Consulta plebiscitària Revisat per Revista Treball a . En un tres i no res, el president Mas va esclafar el martell a la porcellana fina de la unitat ( metàfora precisa i brillant de Joan Herrera) i la consulta se’n En un tres i no res, el president Mas va esclafar el martell a la porcellana fina de la unitat ( metàfora precisa i brillant de Joan Herrera) i la consulta se’n Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Consulta plebiscitària

Consulta plebiscitària

Consulta plebiscitària

En un tres i no res, el president Mas va esclafar el martell a la porcellana fina de la unitat ( metàfora precisa i brillant de Joan Herrera) i la consulta se’n va anar a orris. Enrere quedaven els programes electorals, les declaracions parlamentàries, els acords de forces polítiques catalanes diverses respecte a la resposta, la defensa de la consulta al Congrés dels Diputats, el suport (sempre de la mà d’ICV-EUIA) de partits espanyols, europeus i llatinoamericans, la mobilització popular….

Ara la Consulta és transforma en un plebiscit a favor de la independència a l’espera de confeccionar la candidatura d’El President per a convocar eleccions avançades. Ras i curt: el president Mas malbarata (per raons de partit, no de país) el consens polític i social més preuat al voltant d’una consulta amb garanties democràtiques, de la qual sortís una resposta clara de la voluntat dels catalans.

El independentisme polític i social no pot caure en el parany de fer costat a una consulta plebiscitària fruit d’una estratègia electoral i, molt menys, en substituir la consulta de tots (també dels no independentistes) per unes eleccions al Parlament de Catalunya, que poden ser indicatives però mai definitives sobre la voluntat ciutadana que cal que s’expressi, amb tot els ets i uts, en un referèndum vinculant tal com fem amb l’Estatut.

O és que per a declarar unilateralment la independència en tenim prou amb  68 diputats i no com a mínim 90, que són els que nosaltres (no l’Estat) vam acordar que eren els necessaris per emprendre una reforma estatutària. O és que el vot del ciutadà de Bagà val menys que el de Tarragona, Lleida o Girona. Un Parlament es pot escollir de moltes maneres, però en un referèndum tots els vots han de tenir el mateix valor.

El repte principal de l’independentisme no és aconseguir la secessió de Catalunya sinó fer-ho d’una manera clara, neta i àmplia. Res de nou, només cal resseguir la història del catalanisme farcida de regeneració democràtica i cohesió social. A més a més, l’independentisme d’esquerres no hauria de supeditar l’agenda política a la social. La manera millor d’aconseguir complicitats en el projecte nacional per construir un nou Estat és apostar (com a Escòcia) per la defensa de l’Estat del Benestar i la gestió pública de serveis bàsics com l’aigua.

La capacitat de persuasió de l’agit-prop presidencial és extraordinària, així com la d’alguns mesells d’empassar-se els gripaus. Les retallades del Govern Mas són de collita pròpia, no imposades pel govern de l’Estat. A l’escola pública li manquen diners, entre d’altres raons, perquè la consellera Rigau reparteix milions d’euros en concerts a les escoles concertades de l’Opus.  Unes eleccions plebiscitàries son el parany perfecte i punyent per aconseguir que la gent d’esquerres voti a la dreta.

PD. Aquest cap de setmana celebro el quarantè aniversari del meu ingrés a la Joventut Comunista de Catalunya. El meu compromís polític amb els comunistes catalans i la gent d’ICV ha estat, ben segur, una de les coses millors que m’han passat a la vida. En dono gràcies als que, dissortadament, ja no hi són –tot i què els tinc ben presents!- i als que continuen el combat amb fermesa, perseverança i intel·ligència, pels quals tinc gratitud eterna. Salut i llarga vida!

Autor/Autora

Andreu Mayayo

Coordinador d'Esquerra Verda i catedràtic d’Història Contemporània de la UB

Articles publicats : 34

Comentaris (1)

  • Avatar

    Roman

    Hola Andreu,

    Et recordo molt be i de temps molt dolents que varen acavar prou malament. Sempre vas lluitar per la unitat de la organització i amb el cor a la mà contra gent que volia trencar a tota costa.

    Es trist que estem a punt d’acavar igual i que alguns noms es repeteixin.

    Respon

Deixa el teu comentari

Scroll to top