Dificultat objectiva o càlcul interessat Revisat per Revista Treball a . Si cal fer cas d’allò que diuen els diversos mitjans de comunicació espanyols i catalans la convocatòria de noves eleccions generals és gairebé inevitable, a me Si cal fer cas d’allò que diuen els diversos mitjans de comunicació espanyols i catalans la convocatòria de noves eleccions generals és gairebé inevitable, a me Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Dificultat objectiva o càlcul interessat

Dificultat objectiva o càlcul interessat

Dificultat objectiva o càlcul interessat

Si cal fer cas d’allò que diuen els diversos mitjans de comunicació espanyols i catalans la convocatòria de noves eleccions generals és gairebé inevitable, a menys que les enquestes que es realitzin al llarg del mes d’abril, especialment cap a la segona meitat,  indiquin que els partits avui més interessats en la nova cita electoral en sortiran perjudicats.

Fins fa poc s’havia dit que els partits interessats eren el Partit Popular i Podemos. Avui encara hi ha mitjans que afirmen que el PP ho fia tot a la repetició de les eleccions, atès que no té cap possibilitat de forjar acords amb altres formacions polítiques per poder governar, que de moment segueix sent el primer partit en expectatives de vot i que els enèsims i escandalosos nous casos de corrupció, com a València, no li representen gaires pèrdues de vots.

Pel que fa a Podemos els periodistes i els tertulians han passat d’assegurar que seria el partit més beneficiat en cas de nova votació i que fins i tot aspirava al sorpasso del PSOE, convertint-se de fet en la segona força política de l’Estat, a donar per fet que Podemos, al menys en les circumscripcions on es presenta sol, retrocediria i, El País dixit, quedaria per sota de Ciutadans.

De les dues forces que fins ara han arribat a un acord, més que insuficient per governar com es va veure a les sessions d’investidura, PSOE i C,s, ara per ara no hi ha canvis espectaculars, per bé que veus parcials afirmin que la ciutadania en votar per segona vegada premiarà els que hagin fet pactes.

Estem, doncs, noranta dies després de les eleccions generals on estàvem, és a dir, en un Parlament amb quatre forces  rellevants –s’ha acabat el bipartidisme- i amb partits nacionalistes perifèrics que no disposen de gaires escons individualment. De les tres possibles articulacions per a un pacte: la gran coalició PP-PSOE, articulació de dretes i articulació d’esquerres, la primera té el veto del comitè federal socialista, la segona no suma escons suficients i la tercera, tot i que complicada i no fàcil de consolidar, és l’única que, a parer meu i d’altres analistes, podria obtenir la investidura per a Sánchez i demostrar a la ciutadania que no es va equivocar el vint de desembre quan va dipositar el seu vot sinó que la suma clara de vots d’esquerres – que per culpa d’una llei electoral perversa no tradueix de forma proporcional els vots en escons- és possible, si els partits polítics volen, traduir-la en una investidura i un govern orientats cap a a l’esquerra.

L’espectacle que hem vist fins avui no és particularment edificant. Tothom afirma que actua pensant en els interessos de la gent i en benefici del país, però gairebé tothom està convençut que valen més els interessos de partit i el manteniment  del lloc de lideratge tan personal com polític. I, penso, valdrà la pena veure, si hi ha noves eleccions, com es tradueix en vots aquesta convicció. No val la pena esmentar les desqualificacions personals, els exabruptes, la mala educació, etc., que han sovintejat en el Congrés o en  entrevistes a dirigents polítics, alguns dels quals, val a dir-ho, no són insults sinó fets històrics que poden ser recordats, o les travetes que es posen uns i altres, de manera especial dins dels propis partits, o les amplificacions més que sospitoses de disfuncions i conflictes reals en alguna formació política. Tot això forma part més del terreny de les xafarderies que de l’anàlisi política i prefereixo obviar-ho.

El temps s’acaba, no s’hi valdrà treure un conill del barret, com a Catalunya, poques hores abans del termini. L’acord d’esquerres, per molt que alguns barons i baronesses socialistes no el vulguin, és el que representa més bé la voluntat ciutadana i l’únic que pot sumar la majoria d’escons. Si no hi arribem, haurem perdut un temps preciós per encarar la solució dels problemes  reals de la gent, haurem frustrat les expectatives dels votants d’esquerres, haurem desaprofitat l’ocasió de posar una baula més en la construcció d’una Europa diferent, al costat de Portugal i de Grècia i haurem cremat moltes més il·lusions de les que ens podem permetre.

I seran a temps els nostres dirigents i els dels altres? Tant de bo!

Autor/Autora

Eulàlia Vintró

Membre del Consell Nacional d'ICV

Articles publicats : 34

Deixa el teu comentari

Scroll to top