Doble discriminació: dona i, a més, jove Revisat per Revista Treball a . No és cap sorpresa constatar que la recuperació econòmica promesa i anunciada pel Partit Popular no l’està notant -gairebé no pot ni imaginar-la- la major part No és cap sorpresa constatar que la recuperació econòmica promesa i anunciada pel Partit Popular no l’està notant -gairebé no pot ni imaginar-la- la major part Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Doble discriminació: dona i, a més, jove

Doble discriminació: dona i, a més, jove

Doble discriminació: dona i, a més, jove

No és cap sorpresa constatar que la recuperació econòmica promesa i anunciada pel Partit Popular no l’està notant -gairebé no pot ni imaginar-la- la major part de la ciutadania del nostre país que segueix suportant l’atur, la precarietat, els desnonaments o la pobresa energètica. Encara menys les persones joves que segueixen vivint el mercat laboral amb xifres rècord de precarietat, temporalitat i atur. O les dones que pateixen més la parcialitat, els sous baixos, la bretxa salarial o la discriminació per accedir a llocs de responsabilitat. Llavors, què passa amb les dones joves?

Doncs que les dones joves vivim i lluitem contra una doble discriminació. Pel fet de ser dones no tenim les mateixes oportunitats laborals ni rebem un tracte igualitari. Això no ha canviat en la joventut, que segueix alimentant prejudicis i estereotips de gènere. A més, per ser joves, la nostra entrada en el mercat laboral només pot entendre’s i existir en un marc de precarietat. Per exemple, el salari mitjà d’una dona de menys de 25 anys és de 9.656,94€, un 23% menys que el dels homes de menys de 25 anys, que es situa en 12.545,16€. I, de fet, segons el Fòrum Econòmic Mundial, la bretxa salarial no s’acabarà fins al 2234, és a dir, encara ens queden 216 anys de desigualtats. Les dones joves estudiem més anys i tenim un millor rendiment acadèmic però, com que som joves, tenim grans dificultats per accedir al mercat de treball i, com que som dones, tenim grans limitacions per ascendir a llocs de més responsabilitat. De fet, els homes joves doblen la nostra presència en alts càrrecs i, la meitat de les dones ocupades tenen estudis superiors, davant d’un 40% d’homes, però tenim taxes més elevades d’atur, de parcialitat i de temporalitat. A les dones joves ens costa més que als homes accedir al mercat de treball un cop acabem els estudis així com aconseguir una primera feina. Tot això fa que les dones joves siguem el col·lectiu més empobrit, estiguem o no ocupades.

Així doncs, com a societat, seguim alimentant la discriminació contra les dones en el món del treball també en les generacions més joves. Per posar-ne un exemple podem recordar la polèmica viscuda amb la figura de les hostesses en aquests últims mesos, especialment arran de la seva desaparició de la Fórmula 1. Parlem de dones joves, amb una gran pressió estètica per complir els cànons de “feminitat”, utilitzades com a simples objectes al costat d’homes que tenen més poder i guanyen més diners, tot i ser igual o més joves que elles. Una imatge que és un bon resum de la nostra realitat: feines menys valorades, sous més baixos, més importància de la nostra imatge, etc. Però podríem parlar també de la invisibilització de les tasques de cura, de la distribució desigual del treball domèstic, de les diferències en l’accés a l’educació o de l’assetjament en el mercat laboral, entre molts d’altres temes. Discriminacions totes elles que les generacions més joves segueixen reproduint i que les dones joves seguim patint dia rere dia.

Un fet especialment rellevant si tenim en compte la transformació que ha patit el mercat laboral en les últimes dècades, on el treball assalariat s’ha convertit en la norma per articular les nostres societats i on, qui no treballa, acaba sent relegat a la no-existència. I on, com  que treballes, és una part indispensable de la teva pròpia existència. L’ocupació i el treball formen part avui no només del món laboral, sinó que són la base de la posició que les persones ocupem a la societat. El treball no defineix només la dimensió laboral, sinó que també fixa en gran part la dimensió social i subjectiva de les persones. És a dir, el lloc que ocupem en el treball s’ha tornat essencial per construir projectes de vida propis i autònoms, per construir-nos a nosaltres mateixes.

I, per tant, si com a societat seguim reproduint un esquema de desigualtat en el món laboral, una discriminació contra les dones, que les joves patim amb més duresa per la nostra realitat, per ser dones joves, seguirem alimentant un mercat de treball desigual. Els reptes en aquest sentit són molts, però sens dubte, també passen de forma indiscutible per la feminització i per posar en valor tot allò que les noves generacions poden aportar al mercat laboral. Només així les dones joves podrem esborrar la doble discriminació que patim i començarem a tenir oportunitats de ser-hi presents amb igualtat.

 

Autor/Autora

Munsa Mompió Gallart

Coordinadora nacional de Joves d'Esquerra Verda

Articles publicats : 1

Comentaris (2)

  • Comments

    Què maca l”Anna Gabriel devant dels pares de l”esgèsia de Era per Plainpalais? Ja no em recordo, Ens refugiavem tants allà, era per altres motius , lliutaven per la llibertat de tots , no per la de alguns! Erem molt més joves i, lluitaven sols , sense ajudes , sense “subvens. Mai de la vida es va pensar que l”esquerre esdevindria “nazionalista ! Ara ja ho veuen, al tenim devat dels ulls Deia el Guerra que a Espanya no la coneixeria ni la madre que la parió no esperavem aquest grau de coneixement, no! coupon

    Responder
  • Kris

    Gracias por compartir.

    Responder

Deixa el teu comentari

Scroll to top