‘Don’t look up’: el dit, el meteorit o la lluna Revisat per Revista Treball a . Faltava una mica més de mitja hora per la mitjanit del 31 de desembre del 2021 quan, mentre tothom s’estava preparant el raïm, el grup alemany Delivery Hero va Faltava una mica més de mitja hora per la mitjanit del 31 de desembre del 2021 quan, mentre tothom s’estava preparant el raïm, el grup alemany Delivery Hero va Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » ‘Don’t look up’: el dit, el meteorit o la lluna

‘Don’t look up’: el dit, el meteorit o la lluna

‘Don’t look up’: el dit, el meteorit o la lluna

Faltava una mica més de mitja hora per la mitjanit del 31 de desembre del 2021 quan, mentre tothom s’estava preparant el raïm, el grup alemany Delivery Hero va enviar una nota de premsa informant que assumia el control absolut de la companyia espanyola Glovo. Valorada en 2.300 milions d’euros i amb un volum registrat anual de transaccions brutes d’aproximadament 3.000 milions d’euros, Glovo passa a mans alemanyes en una operació de compra d’accions que repartirà milions entre els propietaris i directius i que ha estat assessorada per la banca J.P. Morgan i el bufet d’advocats Cuatrecasas. Ni una paraula -ni a la nota de premsa ni a les informacions que se n’han fet ressò- sobre com Glovo s’intenta passar pel folre la nova ‘llei rider’ ni sobre les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores que, organitzats per CCOO de Catalunya, han protagonitzat la primera vaga europea en una empresa de plataforma.

L’1 de gener del 2022 -mentre qui més qui menys se sobreposava a una estranya ressaca de toc de queda, encarava el tercer o quart àpat familiar d’assistència reduïda per la pandèmia o, simplement, gaudia del sol en una jornada de rècord tèrmic que ens recorda que el canvi climàtic no és l’emergència que ve després de la covid, sinó que ja la tenim aquí-, la Unió Europea filtrava la seva intenció de catalogar l’energia nuclear i el gas com a energies verdes i sostenibles. Tot un oxímoron que ja veurem si s’empassen el Parlament Europeu i països amb sensibilitat ecologista als governs com Espanya (que ja ha dit que ni de broma) o, sobretot, Alemanya.

En qualsevol cas, i com qui no vol la cosa, resulta que en menys de 24 hores d’un dia en què no hi ha diaris de paper, en què els digitals s’actualitzen poc i en què els informatius de ràdio o televisió no tenen més interès que el nom del primer nadó de l’any, el 2022 ha començat ‘colant’ dues notícies importants per la porta del darrere. Però amb clara intenció, per part dels emissors, de generar un impacte molt determinat i de situar en l’opinió pública i publicada un relat interessat. Mentrestant, a les xarxes socials i a les sobretaules familiars -forçosament reduïdes més pel sentit comú i la força dels contagis que no pas pel galimaties de mesures sanitàries que ja ningú entén-, les tertúlies passaven del debat sobre el toc de queda, l’obligatorietat de la mascareta al carrer o el preu abusiu i l’escassedat dels tests d’antígens als comentaris de la darrera pel·lícula de Netflix: ‘Don’t look up’.

A les xarxes més polititzades, i potser en alguna sobretaula, es debatia també sobre l’abast de la reforma laboral acordada en vigílies de Nadal pel Govern espanyol de coalició d’esquerres (amb la ministra comunista Yolanda Díaz al capdavant del diàleg social), els sindicats CCOO i UGT i la patronal CEOE (amb oposició interna de quatre patronals de pes: la madrilenya, la catalana Foment, l’agrària Asaja i l’automobilística Anfac). La reforma laboral, més elogiada o vilipendiada que no pas explicada -per això cal agrair els esforços d’economistes crítics com Albert Recio en aportar-hi llum a ‘Mientras tanto’– s’enfronta ara a una incerta validació al Congrés i a un intens debat polític i mediàtic on sembla que, un cop més, allò que malauradament importa, en política i en comunicació, és el relat i no la realitat. Més o menys és això el que constaten, precisament, Leonardo DiCaprio i Jennifer Lawrence com a protagonistes de ‘Don’t look up’.

Malament comencem l’any, doncs. Perquè la millora de les condicions materials (i culturals) de la vida de la gent (i del planeta) hauria de ser sempre la prioritat no ja per a l’esquerra, sinó per a la societat i la humanitat en general. I perquè dissociant obsessivament el relat de la realitat no només perdem la perspectiva de les coses i el pols de la vida sinó que, a més a més, desorientant, infantilitzant o tractant la gent d’estúpida, podem acabar per perdre qualsevol marge de confiança envers els governants, i els polítics en general, i també la credibilitat d’agents socials claus per a la democràcia com són els mitjans de comunicació. Cal mirar amunt, certament, però hem de saber veure, sempre amb els peus a terra, més enllà del dit amb què assenyalem el meteorit. O la lluna, tant se val.

Autor/Autora

Marc Andreu

Periodista i historiador, és codirector de 'Treball'

Articles publicats : 26

Deixa el teu comentari

Scroll to top