Corrupció estructural Revisat per Revista Treball a . Hi ha dues imatges que, en la meva opinió, constitueixen metàfores esplèndides de la corrupció d’aquest país. La primera és la de Jordi Pujol esbroncant, amb ex Hi ha dues imatges que, en la meva opinió, constitueixen metàfores esplèndides de la corrupció d’aquest país. La primera és la de Jordi Pujol esbroncant, amb ex Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Corrupció estructural

Corrupció estructural

Corrupció estructural

Hi ha dues imatges que, en la meva opinió, constitueixen metàfores esplèndides de la corrupció d’aquest país.

La primera és la de Jordi Pujol esbroncant, amb expressió enfurismada, els parlamentaris i parlamentàries, que han tingut la gosadia de demanar-li comptes del diners que acumula en un paradís fiscal  i dels impostos no pagats per aquesta  fortuna. Els ulls empetitits, les celles teatralment arquejades, la boca crispada, el seu índex amenaçadorament alçat… tot plegat perquè, com la gran majoria de poderosos corruptes, està convençut que ningú no té dret a demanar-li explicacions per la seva conducta indecorosa i delictiva, que ell, instal·lat en una molt particular idea del bé comú, considera una conducta legítima.

Una segona imatge és la de Blesa sortint dels jutjats enmig d’una munió de preferentistes estafats. D’entre aquests, destaca la cara d’un home d’uns vuitanta anys. La càmera enfoca aquesta persona, que té la boca corbada en un rictus trist que denota impotència i els ulls brillants per les llàgrimes a punt de brollar. L’home ha perdut, per culpa de Blesa entre d’altres, 20.000 euros, els estalvis de tota la vida. Blesa “ha guanyat”, gràcies a les targetes black (sous i etcèteres a part), 436.700 euros, dels quals 136.000 se’ls ha polit en restaurants, vi i roba.

Crec que es podria comparar la corrupció del país amb la violència de gènere. Si teniu idea de la magnitud de la corrupció, amb aquesta comparació tindreu de passada idea de la magnitud de la violència contra les dones només pel fet de ser-ho. Veiem per què es pot establir un símil.

Un home n’assassina un altre pel carrer per robar-li la cartera; parlem de violència puntual, ja que es tracta d’un fet aïllat i sense connexió amb una ideologia concreta. Un home mata la dona amb la qual viu, parlem de violència estructural, perquè és la conseqüència d’unes idees patriarcals i d’una determinada mentalitat.

La corrupció aquí no és un fet aïllat, com hem pogut comprovar amb el seguit de casos que han anat aflorant i que ens han deixat sense alè: els Millets del Palau, els Pujols, els Ferrussoles i els Pujol-Ferrussoles, els bankies i els cajas Madrid, els pretòries, els púnicos i els campeones, els Eros i els cursos de formació, els Gurtels, els Mates, els Urgangarins… I paro perquè, si no, em menjaré l’espai de l’article citant  delinqüents.

La corrupció aquí és estructural perquè és conseqüència d’unes idees i una determinada mentalitat: la dels qui no estimen la cosa pública. I, és clar, és de ximples permetre que qui no aprecia la cosa pública, qui no respecta l’interès de la col·lectivitat, es posi a remenar uns pressupostos que mouen mils de milions. I és fàcil entendre que molts d’aquests calés acaben desviats a les seves butxaques particulars.

L’única solució per posar a fre a aquesta disbauxa és establir uns mecanismes de control que impedeixin la corrupció, la qual cosa només es pot esperar dels partits d’esquerres de debò, de la gent que estima la cosa pública. Perquè, de debò, no vindrà “el llanero solitario” a salvar-nos.

 

Autor/Autora

Gemma Lienas

Escriptora @gemmalienas

Articles publicats : 30

Deixa el teu comentari

Scroll to top