De terratrèmols, immigrants i Europa Revisat per Revista Treball a . El 24 d’agost un terrible terratrèmol, que  va esborrar pobles sencers i va deixar sota les runes 292 víctimes, va colpejar l’Itàlia central. Encara no és possi El 24 d’agost un terrible terratrèmol, que  va esborrar pobles sencers i va deixar sota les runes 292 víctimes, va colpejar l’Itàlia central. Encara no és possi Rating: 0
Esteu aquí: Home » Europa » De terratrèmols, immigrants i Europa

De terratrèmols, immigrants i Europa

De terratrèmols, immigrants i Europa

El 24 d’agost un terrible terratrèmol, que  va esborrar pobles sencers i va deixar sota les runes 292 víctimes, va colpejar l’Itàlia central. Encara no és possible fer un càlcul aproximat de les persones que segueixen formalment desaparegudes. Ja es comencen a investigar els responsables de la idoneïtat dels edificis en una zona altament sísmica (a pocs quilòmetres de distància es troba L’Aquila, on el terratrèmol de 2009 va causar 309 víctimes) i alhora, amb el cor ple de dol, toca també ajudar els supervivents que ho van perdre tot. Tot i que el primer ministre Matteo Renzi hagi anunciat que el procés de reconstrucció serà ràpid, a dia d’avui al voltant de 4.000 persones estan vivint en tendes de campanya i d’altres estructures temporals.

A hores d’ara, tothom està ajudant com pot: són els moments difícils els que uneixen les persones. Amb algunes excepcions. Pocs dies després del terratrèmol es van difondre comentaris d’usuaris a les xarxes socials que plantejaven fer fora els immigrants dels hotels 5 estrelles – on suposadament viuen – per posar-hi els ciutadans de les zones afectades. Fins aquí, tot en la norma: tot i les virtuts de les plataformes digitals sempre hi haurà grups de haters que només tenen interès en generar conflicte, són aquells que Umberto Eco va definir com a “legions d’idiotes que en el passat podien parlar només als bars sense danyar la societat”. Però la situació es torna preocupant si qui es fa ressò d’aquestes opinions són polítics, figures públiques i mitjans de comunicació nacionals: des del governador de la regió de Lombardia fins a l’exdirector de Protecció Civil, passant fins i tot per un sacerdot. Es produeix d’aquesta manera l’enèsima onada de populisme que assenyala un cap de turc extern per controlar el descontent intern generat per falta de respostes institucionals als conflictes socials i econòmics que estem vivint. I poc importa que els immigrants estiguin treballant juntament amb els italians per treure les runes, enllestir centres d’acollida temporals i, en alguns casos, donar tot el “pocket money” d’un mes (gairebé 30 euros) que reben per a petites despeses personals. Els italians primer.

Tot i així, cal recordar que Itàlia no és un país racista. Com en d’altres llocs, el nivell d’atur és alt, sobretot al sud, i la crisi econòmica global i les fallides del sistema bancari estan perjudicant sobretot la classe mitjana que ara és més pobre que en el passat. A banda d’això, Itàlia és el país mediterrani que rep el major nombre d’immigrants provinents d’Àfrica i l’Orient Mitjà. Les dades del Ministeri de l’Interior demostren que a dia 30 d’agost són 107.089 les persones que han arribat a Itàlia per mar al llarg del 2016. Itàlia ha estat abandonada davant d’aquesta emergència humanitària. Diferents països membres, sobretot al nord d’Europa, han començat poc a poc a rebutjar l’acollida d’immigrants i d’altres, com els països balcànics, han tancat fronteres per impedir el pas de persones des de Grècia. A Itàlia, a Ventimiglia, des de l’estiu de 2015 acampen els immigrants que França arresta i no repatria als països d’origen sinó que fa tornar a Itàlia. El 2016, una situació semblant s’ha generat a Como i en altres ciutats del nord d’Itàlia, on es concentren tots aquells que Àustria rebutja. Després del referèndum sobre el Brexit, sovint el suposat egoisme del Regne Unit ha estat objecte de debat. Ara bé, sense voler justificar cap secessió, on és Europa? On és l’esperit d’unitat, la solidaritat dels països membres cap als altres? Tota l’opinió pública del continent s’indigna davant les imatges dels vaixells que porten passatgers més morts que vius però la Unió Europea a dia d’avui segueix reunint-se per “estudiar” solucions.

Fa poc temps Renzi, Hollande i Merkel es van trobar a Ventotene, un lloc simbòlic on Altiero Spinelli, Ernesto Rossi, Eugenio Colorni i Ursula Hirschmann, quatre militants antifeixistes internats a l’illa-presó, van escriure clandestinament entre 1941 i 1944 un dels documents inspiradors pel naixement de la futura Unió Europea. El  Manifest de Ventotene proposa una Europa social que asseguri la redistribució de les riqueses i la fi de les sobiranies nacionals com a instrument per garantir la pau. Tanmateix l’Europa d’avui no és l’Europa dels pobles, sinó una entitat fragmentada que s’ha convertit en l’escenari d’una guerra entre pobres, i la solidaritat social és la veritable víctima d’aquesta època de caos polític i austeritat. Veure els tres caps d’estat de visita a la tomba de l’Altiero Spinelli gairebé fa riure. Si els fantasmes existeixen, només ens queda esperar que, com en les novel·les, persegueixin els traïdors.

 

Autor/Autora

Ilaria Di Bonito

Periodista

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top