De la Model i Wad-Ras a Can Brians: la desmemòria democràtica Revisat per Revista Treball a . He tingut la possibilitat recentment de fer una visita a la presó de Can Brians. Anava amb un grup reduït d’estudiants de master i de doctorat i amb d’altres du He tingut la possibilitat recentment de fer una visita a la presó de Can Brians. Anava amb un grup reduït d’estudiants de master i de doctorat i amb d’altres du Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » De la Model i Wad-Ras a Can Brians: la desmemòria democràtica

De la Model i Wad-Ras a Can Brians: la desmemòria democràtica

De la Model i Wad-Ras a Can Brians: la desmemòria democràtica

He tingut la possibilitat recentment de fer una visita a la presó de Can Brians. Anava amb un grup reduït d’estudiants de master i de doctorat i amb d’altres dues professores. Mitjançant un treballador del centre (un “mestre”, com li deien els presos) vam tenir una reunió amb algunes persones internades, homes i dones, de diferents mòduls, que ens van explicar la vida a la presó i les activitats que feien, les seves opinions sobre la reinserció i alguns dels seus problemes. Això darrer va sortir més tard, quan va canviar la dinàmica inicial, i vam estar xerrant més de tu a tu entre tres ó quatre persones. Llavors van abocar el que anomenaven el “cantó obscur” de la presó, amb els conflictes, la circulació de drogues i d’armes, les pallisses, i la difícil relació amb els “homes de blau”.

Sobretot els nois i noies més joves estaven impactats pel que veien i els explicaven i pel fet mateix d’estar parlant amb algú que ja portava dotze anys a la presó, o cinc, o set… Què haurien fet? Es tractava de delinqüents, de persones que en algun moment de la seva vida (o en diversos moments de la seva vida) havien robat, agredit, traficat, matat…

Però no era de Can Brians del que volia parlar, sinó de la desmemòria democràtica. En els intersticis de temps que vam tenir, abans d’entrar, o en algun moment que esperàvem, vaig comentar, mig en broma, que el meu company m’havia dit “Mira, tu hi vas de visita a la presó, jo hi vaig ser uns quants mesos”. Sorpresa a totes les cares i interrogants implícits. Els vaig explicar que això va ser durant el franquisme, i que molta gent va estar a la presó o va anar a l’exili. Més sorpresa a les cares: no ho sabien. Vaig haver d’especificar que no eren delinqüents, que era per motius polítics, que les dictadures actuen d’aquesta manera, i els vaig fer un llistat de ministres, professors/es, professionals i persones “importants” que havien estat a la presó durant el franquisme. Les cares de sorpresa no disminuïen. No vaig poder evitar fer una mena de míting. Sabien el què passava al Camp de la Bota, la cara més crua de la repressió franquista? Ni idea. Sabien que va haver gent que havia lluitat per aconseguir la democràcia i que això els va costar la presó, l’exili i fins i tot la mort?Sabien que la major part eren comunistes, del PSUC a Catalunya? Com pensaven que s’havia passat de la dictadura a la democràcia?

La desmemòria era total. Vaig sentir un dolor profund per la injustícia que suposa aquesta desmemòria. Com s’ha ensenyat la història recent? Què n’han retingut? Sabien que Franco era un dictador, i també de la manca de llibertats en una dictadura, però no el que això comportava en la vida de la gent. Res sobre els qui havien lluitat i arriscat la seva vida i gràcies als quals avui tenim democràcia. Vaig pensar que l’equivalent podia ser en com s’ensenya sovint què és la sexualitat, des dels seus components materials i de funcionament, però desproveïda de les emocions i afectes que comporta. Una història d’esdeveniments, però amb parts eludides. Una història amb matèria però sense ànima. No sé el que diuen els llibres de text, però és també molt important com s’ensenya, què es destaca, com es fanreviure aquests fets.

Amb aquesta desmomòria històrica no ens ha d’estranyar que las persones joves no donin valor al que s’ha construït en democràcia. Ni donin valor al que va significar la lluita política i social durant el franquisme i la democràcia, i l’eliminin del mapa proclamant la “nova política”.  El fet que el govern de Convergència i Unió hagi liquidat pràcticament el Memorial Democràtic, farà que costi encara més restituir la justícia respecte a la lluita antifranquista i difondre’n el coneixement.I això té efectes en el nostre present i futur, perquè només coneixent i entenent el passat es pot construir una societat millor, que eviti els errors comesos i valori allò pel que es va lluitar.

A la Model i aWad-Ras van anar a parar nombrosos presos i preses polítics. Les seves parets han estat testimonis de les angoixes que van patir i també del coratge amb què van afrontar la pèrdua de llibertat. Avui han canviat de funcions en el sistema penitenciari i el pas a Can Brians no sols expressa els canvis profunds que hi ha hagut a la nostra societat; també és un símbol de la tabula rasa que s’ha fet respecte a una part del passat, i que afecta especialment als comunistes lluitadors per la democràcia. És un símbol de la desmemòria democràtica.

Autor/Autora

Dolors Comas d'Argemir

Catedràtica d'Antropologia i presidenta de la Fundació Nous Horitzons

Articles publicats : 12

Deixa el teu comentari

Scroll to top