Després de la Diada, continuar endavant Revisat per Revista Treball a . ICV té molt a aportar al procés que viu Catalunya: en el marc dels drets nacionals, en la lluita contra les conseqüències de la crisi econòmica i per un altre m ICV té molt a aportar al procés que viu Catalunya: en el marc dels drets nacionals, en la lluita contra les conseqüències de la crisi econòmica i per un altre m Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Després de la Diada, continuar endavant

Després de la Diada, continuar endavant

Després de la Diada, continuar endavant

ICV té molt a aportar al procés que viu Catalunya: en el marc dels drets nacionals, en la lluita contra les conseqüències de la crisi econòmica i per un altre model de societat.

La Diada Nacional d’enguany ha estat un èxit indubtable de mobilització. La Via Catalana ha aplegat centenars de milers de persones que s’han enllaçat des del Pertús a Alcanar, amb extensions dins la Catalunya Nord i el País Valencià, i actes de solidaritat a les Illes. La unió de la reivindicació nacional i la social s’ha concretat en trams de la mateixa Via (a Barcelona, Girona, Badalona…) i a l’acció d’Encerclem la Caixa. Moltíssima gent d’ICV, militants i votants, hi ha pres part activa i ha participat en ambdues mobilitzacions.
No ha estat cap sorpresa: la sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2010 ens va dir amb claredat que les nostres aspiracions d’autogovern no tenen cabuda en el marc d’una interpretació centralista i fossilitzada de la Constitució de 1978, que és com l’entenen PP i PSOE. La manifestació del juliol d’aquell any (“Som una nació. Nosaltres decidim”) va tenir continuïtat durant la Diada Nacional del 2012 a Barcelona (“Catalunya, nou Estat d’Europa”) i en la d’enguany a la Via Catalana cap a la Independència. És evident que el centre de gravetat del catalanisme s’ha mogut: des de la reivindicació de l’Estatut a l’exigència d’un referèndum d’autodeterminació i d’un Estat propi. Els partits i les persones que no ho entenen, o no volen entendre-ho, es veuen superats per una onada gegantina que els passa pel damunt.
ICV, partit que aposta per la transformació de la societat i que propugna la mobilització social, no pot quedar al marge d’aquest moviment. Ni pot anar-se’n al cinema mentre la gent és al carrer, ni pot apel·lar a la majoria silenciosa, com fan sempre els polítics conservadors: Nixon als Estats Units als anys 60, Artur Mas a Catalunya davant del Moviment dels Indignats, o ara el PP a Espanya davant la mobilització de la Diada. És evident que dins aquesta mobilització hi ha interessos diferents i contraposats, però no és menys cert que la part més activa de la societat hi és present, entre ells moltes persones progressistes i moltíssima gent jove. També hi havia interessos diferents i contraposats quan el PSUC va propugnar el sí a la Constitució del 1978 o, més recentment, quan ICV va defensar el sí a l’Estatut del 2006 al costat del PSC i de CiU. El tema de fons és que per a l’esquerra, quedar-se al marge d’aquesta mobilització massiva seria el suïcidi: plantar cara per l’hegemonia, per un país diferent del que vol CiU, ho hem de fer en el marc del moviment sobiranista, no des de fora. I, al costat de molts  moviments socials, hem d’aportar-hi els nostres valors i les nostres aspiracions de construir una Catalunya d’esquerres. Fora només queda la visió conservadora i antidemocràtica d’un PP i uns Ciutadans que ens neguen el dret a votar, i les restes d’un PSC superat per les circumstàncies i en procés de descomposició.

Plantar cara per l’hegemonia, per un país diferent del que vol CiU, ho hem de fer en el marc del moviment sobiranista, no des de fora.

Tot això no implica haver de fer seguidisme de CiU i dels seus aliats d’ERC. ICV fa un plantejament diferent de l’avenç nacional: exigim que el centre de gravetat estigui en el Parlament (i no en el pacte CiU-ERC). Reclamem que la societat civil present al Pacte Nacional pel Dret a Decidir pugui exercir un paper protagonista i no de simple lector de les cartes entre Mas i Rajoy. Volem que el Parlament defineixi les vies legals que cal enviar al Congrés de Diputats per poder celebrar el referèndum, per tal d’omplir-nos de legitimitat i obligar les forces polítiques espanyoles a definir-se. Plantegem que sigui també el Parlament qui fixi la data i la pregunta o preguntes de la consulta. Apostem per un debat rigorós i respectuós en el que els mitjans públics de comunicació impulsin, des de la neutralitat, la informació i el contrast d’idees. I vetllarem perquè el procés no trenqui la cohesió social del nostre poble, avui posada en perill no per cap referèndum sinó per les retallades i l’atac a l’Estat de benestar.
ICV té molt a aportar al procés que viu Catalunya: en el marc dels drets nacionals, en la lluita contra les conseqüències de la crisi econòmica i per un altre model de societat, i en l’exigència de posar fi a la corrupció que allunya a molta gent de les institucions democràtiques. I aquesta aportació l’hem de fer sense complexos, sense ambigüitats i sense demanar permís o perdó a ningú, i en tots tres àmbits de forma simultània. Una força política ha de ser present en tots els marcs que poden ajudar a transformar una realitat que no ens agrada. I més quan l’alternativa és mantenir l’statu quo actual, que és, segons la nostra darrera Assemblea Nacional, la única opció que ens neguem a acceptar.

Autor/Autora

Jaume Bosch

Exdiputat d’ICV al Parlament de Catalunya

Articles publicats : 25

Deixa el teu comentari

Scroll to top