Construir en comú pobles i ciutats amb futur Revisat per Revista Treball a . El proper 26 de maig exercirem el dret a votar els nostres ajuntaments. El municipalisme és una de les claus de volta de l’entramat democràtic: per proximitat, El proper 26 de maig exercirem el dret a votar els nostres ajuntaments. El municipalisme és una de les claus de volta de l’entramat democràtic: per proximitat, Rating: 0
Esteu aquí: Home » Món local » Construir en comú pobles i ciutats amb futur

Construir en comú pobles i ciutats amb futur

Construir en comú pobles i ciutats amb futur

El proper 26 de maig exercirem el dret a votar els nostres ajuntaments. El municipalisme és una de les claus de volta de l’entramat democràtic: per proximitat, com sempre; per rellevància més que mai. Ho és també per convicció: allà on la política és quotidianitat i bé comú, on batega la vida, és on poden traçar-se camins de felicitat col.lectiva. Quin balanç podem fer dels anys més recents?. Quins compromisos programàtics dibuixen el futur proper?

Hem travessat moments intensos. Recordem-ho. El 2015 veníem d’un temps injust i molt difícil per la gent: governs corruptes que rescataven bancs amb els diners de les nostres escoles i hospitals, desnonaven famílies, precaritzaven vides i pretenien amordassar-nos. Però veníem també d’un gran esclat d’energies populars: les places del 15M, les marees ciutadanes, el dret a decidir, les pràctiques d’innovació social i les del bell municipalisme transformador. I llavors vam fer-ho. Amb valentia generosa es van articular les candidatures ciutadanes i de confluència: llocs de trobada entre trajectòries diverses d’acció col.lectiva; entre dinàmiques plurals d’organització social i política. El municipalisme i l’aposta per guanyar van operar com a forces catalitzadores; el rescat democràtic i la construcció d’esperança com a fils per teixir el futur.

Entre 2015 i 2019 s’han posat els somnis a treballar. Des de les ciutats del canvi s’ha avançat per camins d’empoderament col.lectiu i humanització de la política, situant les persones i la vida al centre de cada acció. Un esquema senzill de balanç ens diu que s’han transformat polítiques i agendes, ampliant l’horitzó del possible (reducció de les desigualtats, economia cooperativa, feminisme, justícia climàtica); que el dret a la ciutat s’ha anat forjant amb la gent i els moviments socials (30% per habitatge assequible, patrimoni ciutadà i comuns urbans, pressupostos participatius, biennals de cultura); que les relacions de poder s’han començat a alterar: barris versus especulació, sobiranies versus lobbies (remunicipalitzacions, transició energètica i desconnexió de l’oligopoli); i que, des de la política municipal s’ha fet una aposta per abordar el conflicte nacional en clau de diàleg i defensa dels drets humans, contra la lògica del bloqueig i la repressió. Sabem com és de difícil construir i avançar… i sabem també que és massa fàcil, encara, destruir i revertir. Per tot això és tan important tornar a guanyar: per fer créixer les llavors arrelades, per consolidar les dinàmiques de canvi, i anar més enllà. Caldrà en tot cas aplegar il.lusions, com al 2015: amb molta energia, amb més experiència i confiança.

El context ha mutat molt ràpid. La política tradicional i les velles polítiques públiques acumulen problemes de fons per processar el canvi d’època. S’han intensificat recentment lògiques globals d’involució (que fan més vulnerables les vides i el planeta) i escenaris estatals de replegament autoritari (que ofereixen protecció en forma de murs i xenofòbia). Però ha avançat també, en clau democràtica i a escala internacional, l’alternativa municipalista. Prenen relleu xarxes globals (CGLU, C-40, Sharing Cities, Cities for Housing, Fearless Cities) on les ciutats van teixint aprenentatges i agendes que aborden qüestions estructurals (desigualtats, migració i drets humans, canvi climàtic, economies de plataforma, gentrificació). Xarxes on Barcelona ha anat desplegant un rol impulsor i referencial. Són les coordenades des de les quals el municipalisme comença a cartografiar una nova governança. Les ciutats del segle XXI com a subjectes polítics que vehiculen alternatives als mercats globals i a les fronteres estatals; com a llocs on articular vincles amb diferències, on generar alhora comunitat i acollida. Territoris oberts i cuidadors, on crear equitat i reconèixer identitats.

Es configura així una estructura d’oportunitats on desplegar una nova onada de municipalisme creatiu. Amb les candidatures, els governs i els grups municipals dels Comuns com a espais on convertir  aspiracions col.lectives en respostes concretes, en noves capacitats de transformació. Es tractaria d’ancorar d’una banda els ajuntaments com a patrimoni comunitari; i les polítiques de proximitat com a eines de llibertat, igualtat i fraternitat. I fer dels carrers i les places, d’altra banda, els llocs d’empoderament de la gent senzilla: allà on la vida en comú, l’amor i l’esperança li disputen la partida a la soledat, l’odi i les pors. És temps d’estrènyer els vincles d’una gran aliança ciutadana, diversa i transversal, per produir futur des de baix, a peu de carrer. Teixir, des del llegat de la Catalunya popular, un nou bloc de canvi municipalista per al segle XXI. L’eix vertebrador d’un país lliure i fratern.

Per tal d’afrontar el repte, el programa marc de Catalunya en Comú per a les eleccions del 26 de maig -elaborat des de la implicació de moltes persones, sectors i territoris- vol esdevenir un espai  de convocatòria d’aquest nou municipalisme. I articula una proposta travessada per cinc eixos d’idees-força. 1) Pobles i ciutats cuidadores i inclusives; on res no passa per davant del combat contra les desigualtats. Un municipalisme que reconeix les cures i les posa al centre de la vida, per a que siguin compartides; que sap que només hi ha dret a la ciutat si ho és per a totes les edats. Un municipalisme apassionat per l’educació i la cultura. 2) Pobles i ciutats feministes, LGTBI i de drets humans, que construeixen quotidianament igualtat amb diversitat. Un municipalisme compromès amb l’acollida i la justícia global. Sempre dempeus enfront els abusos de poder i la impunitat, que treballa per garantir els drets civils i recupera la memòria per forjar futur. 3) Pobles i ciutats valentes i radicalment democràtiques que planten cara als lobbies i als privilegis. Que recuperen la sobirania de la gent sobre l’energia, l’aigua i els aliments; sobre les finances i la tecnologia. On la ciutadania exerceix de forma activa el poder i coprodueix les polítiques. On la política és honesta, i la gestió és austera i transparent. 4) Pobles i ciutats habitables i segures, amb carrers i places per trobar-nos persones diferents, passejar, jugar i exercir ciutadania en comú. Un municipalisme per la vida, que prioritza la transició ecològica enfront el canvi climàtic; que lluita pel dret a l’habitatge i al barri enfront l’especulació; i que aposta amb fets per la mobilitat saludable contra la contaminació. 5) Pobles i ciutats amb futur, talent i cooperatives, que produeixen coneixement per viure millor, amb economies al servei del bé comú, ecològiques i solidàries. Barris actius, amb mercats, intercanvis i comerç de proximitat. Un municipalisme que no es resigna enfront la precarietat, que impulsa polítiques per treballs amb drets i salaris dignes.

Són els eixos a l’entorn dels quals s’aplega una geografia diversa de valors. Un municipalisme compromès amb ciutats on tots els projectes de vida siguin possibles, i el feminisme ho impregni tot. On s’organitzi la gestió col.lectiva dels bens comuns, i la intel.ligència dels barris bategui amb força. On mai més ningú pugui destruir la natura.

Queden moltes coses a canviar; i queda la confiança en què la força de la gent farà possible els canvis. Avui, al maig del 2019, el municipalisme dels comuns és una proposta republicana que situa la democràcia deliberativa de proximitat com a eix vertebrador d’una Catalunya lliure i fraterna, construida a cada poble, a cada barri. Un municipalisme per posar la vida en mans de la gent: on la política quotidiana pugui escriure’s amb la gramàtica de les ciutats cuidadores, feministes, valentes i  habitables; i on la governança global pugui traçar-se des d’aquestes ciutats articulades en xarxa, referents de vida, drets humans i democràcia.

Autor/Autora

Ricard Gomà

Professor de Ciència Política, UAB-IERMB

Articles publicats : 6

Deixa el teu comentari

Scroll to top