Decàleg per a una preocupació sensata Revisat per Revista Treball a . L’augment de la pobresa entre infants i adolescents a Catalunya arriba fins al 26.4%. Jaume Funes ens parla dels criteris que haurien de regir l’acció pública e L’augment de la pobresa entre infants i adolescents a Catalunya arriba fins al 26.4%. Jaume Funes ens parla dels criteris que haurien de regir l’acció pública e Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Decàleg per a una preocupació sensata

Decàleg per a una preocupació sensata

L’augment de la pobresa entre infants i adolescents a Catalunya arriba fins al 26.4%. Jaume Funes ens parla dels criteris que haurien de regir l’acció pública en aquest camp.

Pitjor que patir privacions en plena infantesa és rebre una atenció benèfica, preventiva, protectora, que nega la pròpia condició infantil. Ni valen els discursos sobre els hipotètics problemes futurs, ni serveixen lectures compassives. Per això, per ocupar-se de la infància que els adults empobrim, suggereixo respectar el següents criteris:
1.    No es tracta de fer justícia, sinó de no cometre una il·legalitat. Empobrir és vulnerar drets. Atendre és restaurar-los. No és legal cap limitació dels seus drets com a infants a unes condicions dignes de vida.
2.    Ocupar-se de la infància mai no és secundari. Sempre és abans que fer qualsevol “carretera”.
3.    No existeixen infàncies “d’aquí” i infàncies “nouvingudes”. Tots i totes són infants catalans. L’origen o la condició legal dels pares no pot modificar cap dels seus drets.
4.    Ocupar-se de la infància en condicions de pobresa és construir i garantir oportunitats educatives, perquè tinguin present i perquè puguin imaginar un futur.
5.    Un dels principals drets de tot infant és el dret a importar a algú. Ocupar-se dels qui viuen en llars pobres és començar per fer possible que tinguin temps de mare, de pare.
6.    No es pot protegir separant, oferir un espai residencial fora de casa perquè no sabem com ajudar una mare a ocupar-se dels fills.
7.    Sovint, les situacions de pobresa creen a les llars climes educatius empobrits o de tensió. Ocupar-se és complementar, compensar, possibilitar altres espais educatius de joc i de relació.
8.    L’educació 0-3 no és una opció sinó una resposta (que ha de ser diversa) a les necessitats de les infàncies, especialment les empobrides.
9.    Els i les adolescents existeixen. Descobreixen la pobresa en una societat de consum. Convé ocupar-se d’ells i elles sense recorre al sistema penal quan apareixen les tensions socials.
10.    El mínim que pot fer qualsevol administració que vol ocupar-se de la pobresa és tenir una radiografia dinàmica de les infàncies del seu territori, dels seus barris. Conèixer les condicions vitals i educatives en les que es desenvolupa la seva existència.

No estaria de més recordar que els infants no són objectes a protegir sinó subjectes actius de drets i que, si tinguessin al seu abast els mecanismes adients, podrien reclamar davant les administracions i els tribunals els seus drets vulnerats. Tanmateix, no ens molestem ni a escoltar què senten i diuen.

Autor/Autora

Jaume Funes

Psicòleg i educador

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top