Culpables i idiotes Revisat per Revista Treball a . Aquesta crisi inacabable està servint als rics per fer-se més rics al preu de l'empobriment de les classes populars: sense regles, uns guanyen el que altres per Aquesta crisi inacabable està servint als rics per fer-se més rics al preu de l'empobriment de les classes populars: sense regles, uns guanyen el que altres per Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Culpables i idiotes

Culpables i idiotes

Aquesta crisi inacabable està servint als rics per fer-se més rics al preu de l’empobriment de les classes populars: sense regles, uns guanyen el que altres perden.

Això és sabut i ara cada vegada amb més dades empíriques que ho avalen. El patrimoni dels rics augmenta i el destinen a invertir en tot allò que els ciutadans van perdent. Des de comprar a preu regalat els pisos a la Sareb, d’on prèviament s’ha desnonat els qui no han pogut pagar la hipoteca, fins a la sanitat privada, que va aconseguint nous clients que no es poden permetre les llargues llistes d’espera que els exigeix la sanitat pública, escanyada per les retallades pressupostàries de tots els governs patriòtics.

Tot això és greu però encara faltava la cirereta final, que està passant més desapercebuda.

La cirereta final té a veure amb el relat: els causants de la crisi no només són els qui se’n beneficien, sinó que han imposat el relat segons el qual la culpa de la crisi és en realitat de les víctimes.

Naturalment, per aconseguir aquest miracle cal tenir el control total dels mitjans de comunicació de masses que, malgrat totes les revolucions anunciades i per anunciar, continuen sent el principal generador de realitat. Qui els controla escriu el relat i d’ençà que la crisi va fer saltar pels aires el taulell mediàtic ja no queda ni un sol grup important que no sigui propietat -per via directa o indirecta- del poder financer.

El relat converteix els causants de la crisi en salvadors via «inversions», que és com es presenta el fenomen de comprar a preu regalat els pisos dels desnonats. La culpa de la crisi passa a ser dels ciutadans que volien viure per sobre de les seves possibilitats amb la utòpica pretensió de no pagar per anar al metge, comprar-se una casa sense llegir la lletra minúscula de la hipoteca o acceptar de la caixa de tota la vida un producte anomenat preferent, que els va encolomar el seu comercial de confiança amb l’argument que eren com una llibreta d’estalvi però amb un rendiment una mica superior.

La febre dels poders públics a favor de suposats plans i lleis per propulsar el fenomen dels emprenedors té aquesta mateixa lògica. Com que no hi ha (ni hi haurà) creació d’ocupació, les institucions ho aposten tot als emprenedors:  fabriquen lleis i normes amb quatre suposades ajudes, que si furgues ni tan sols són reals; col·loquen el fum als mitjans tradicionals com si això ja fos Silicon Valley i vinga, a triomfar!  El missatge de fons és que si no et converteixes d’un dia per l’altre en el nou Bill Gates és perquè realment no vals per a res.

La gent del carrer no només perd salari, drets, serveis públics essencials que ja donaven com a conquerits i expectatives de vida digna, sinó que a sobre s’ha convertit en culpable de la crisi.

I si no se’n surt és perquè és idiota.

Autor/Autora

Pere Rusiñol

Periodista. Soci fundador de la revista Alternativas Económicas

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top