Dia de la marmota: revàlida sobre l’avortament Revisat per Revista Treball a . Negar l'avortament és un mecanisme més per mantenir la submissió de les dones. El control de la sexualitat i reproducció de les dones per part del sistema patri Negar l'avortament és un mecanisme més per mantenir la submissió de les dones. El control de la sexualitat i reproducció de les dones per part del sistema patri Rating: 0
Esteu aquí: Home » Estat espanyol » Dia de la marmota: revàlida sobre l’avortament

Dia de la marmota: revàlida sobre l’avortament

Dia de la marmota: revàlida sobre l’avortament

Negar l’avortament és un mecanisme més per mantenir la submissió de les dones. El control de la sexualitat i reproducció de les dones per part del sistema patriarcal és un dels instruments més importants per dominar-les.

El 20 de desembre d’aquest any que acabem de passar, 2013, em va sonar el despertador i vaig tenir l’estranya sensació que tot m’era excessivament familiar. Una espècie de déjà vu desconcertant em repicava el cervell quan de cop, a la ràdio, va començar a desentonar el Resistiré del Dúo Dinámico. En aquest moment vaig entendre que seria un dia complicat malgrat que no era capaç  d’abraçar la magnitud de la tragèdia, que deia aquell.

En tot cas, passades les dues de la tarda, mentre menjava un entrepà ressec davant de l’ordinador, veient i escoltant atònita la roda de premsa on el Ministre de Justícia, el Sr. Gallardón, presentava l’avantprojecte de Llei que obliga les dones a ser mares pel simple fet d’haver quedat embarassades, vaig caure en el compte que realment estava vivint el DIA DE LA MARMOTA.

De ben segur que la majoria recorda la pel·lícula, oi? I les persones que no l’hagin vista tampoc no s’han perdut una gran obra d’art, però la metàfora d’estar atrapades en el temps és inigualable. Només cal repetir el títol de la nova Ley Orgánica para la protección de la vida del concebido y de la mujer embarazada. És comprensible, doncs, que l’entrepà ressec se m’entravessés a la gola quan vaig intentar emetre algun insult que ara no ve al cas. “Protección de la vida del concebido” abans que de la de la dona? Protecció de la vida i dels drets de la dona, ¿només com a ésser amb l’única capacitat basada en la reproducció de l’espècie i de ser la millor i més barata incubadora que existeix? Quina llàstima no tenir emoticons d’aquells que fem anar al WhattsApp, perquè ara posaria tot de cares d’aquelles que criden horroritzades, seguides de les que ploren desconsoladament.

No n’hi ha per menys. La CONTRAREFORMA del Govern del PP, liderat per Mariano Rajoy, només permet avortar en 2 supòsits:

  1. En cas de violació, amb la necessitat de presentar la denúncia policial i en el termini màxim de les 12 setmanes de gestació. Si t’han violat però ja estàs de 13 setmanes de gestació quan has fet tots els tràmits policials, mèdics i d’altres, doncs, ho sentim, vostè no pot passar a la pantalla següent. I si la violació és intrafamiliar o, en molts altres casos que no solen ser denunciades per motius de complexitat bastant més profunda, game over, serà una experiència estupenda ser mare.
  1. En cas de risc greu per a la salut física o psíquica de l’embarassada fins a les 22 setmanes de gestació com a màxim. I aquí sí que la partida es posa més que interessant. S’han de passar tantes pantalles i superar tants obstacles que ni el World of Warcraft.

Intentaré explicar el procediment, d’una forma clara i entenedora, malgrat que no és feina fàcil, per a mi que sóc professional del sector; no cal imaginar com ho viuran les dones que es trobin en aquesta situació.

2.1. La dona va a la seva ginecòloga o ginecòleg (públic o privat) o al metge o metgessa de capçalera i diu que vol avortar. Si ho demana per risc de la seva salut psíquica, després de confirmar l’embaràs, l’han de derivar a un psiquiatre o donar-li l’opció d’escollir-lo ella.

2.2. El o la psiquiatre la rep i determina que, en efecte, si la dona segueix endavant amb aquest embaràs existeix un risc de “menoscabo importante” i “duradero en el tiempo” per a la salut. Per Llei, ha d’incloure aquests 2 elements, segurament pensant que els i les psiquiatres tenen una bola de cristall per endevinar-ho. En tot cas, aconsegueix aquest informe.

2.3. La dona ha de buscar, llavors, un segon psiquiatre, que li fa una altra entrevista i, si està d’acord amb el primer, li firma l’informe. Però, i si no estan d’acord? Doncs haurà de buscar l’opinió d’un altre fins que aconsegueixi la signatura de 2 psiquiatres a l’informe. Poden treballar a centres públics o privats però, de cap de les maneres, no poden treballar al centre on es practicarà l’avortament.

2.4. Un dels dos psiquiatres, a més a més, li ha de donar a la dona de forma “personal, individualizada y verbal” (amb el risc ideològic que això suposa) informació clínica sobre els riscos que l’avortament pot comportar “para la salud de la mujer y para su maternidad futura” i les conseqüències que tindria continuar amb l’embaràs sobre la seva salut psíquica. Després, el metge o la metgessa li estén un certificat. El Ministeri de Justícia diu que els informes mèdics seran pagats per l’Administració, també la intervenció, i que si s’ha anat a professionals o centres privats i ho ha pagat la dona, després se li retornaran els diners. Aquesta ja és una pantalla superior, de jugadors professionals, que obre la porta a pensar en quin tipus de serveis de salut s’estan promovent i de qui en són propietat. En fi, ho haurem de deixar per a un altre moment.

2.5. La dona, amb 2 informes mèdics i una certificació d’haver rebut la informació dels riscos d’avortar, torna a la seva ginecòloga o metge de capçalera o als serveis socials, on haurà de rebre un “asesoramiento asistencial completo”, també de forma “personal, individualizada y verbal”; per tant, haurà de concertar una cita que, segons el Ministeri de Justícia, es donarà “de forma inmediata, ese mismo día o al día siguiente”, saltant-se les llistes d’espera. Allí se li donarà informació sobre que “la vida del no nacido constituye un bien jurídico protegido por la Constitución”; orientació “sobre el modo de resolver los problemas y conflictos” personals que la dona hagi al·legat com a raó per avortar; un “estudio de la posibilidad de actuar directamente” sobre aquests conflictes amb l’ajuda de l’Administració; i informació sobre les alternatives a l’avortament (ajudes públiques, guarda administrativa del nen, acolliment o adopció).

2.6. Després d’aquest assessorament, s’expedeix un nou certificant on s’indica la data a partir de la qual la dona ha de reflexionar 7 dies més abans de comunicar la seva decisió d’avortar.

2.7. Si la dona és menor d’edat encara es pot allargar més, perquè necessitarà la ratificació de pares o tutors legals, i si no hi ha acord es demanarà la intervenció judicial.

L’Organització Mundial de la Salut deixa claríssim que quan més restrictiva és la Llei d’avortament, més alta és la taxa d’avortaments insegurs i clandestins.

Em permetran, després de tot això, que utilitzi la ironia tant com m’és possible per no posar-me a plorar desconsoladament com els emoticons dels que parlava abans. És ridícul, irresponsable i, sobretot, una falta de respecte total i absoluta a totes les dones de la nostra societat, les que han avortat, les que avortaran i les que no.

A aquest via crucis, mai millor dit, hem d’afegir o ressaltar alguns punts interessants, com:

– Les dones, evidentment, deixen de ser subjectes de dret i passen a ser tutelades per l’Estat de diverses formes, a través de metges, policies, funcionaris, informes, certificacions, etc. i, per recordar-nos que hem de pensar i reflexionar bé sobre el tema, ens obliguen a fer-ho durant 7 dies més, allargant un procés que, segons ells diuen, és tan traumàtic. ¿Es parteix de la base que les dones no hem reflexionat abans de començar tot el procés? Sense paraules.

– Es permet l’objecció de consciència a tots i totes les professionals, fins i tot es poden negar a donar informació. Recordo, ja fa molts anys, amb la legislació del 85, com una senyora que netejava un hospital, al·legant el seu dret a l’objecció de consciència, es va negar a netejar l’habitació d’una dona perquè havia avortat. Les dones quedem absolutament desprotegides davant l’arbitrarietat i la voluntat d’imposar la moral ultraconservadora amb aquest concepte.

– Les menors de 16 i 17 no tindran capacitat pròpia de decidir en matèria d’avortament al nostre Estat, però sí la tindran en qualsevol altra qüestió sanitària com, per exemple, si volen realitzar-se una quimioteràpia o no. És d’una hipocresia i d’un cinisme catòlic recalcitrant.

– Si existeix una anomalia fetal incompatible amb la vida, la dona pot avortar sempre i quan aconsegueixi un informe mèdic sobre el risc de la seva salut i un altre sobre la incompatibilitat amb la vida de l’anomalia del fetus i, tot això, abans de les 22 setmanes. Si sorgeix després de les 22 setmanes, necessitarà també un certificat exposant que ha estat impossible diagnosticar-ho amb anterioritat. En aquest cas sí que s’està dilatant el patiment de les dones, perquè cal recordar que aquests diagnòstics es donen a dones amb embarassos desitjats i aquest és un moment molt dur i complicat. A més, les tècniques de diagnosi neonatal són cada vegada més avançades i permeten resoldre dubtes i complicacions que abans no es podien veure, i ho poden fer fins al final de l’embaràs. No cal dir que és cruel i mesquí fer passar aquest suplici i, fins i tot, impossibilitar l’avortament a una dona en aquesta situació.

– Practicar un avortament fora dels supòsits estipulats per la Llei no penalitzarà les dones, malgrat que que tindrà una sanció administrativa, però sí que es penalitzarà a professionals de forma contundent. Aquest és el seu regal a les dones, tal com el Sr. Gallardón va exposar:  “es la primera vez en la historia de España en que se libera a la mujer de la posibilidad de sufrir cualquier reproche penal”. Aquest punt sembla fet expressament per rematar l’exercici de burla constant que el Govern del PP fa amb els ciutadans i, sobretot, amb les ciutadanes d’aquest Estat. Les dones no aniran a la presó però els professionals sí; i, llavors, qui pretén que faci els avortaments fora de supòsits? ¿O és que la normativa ja porta implícita la possibilitat, més que real, d’avortaments clandestins que les dones es facin a casa seva de qualsevol manera? ¿És possible que els governants de l’ultradreta estiguin promovent una sèrie d’esdeveniments que en l’època franquista eren castigats com a “delictes específics” (específics de dones, clar) i, ara, ens tractin amb la condescendència de no tancar-nos a la presó i només posar-nos una multa? En tot cas, que no pateixin els ultres que, en aquestes condicions, no hi haurà dones a les presons, hi haurà dones MORTES.

Hi ha tantes coses a dir que és complicat abordar-ho amb la profunditat necessària que cada qüestió requereix, però crec que val la pena dedicar unes paraules, de ràbia en el meu cas, a les pèrdues fonamentals a què ens enfrontem.

  1. Les dones deixem de tenir qualsevol capacitat de decidir sobre el nostre cos, sobre la nostra maternitat, en definitiva, sobre la nostra vida. Deixem de ser subjectes de dret i tornen a configurar-nos com a ciutadanes de segona, no adultes i tutelades per qualsevol institució o administració que estigui al servei de l’odre patriarcal més perpetuador de la violència masclista.
  1. La vulneració total i absoluta de tots els acords internacionals signats i ratificats pel Govern de l’Estat espanyol en matèria de Drets Sexuals i Drets Reproductius. Acords que es basaven en la necessitat de gaudir d’una vida sexual satisfactòria, el reconeixement i respecte a la capacitat de decidir lliure i responsablement si es vol o no tenir fills i filles, sense coerció ni discriminació i de forma respectuosa amb l’autonomia sexual de les persones. Aquesta Llei no respecta cap d’aquests acords i ens col·loca a la vora dels països que contribueixen a què, cada any, hi hagi 20 milions d’avortaments insegurs amb conseqüències mortals al món.
  1. La igualtat. Clarament, és una norma que fomenta les desigualtats entres les dones. És una llei classista que provocarà, com fa 40 anys, que les dones amb més recursos econòmics puguin marxar a avortar a països com França, Anglaterra, Holanda o Portugal i, les dones pobres, les dones immigrades sense targeta sanitària, les dones joves i les més vulnerables socialment, es quedaran aquí, cercant la manera d’acabar aquest embaràs clandestinament en locutoris, perruqueries o al menjador de casa seva amb medicaments que hauran comprat per internet, la ruda de l’àvia o tirant-se per les escales.
  1. Perdem, també, l’obligatorietat que la norma del 2010 exigia per a introduir l’educació sexual a l’ensenyament obligatori i l’accés a mètodes anticonceptius d’última generació a través de la xarxa de salut pública. És a dir, les dos úniques mesures preventives per aconseguir que es redueixin el avortaments desapareixen, sense fer soroll (ningú no en parla enlloc) en favor d’una Llei restrictiva i paternalista que vol acabar amb els avortaments per gràcia divina.
  1. Desapareix, també, la necessitat de formació a professionals sociosanitaris en totes les qüestions relacionades amb la salut sexual i reproductiva, inclosos els avortaments, deixant els col·lectius professionals absolutament desemparats i desprestigiant la professionalitat de totes i tots aquells qui han treballat incansablement per assolir nivells d’excel·lència que, fins ara, situen el nostre Estat entre els millors del món en qualitat d’assistència sanitària en aquest sector, amb les conseqüències de pèrdua d’aquesta qualitat i la inseguretat que això suposarà per a totes les dones que hagin d’accedir a aquests espais.

Si ja ho diu l’Organització Mundial de la Salut, al seu últim estudi sobre aquesta qüestió: el resultat deixa claríssim que quan més restrictiva és la Llei d’avortament, més alta és la taxa d’avortaments insegurs i clandestins i, per tant, més mortalitat i morbiditat materna existeix. Gràcies al Govern del PP, l’Estat espanyol haurà de canviar de banda en aquest gràfic.

Gràfic Avortament

 

 

La vulneració constant que la dreta més reaccionària ha exercit sempre sobre els drets de les dones torna a estar al seu moment àlgid. La Conferencia Episcopal atia el Govern estatal per retrocedir, legislativament, a les èpoques més fosques que ha viscut la nostra història situant-nos, així, de la mà de països com Malta, Irlanda o Polònia. Aquesta és la Unió Europea que ens volen vendre: neocapitalisme salvatge combinat amb la desaparició de drets. Irresistible…

Només amb afany recordatori, perquè segur que els nostres governants ja ho saben, val la pena revisar com les taxes més elevades d’avortaments es troben a països d’Àfrica i Amèrica Llatina on les lleis són més restrictives (32/1000), mentre que les més baixes són a Europa Occidental on les lleis fan accessible i segura aquesta intervenció (12/1000). Aquestes dades són actuals i evidencien que la millor forma de reduir els avortaments no és prohibint-los, sinó establint un sistema universal d’anticoncepció i educació sexual obligatòria. Observeu el cas d’Holanda: amb una llei molt més àmplia i progressista, tenen una de les taxes d’avortaments més baixes del món i sempre relacionades a polítiques preventives dotades de recursos reals.

Per tant, i sempre partint de la ingènua premissa que els nostres governants no són dels més endarrerits de la classe, només ens queda pensar que, o no han estudiat, o estan jugant a videojocs i no escolten la lliçó o tenen una idea i intenció clara per a què els seus electors més reaccionaris no els suspenguin a les europees.

Malgrat tenir una de les taxes d’avortaments més baixes d’Europa (…) s’ha decidit impulsar una contrareforma legislativa basada en el fonamentalisme religiós i que ens dibuixa un nou/vell model de ser dona en total conflicte amb la seva autonomia i llibertat.

A nivell mundial, estem davant una poderosa ofensiva dels poders econòmics i financers per imposar un reforçament del model de societat neoliberal en tots els àmbits. Així, s’aprofundeix en les exclusions i desigualtats estructurals del sistema patriarcal i capitalista. De la mà de la crisi econòmica ve la crisi de règim democràtic i la brutal ofensiva ideològica per la qual se’ns lleven i qüestionen drets que passen a considerar-se privilegis. Els efectes que tenen per a les dones la reprivatització de la reproducció social i l’aprofundiment en la divisió sexual del treball que impliquen aquesta crisi es veu molt clarament tal com es pretén tornar a responsabilitzar en exclusiva a les dones de la reproducció social i de l’equilibri emocional en el marc de la família tradicional.

El sistema econòmic dominant actualment té un impacte profund sobre els drets sexuals de la població.  Les èpoques de crisi comporten majors intents de controlar la sexualitat i limitar l’accés als serveis i drets de salut sexual.  Les polítiques econòmiques exclouen la perspectiva de gènere i són heteronormatives; formen part de mecanismes per controlar i regular la sexualitat de les persones.

El Govern de l’Estat espanyol ens ofereix a les dones un projecte de vida basat en la refamiliarització i el control aliè del nostre cos. Part d’aquesta transformació social radicalment hostil passa per negar la legitimitat a les formes alternatives de vida, de sexualitat, de relacions afectives i d’identitat; per negar legitimitat als nous significats que el feminisme ha donat a la maternitat; i per retornar-nos a una espècie d’estat de naturalesa, sotmeses als imperatius de la biologia. Aposten per la construcció d’un nou i reforçat ordre patriarcal. Negar l’avortament és un mecanisme més del sistema per mantenir la submissió de les dones. El control de la sexualitat i reproducció de les dones per part del sistema patriarcal és un dels instruments més importants per dominar-les.

Més de 118.000 dones van avortar al 2012 al nostre Estat per un embaràs no desitjat, o no previst. I, malgrat la tendència a la baixa dels dos darrers anys, malgrat tenir una de les taxes d’avortaments més baixes d’Europa i una qualitat assistencial de les millors del món, malgrat tot això, s’ha decidit impulsar una contrareforma legislativa basada en el fonamentalisme religiós i que ens dibuixa un nou/vell model de ser dona, un projecte normatiu de vida per a les dones en total conflicte amb la seva autonomia i llibertat.

I dit tot això, crec que ja només em queda desitjar als nostres governants sort en l’examen final, i si em permeten un consell des de la meva àmplia experiència estudiantil, sempre és millor estudiar amb llibres que esperar que la inspiració arribi per voluntat divina. Si ho veuen molt complicat, una “xuleta” mai no falla, no s’oblidin d’incloure-hi la definició de violència institucional que els cau segur i, a més, és el que se’ls dóna millor. Facin memòria,  no sigui que vostès també es despertin amb la marmota i els obligui a repetir el curs de formación del espíritu nacional.

Autor/Autora

Silvia Aldavert

Coordinadora de l'Associació de planificació familiar de Catalunya i Balears i membre de la Campanya pel dret a l'avortament lliure i gratuït, de Ca la Dona.

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top