El dia de les escriptores Revisat per Revista Treball a . 17 d’octubre, dia de les escriptores. Algú potser es preguntarà: un dia per a les escriptores? I això per què? No estan les escriptores compreses dins del conce 17 d’octubre, dia de les escriptores. Algú potser es preguntarà: un dia per a les escriptores? I això per què? No estan les escriptores compreses dins del conce Rating: 0
Esteu aquí: Home » Cultura » El dia de les escriptores

El dia de les escriptores

El dia de les escriptores

17 d’octubre, dia de les escriptores. Algú potser es preguntarà: un dia per a les escriptores? I això per què? No estan les escriptores compreses dins del concepte “escriptors”? Doncs, teòricament sí, però a la pràctica queden invisibilitzades dins d’aquest masculí genèric. De manera que, per molt que els molesti a la Pilar Rahola i a la Carme Junyent, moltes dones continuarem dient que cal explicitar el femení. Si no –deia Wittgenstein: “el que no es nomena no existeix”–, no existim.

I per celebrar que és el nostre dia, us recomanaré unes quantes de les meves escriptores preferides.

-Margaret Atwood, una autora canadenca que domina des de la poesia fins la narració, des del realisme fins a la ciència ficció. Li haurien d’haver donat el Nobel de literatura del 2016! Llegiu-vos L’assassí cec, una novel·la d’arquitectura perfecta; la que jo hauria volgut escriure.

-Carme Riera, de ses illes, va ser un dels meus motors per dedicar-me a la literatura. Podeu llegir qualsevol obra seva, però si us vau perdre Te deix, amor, la mar com a penyora, correu a buscar-la.

-Ángeles Mastretta, mexicana, de figures femenines potents i lliures. Us recomano Mujeres de ojos grandes.

-Siri Hustvedt, nord-americana, intel·ligent, culta, interessada en l’art i en la ment. Em va encantar el seu llibre La mujer temblorosa o la historia de mis nervios, un assaig que gairebé té forma de diari, en el qual anem coneixent els problemes mentals de l’autora i, a la vegada, penetrem en els llibres sobre la ment que llegeix.

-Marlene Haushofer, una autora alemanya que ja és morta. La millor de les seves novel·les és El muro, una història sobre la soledat que em va commocionar.

-Cristina Fernández Cubas, una autora amb una manera molt peculiar i fantasmagòrica de veure el món. Són recomanables tots els seus llibres, però, si no sabeu quin agafar, llegiu El ángulo del horror.

-Amélie Nothomb, de família belga, però nascuda a Japó. Divertida, excèntrica, pirada… No cal que els llegiu tots (en treu un cada any des de fa molt). Llegiu-vos: Metafísica de los tubs.

– Joyce Carol Oates, nord-americana. Les seves novel·les són de les de debò: d’històries potents, personatges intensos i temàtiques que posen la pell de gallina. Un tema recurrent en ella és la violació. Us recomano: Puro Fuego.

-Natalia Ginzburg, una autora italiana que ja és morta. M’encanta la seva novel·la Todos nuestros ayeres. Escrita des de la veu d’una nena, ens mostra la vida de dues famílies en els anys previs a la segona guerra mundial i durant la guerra, i, sobretot, mostra com, fins i tot les persones més pròximes poden ser de vegades perfectes desconegudes.

-Birgit Vanderbeke, Musclos per sopar, una novel·la d’aquesta autora alemanya, divertida i corrosiva. Si algú encara no sap què és la societat patriarcal, si algú encara no sap com podien ser de coercitives les famílies als anys cinquanta, que se’l llegeixi immediatament.

Autor/Autora

Gemma Lienas

Escriptora @gemmalienas

Articles publicats : 25

Deixa el teu comentari

Scroll to top