Consulta, sí o sí Revisat per Revista Treball a . Resum de la conferència pronunciada en motiu de la diada nacional. [divide] Tenim un país dempeus. Una ciutadania dinàmica i mobilitzada, socialment i nacional, Resum de la conferència pronunciada en motiu de la diada nacional. [divide] Tenim un país dempeus. Una ciutadania dinàmica i mobilitzada, socialment i nacional, Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Consulta, sí o sí

Consulta, sí o sí

Consulta, sí o sí

Resum de la conferència pronunciada en motiu de la diada nacional.

Tenim un país dempeus. Una ciutadania dinàmica i mobilitzada, socialment i nacional, que està d’acord, de forma molt majoritària, amb el dret a decidir i que així ho va plasmar en les darreres eleccions al Parlament.
Aquesta demanda és una oportunitat, perquè connecta amb un estat d’ànim: la necessitat de canviar-ho tot: el sistema polític, les relacions amb l’Estat, amb Europa, i l’ordre social i econòmic. En poques paraules: un nou procés constituent. Per això, el nostre lema aquest 11 de setembre és: “Volem decidir-ho tot”.

Guanyem el dret a decidir

El principal objectiu és guanyar el dret a decidir per conèixer la voluntat de la ciutadania de Catalunya. I aquest objectiu és imbatible des del punt de vista democràtic. A més, lluny de ser un mer tràmit, pot acabar sent un procés de debat social, serè i seriós, sobre com ens relacionem amb l’Estat i amb Europa, i també com ens relacionem amb nosaltres mateixos.
Crec que moltes persones amb sentiments identitaris complexos, entre les qui m’hi compto, estan fent la següent reflexió: entre la situació actual, cada vegada més insuportable, i la independència, podem acabar optant per l’Estat propi o, fins i tot, per la independència. Fins i tot perquè potser aquest és l’únic camí per tenir una nova relació amb l’Estat que no sigui de subordinació, sinó d’igual a igual, en el marc europeu.

Volem decidir-ho tot. Volem que la gent pugui decidir el model de societat i el sistema polític. I, per descomptat, les relacions amb l’Estat.

Això és el que volem: assolir l’Estat propi, un Estat propi que pot establir un nou pacte federal o confederal amb l’Estat en una lògica d’igualtat de relació i de pacte de sobiranies, o esdevenir plenament independent.
El que rebutgem de ple és l’statu quo actual, i el que volem és un Estat propi com a eina imprescindible al servei de la transformació social, de la construcció d’un nou model econòmic ecològic i d’un Estat del benestar que mereixi aquest nom.

Com fer-ho possible

La forma és el fons. El conflicte amb l’Estat s’ha de plantejar més en termes democràtics que en termes de sobirania nacional. Que quedi clar a ulls de la societat catalana, espanyola i internacional, que si la consulta no es realitza és per manca de voluntat política del Govern de l’Estat, no per impossibilitat jurídica.
Per això no n’hi ha prou amb què Mas enviï una carta a Rajoy; cal portar el debat a les Corts Generals. Hi ha dues vies: la reforma de la Llei Orgànica reguladora dels referèndums per incloure aquesta modalitat específica, o bé la delegació de la competència per a convocar un referèndum. Aquesta és la via que el Regne Unit ha utilitzat en el cas d’Escòcia.
I potser la millor de les maneres d’impulsar-les seria mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular que posés en evidència la voluntat política de la majoria de la ciutadania de Catalunya per celebrar un referèndum i que donés més força a la proposta.

Consulta sí o sí

Tanmateix, si la consulta tolerada per l’Estat no és possible, no crec que la sortida sigui ni la declaració unilateral d’independència ni unes eleccions plebiscitàries. Aquesta opció suposa la renúncia a celebrar una consulta, i a més, alguns intentarien que acabéssim votant unes polítiques que tenen voluntat de mantenir tota la legislatura.
Què fer, doncs? Celebrar la consulta, sí o sí. El clam, com ho ha expressat l’ANC, és “Volem votar”. Per això cal forçar al màxim la legalitat, emprant la Llei catalana de consultes per via no referendària, convocant la consulta fins i tot si l’Estat s’hi oposa.

Es tracta d’una batalla cívica i democràtica, en la que possiblement haurem de combinar l’ús de la legalitat amb fórmules de desobediència civil.

Es tracta d’una batalla cívica i democràtica en la que, possiblement, haurem de combinar l’ús de la legalitat amb fórmules de desobediència civil, per portar la legalitat a l’extrem o anar més enllà, fins i tot, si és necessari. Es tracta de situar aquesta proposta en el marc de la tradició de les lluites en favor dels drets civils, i en la llarga lluita per la conquesta, l’ampliació i l’aprofundiment democràtic. No guanyem només el dret a decidir la relació amb Espanya: estem guanyant un dret democràtic col·lectiu.
Com a diputat, prefereixo ser sancionat per posar una urna perquè la gent hi voti, idea que ens uneix, que per una Declaració Unilateral d’Independència (DUI) que ens pot dividir com a país.
Ara, i subratllo aquest “ara”, no es tracta de guanyar la independència; es tracta de guanyar la democràcia, com a pas imprescindible per donar-ne qualsevol altre.


Joan Herrera
Coordinador nacional d’ICV

Autor/Autora

Joan Herrera

Advocat, va ser Coordinador Nacional d’ICV

Articles publicats : 3

Deixa el teu comentari

Scroll to top