De les enquestes a l’escrutini Revisat per Revista Treball a . També ho podríem titular dels somnis a la realitat. En efecte, durant tota la campanya i en els sondejos a peu d’urna la coincidència era pràcticament absoluta: També ho podríem titular dels somnis a la realitat. En efecte, durant tota la campanya i en els sondejos a peu d’urna la coincidència era pràcticament absoluta: Rating: 0
Esteu aquí: Home » Estat espanyol » De les enquestes a l’escrutini

De les enquestes a l’escrutini

De les enquestes a l’escrutini

També ho podríem titular dels somnis a la realitat. En efecte, durant tota la campanya i en els sondejos a peu d’urna la coincidència era pràcticament absoluta: el PP guanyava però perdia vots i escons, Unidos Podemos passava per davant del PSOE i, fins i tot, s’acostava perillosament al PP, els socialistes retrocedien a la tercera posició, és a dir patien el sorpasso, C’s quedava quart amb pèrdua de vots i d’escons i els partits nacionalistes mantenien posicions, amb ERC a l’alça i molt per davant de CDC. Tanta reiteració feia pensar que no podia ser un error generalitzat i que les urnes confirmarien les previsions.

No ha estat així, ni de bon tros. Passada l’eufòria de les vuit del vespre que feia possible un govern Podemos-PSOE amb majoria absoluta i que va durar poc més d’una hora, els primers resultats reals ja marcaren grans diferències que, al llarg del recompte, s’anaren confirmant amb algunes variacions poc determinants. El PP tornava a guanyar amb molts més vots i escons, no hi havia sorpasso encara que el PSOE perdia cinc diputats, Unidos Podemos amb setanta un escons només sumava els que cada força havia tret per separat el mes de desembre però perdia molts vots, C’s confirmava el seu retrocés i els nacionalistes es quedaven exactament igual que a les anteriors eleccions. La participació era similar a la del 20D, a Catalunya una mica més baixa i el panorama resultant, tot i que amb algunes diferències, lluny d’aclarir l’horitzó d’un futur govern deixa moltes, massa, incògnites per aclarir.

Hi ha probablement una causa externa que no va poder ser comptabilitzada per les enquestes prèvies, el Brexit, i que ha tingut una important repercussió en el vot del PP. La por, la incertesa davant del futur europeu poden haver beneficiat el partit que no ha deixat d’insistir durant tota la campanya en el risc de votar els seus rivals, en especial les esquerres emergents. Igualment, i contra tota lògica, la confabulació entre el Ministre de l’Interior i el Fiscal de l’Oficina Anticorrupció de Catalunya no ha perjudicat el PP català sinó que aquesta força ha guanyat un escó més per Lleida; tampoc ha servit per a reforçar els partits independentistes, ERC i CDC, que han repetit resultats, deixant el mapa català amb mínimes variacions, si bé cal subratllar la consolidació d’En Comú Podem com a primera força a Catalunya molt per damunt d’ERC que aspirava, no sempre amb bones arts, a superar ECP. El PSC es manté com a tercera força en vots i CDC en escons, però el PP la segueix a molt pocs vots i C’s es queda en darrera posició.

I ara, què? No serà fàcil articular pactes i els primers comentaris i valoracions no només no deixen veure noves actituds i propostes sinó que segueixen ancorats en els retrets de la campanya electoral i en la reiteració de mentides interessades que dificulten molt qualsevol aproximació. PP i C’s no sumen majoria absoluta i PSOE i UP tampoc. És més fàcil que els sobiranistes catalans arribin a acords amb les esquerres que amb les dretes i també s’hi podrien sumar els dos diputats de Bildu. El PNB podria sumar amb un i altre bloc així com Coalició Canària. Caldrà, doncs, molt diàleg i molta capacitat de renúncia i d’acord. No ho han demostrat, pel que hem vist fins ara, els líders actuals. Podrien canviar, però no sembla que pugui passar de forma immediata i la formació del nou govern no pot endarrerir-se gaires setmanes. La ciutadania ha tornat a dir que cal negociar, que cal arribar a acords i que la prioritat és resoldre els seus problemes quotidians i vetllar en l’àmbit internacional per tal que no es prenguin decisions que ens puguin perjudicar. Seria bo que totes les forces polítiques ho tinguin present i anteposin aquestes demandes a les picabaralles internes i als interessos personals i partidistes.

Autor/Autora

Eulàlia Vintró

Membre del Consell Nacional d'ICV

Articles publicats : 24

Deixa el teu comentari

Scroll to top