Desnonaments: la injustícia interminable? Revisat per Revista Treball a . El 26 de juny de 2012, es va debatre al Congrés dels Diputats la Proposició de Llei de la Izquierda Plural que proposava mesures per resoldre el sobreendeutamen El 26 de juny de 2012, es va debatre al Congrés dels Diputats la Proposició de Llei de la Izquierda Plural que proposava mesures per resoldre el sobreendeutamen Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Desnonaments: la injustícia interminable?

Desnonaments: la injustícia interminable?

Desnonaments: la injustícia interminable?

El 26 de juny de 2012, es va debatre al Congrés dels Diputats la Proposició de Llei de la Izquierda Plural que proposava mesures per resoldre el sobreendeutament de les famílies, contemplant la dació en pagament, simplificant els procediments concursals i incidint en la regulació del mercat hipotecari. Evidentment, la proposta va resultar refusada  amb els vots en contra del PP. Recordo al Joan Coscubiela com va avisar a la bancada del PP que si no abordaven aquesta dramàtica problemàtica, la societat organitzada a través de la PAH ho faria i que quan això succeís  “por favor, no empiecen a levantar la voz denunciando que las organizaciones sociales son unos antisistema.”

La societat s’estava organitzant, efectivament. Al febrer  del 2013, es va debatre al Congrés la ILP que havien presentat la PAH i l’Observatori DESC a més d’altres entitats socials i organitzacions sindicals, per aprovar la dació en pagament retroactiva i la paralització dels desnonaments, amb quasi bé un milió i mig de signatures. El resultat és ben conegut.

És cert que no va suposar una sorpresa la votació contrària del PP en la primera ni el seu intent de manipulació de la segona;més sorprenent és que el Grup de CiU hi votés a favor d’ambdues, tenint en compte la política d’ habitatge que practica el seu Govern a Catalunya, en aplicació de les seves pròpies competències.

Cal recordar que una de les primeres mesures del Govern de CiU va ser derogar, a través de les anomenades Lleis Òmnibus, els apartats 6 i 7 de l’art. 42 de la Llei pel Dret a l’Habitatge de l’anterior govern tripartit, que permetia a l’administració acordar el lloguer forçós d’habitatges en casos de “demanda forta i acreditada”,que hagués contribuït a la formació més ràpida del  Fons Social d’Habitatges destinat a les persones desnonades o amb poc recursos.

És a dir, van eliminar una eina bàsica per evitar que els habitatges en mans de les entitats financeres hagin estat buits durant anys, alhora que aquestes continuaven amb les execucions hipotecàries, malgrat la ingent quantitat de diners públics rebuts.  Ara, quasi bé cinc anys desprès, el Govern de CiU  anuncia un impost de quantia irrisòria a les entitats financeres, per “estimular” que posin de lloguer els seus habitatges.

La proposta de la ILP Catalana que actualment  promou  la PAH, reivindica la dació en pagament i el lloguer forçós de l’habitatge executat durant un mínim de 3 anys si les persones continuen en situació de vulnerabilitat. Caldrà veure com reacciona el grup de Convergència al Parlament a aquesta proposta, que significaria, de fet, la restauració dels esmentats apartats  derogats.

Tampoc no ha contribuït l’actual govern a ajudar les famílies vulnerables  a mantenir-se en els habitatges de lloguer. Sistemàticament, des del 2011 ha anat reduint l’import dels ajuts al lloguer un 59% entre el 2010 i el 2014, a més a més d’endurir considerablement les condicions d’accés a les famílies.

Sembla ser que, tant el PP com CiU, aposten perquè sigui la recuperació econòmica la que permeti  a les famílies, sense cap  intervenció pública, resoldre tant els seus problemes  d’habitatge, com de deutes, com de manca de solvència per poder fer front a les despeses dels subministres bàsics, etc. Es necessitarien uns càlculs encara més optimistes que els d’aquests dos governs perquè això fos factible i, el més probable és que la pobresa de les  famílies afectades es converteixi en estructural i irreversible.

La societat es torna a  mobilitzar i, una vegada més, proporciona les eines als governs -–en aquest cas al català– per poder pal·liar el desastre. Sabran aprofitar l’oportunitat?

Autor/Autora

Fuensanta Alcalà
Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top