per Artur Mas), siguin quins siguin aquests resultats.

Per realitzar la consulta cal: concretar una proposta que consideri l’actual marc legal i pactar, posteriorment, aquesta proposta amb el govern central.

Hi ha diverses propostes possibles, una de les més clares políticament seria que el Parlament de Catalunya proposi a les Corts Generals una modificació de l’article 92 de la CE que suprimeixi les paraules “consultivo” i “todos” i afegir un paràgraf que, més o menys, digués: “que les Corts o els territoris a què fa referència la Disposició transitòria segona podran sol·licitar la convocatòria d’un referèndum per verificar la voluntat ciutadana al voltant de la seva acceptació i satisfacció del seu autogovern”. Aquests territoris són Catalunya, Euskadi i Galícia (vegeu el llibre de Fran Caamaño, “Democracia Federal”).

Aquestes modificacions permetrien la realització de la consulta a Catalunya. Això vol dir no participar en cap estratègia o procés que no contempli com a objectiu imprescindible i primer l’exercici del dret a decidir. És a dir, que el poble de Catalunya manifesti la seva voluntat mitjançant una consulta legal amb una pregunta clara.

Aquest procés ha d’anar acompanyat d’accions institucionals i mobilitzacions socials que contribueixin a fer possible el pacte amb el govern central, cosa, insisteixo, no fàcil. Des del paper dels partits catalans a les Corts de no donar suport al nou govern si no es produeix el pacte per celebrar la consulta, fins a noves formes de mobilitzacions socials.

Són possibles altres propostes per tal que Catalunya pugui realitzar la consulta, però el que és més important és tenir un full de ruta clar, viable i que faci possible la consulta i, alhora, que la resta de partits s’hi hagin de pronunciar. En cap cas anar a remolc d’altres iniciatives partidàries que no portin enlloc.

D’altra banda, cal socialitzar i difondre, internament i externament, amb intensitat la nostra proposta de model d’Estat, però això cal tractar-ho en un altre article.

Joan Saura. Militatant d’ICV i Senador

Autor/Autora

Joan Saura

Militant d'ICV

Articles publicats : 4

Comentaris (1)

  • Avatar

    Pere

    Si el dret a decidir depèn d’un acord amb el govern espanyol, l’any 2135 encara estarem esperant que aquest acord es produeixi, em temo molt.

    Respon

Deixa el teu comentari

Scroll to top