Convergència ha tornat Revisat per Revista Treball a . El mapa polític català s’ha mogut molt els darrers anys. El 15M, primer, i el procés independentista amb totes les seves derivades, després, han modificat els e El mapa polític català s’ha mogut molt els darrers anys. El 15M, primer, i el procés independentista amb totes les seves derivades, després, han modificat els e Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Convergència ha tornat

Convergència ha tornat

Convergència ha tornat

El mapa polític català s’ha mogut molt els darrers anys. El 15M, primer, i el procés independentista amb totes les seves derivades, després, han modificat els espais polítics i han capgirat realitats que semblaven inalterables. Un dels sectors ideològics que més canvis ha sofert és el de l’antiga Convergència i Unió. Deixant de banda els diversos grups procedents dUnió Democràtica i de CDC que intenten estructurar-se fora de Junts per Catalunya, l’espai estrictament convergent avui es troba al PDECat (amb una part significativa de votants i dirigents desubicats), a la Crida per la República i a Junts per Catalunya, amb fidelitats repartides entre el president Quim Torra, Carles Puigdemont, Artur Mas, Jordi Sánchez o Laura Borràs. Les diferències entre tots aquests grups i persones són públiques i relativament conegudes. Però el dia 16 de desembre l’evolució cap a un independentisme més contundent va deixar pas a la resurrecció de l’antic esperit convergent, sempre conservador i al servei d’uns determinats interessos econòmics.

El culpable del miracle va ser l’acord entre el Govern de la Generalitat (en concret, la vicepresidència ostentada per ERC) i Catalunya en Comú Podem sobre els ingressos que haurien d’integrar el pressupost del 2020, cas que també hi hagi coincidència en les despeses. Pilar Rahola, imbuïda de santa ira, va demonitzar els continguts de l’acord i el va titllar d’escàndol, una expressió que normalment ha aplicat a les actuacions del centralisme que han perjudicat Catalunya. Considera la periodista que s’eleva l’IRPF a qui més ingressos té “fins a límits desorbitats”, com si el país no patís límits desorbitats de pobresa i desigualtat. Immediatament va posar en relació el pacte pressupostari amb la ferida que més cou, les negociacions amb el PSOE, oblidant que és només el Parlament de Catalunya qui decideix sobre les mesures acordades. El portaveu de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, parlant en nom del grup parlamentari, va manifestar també la seva incomoditat i va aclarir que els acords no reflecteixen el seu model de societat. S’incrementa l’IRPF a les rendes més altes i es toca l’impost de successions: sacrilegi! El president de la Cambra de Comerç contraposava aquestes mesures amb les adoptades per la Comunitat de Madrid, obviant el petit detall que allà governa la dreta espanyolista. L’economista Xavier Sala i Martin recuperava la vella cantarella de la dreta espanyola de qualificar l’impost de successions com un impost que paguen els morts.

L’esperit de CDC, aquell que va combatre aferrissadament al govern d’esquerres entre els anys 2004 i 2010, retornava a la política catalana: la butxaca és la butxaca. És igual que des de l’independentisme s’hagi insistit de forma constant en la necessitat que Catalunya pugi disposar de pressupostos. El mateix president Torra s’ha vist obligat a justificar l’acord després d’haver instat durant mesos i mesos als Comuns a permetre l’aprovació dels pressupostos (qui sap si amb la secreta esperança que aquest suport no es produís mai). L’antiga CDC s’ha sentit traïda per unes negociacions que toquen el moll de l’os de la seva raó de ser: com és possible que s’apugi l’IRPF als que més guanyen? Què és això dimpostos verds? Davant aquest atac totes les aspiracions d’autogovern queden aparcades, davant aquesta agressió no hi ha procés que valgui. Si cal discrepar d’un soci de govern com ERC es discrepa.

Amb tot plegat, la presència d’un sector de Junts que s’autoqualifica d’esquerres dins una plataforma sobiranista que es proclama progressista sembla haver entrat en crisi: uns dies després de signar un document que propugna ni més ni menys que “una alternativa al sistema de dominació que es va imposant des dels poders establerts”, són corresponsables de les declaracions del seu portaveu qüestionant unes mesures que pretenen començar a aportar de forma modesta unes dosis de justícia social als pressupostos de la Generalitat. L’espai de Junts per Catalunya té tota la legitimitat d’existir i fer políticanomés faltaria, i les esquerres haurien de superar la prevenció infantil a parlar-hi i negociar-hi des de la discrepància, però ja tocaria que Junts per Catalunya, si el pacte sobre ingressos no reflecteix el seu model de societat, acabés amb l’equivoc de definir com a moviment transversal allò que és l’opció convergent de tota la vida.

No obstant, sembla que l’acord tampoc acaba d’agradar a alguns integrants de l’esquerra espanyolista que, tot i predicar contra la fractura interna de Catalunya, només saben moure’s en la dinàmica antiindependentista, propiciant així una suïcida política de blocs. Els Comuns, que ara són decisius a Catalunya i a l’Estat espanyol, no s’haurien de deixar condicionar ni per uns ni pels altres.

Catalunya viu una situació excepcional amb presos polítics que haurien d’estar en llibertat i un conflicte polític amb l’Estat no resolt. Però hi ha més motius per considerar l’etapa actual com a excepcional: les desigualtats socials s’han incrementat i els darrers pressupostos de la Generalitat, aprovats el 2017 amb el suport de Junts pel sí i la CUP, només varen servir per consolidar les retallades a l’estat de benestar. I l’emergència climàtica, agreujada per la manca de respostes dels poders polítics i econòmics, exigeix que cada administració, en el marc de les seves competències, adopti mesures com la fiscalitat verda que incorpora l’acord entre Govern i Comuns per tal d’aplicar polítiques ambientals per a reduir les emissions de CO2.

Caldrà veure si l’acord inicial sobre ingressos té continuïtat en el capítol de despeses, que és on més es podrà comprovar si els pressupostos del 2020 poden variar la deriva dels darrers anys revertint les retallades i blindant els serveis públics. Cada administració te la seva dinàmica però sembla de justícia esperar que la voluntat negociadora expressada en relació als pressupostos de la Generalitat tingui translació a la investidura del Govern central i als pressupostos de l’Estat, i també als de l’Ajuntament de Barcelona.

Constato aquests dies la satisfacció de militants d’ERC per aquest acord inicial pressupostari. Això pot significar moltes coses, algunes de les quals justificarien el neguit i la incomoditat de Junts per Catalunya. Però cal no oblidar que Convergència ha tornat. O potser és que no havia marxat.

 

Autor/Autora

Jaume Bosch

Exdiputat d’ICV al Parlament de Catalunya

Articles publicats : 28

Deixa el teu comentari

Scroll to top