Confluir per canviar les coses Revisat per Revista Treball a . A l’article que vaig publicar a Fòrum Grama, a finals d’abril de 2013, defensava  una “Convocatòria  per un país nou”. Era aquesta la gran idea-síntesi de la X A l’article que vaig publicar a Fòrum Grama, a finals d’abril de 2013, defensava  una “Convocatòria  per un país nou”. Era aquesta la gran idea-síntesi de la X Rating: 0
Esteu aquí: Home » Tribuna Oberta: confluència » Confluir per canviar les coses

Confluir per canviar les coses

Confluir per canviar les coses

A l’article que vaig publicar a Fòrum Grama, a finals d’abril de 2013, defensava  una “Convocatòria  per un país nou”. Era aquesta la gran idea-síntesi de la X Assemblea  Nacional d’ICV. Avui, l’aposta d’articular l’esquerra alternativa per a governar i transformar la realitat  ha avançat i continua sent vigent.

Aquesta era la resposta d’ICV davant la crisi estructural del sistema capitalista, provocada per la desregularització dels mercats financers a nivell mundial i augmentada,  a l’estat espanyol, amb la punxada de la “bombolla immobiliària” La solució donada pel govern del PP ha estat aplicar més receptes neoliberals i aprofitar la crisi per desmantellar la societat del benestar i recentralitzar l’estat.

Front aquestes polítiques d’austeritat  i de retallades als serveis públics, però també contra la corrupció i per la regeneració política, hi ha hagut una forta mobilització. Moviments com el 15 M,  plataformes a favor de l’ensenyament públic i la sanitat, la PAH, organitzacions del tercer sector, sindicats…, alguns d’ells amb poca sintonia amb ICV, són exemples  d’aquesta resistència. Però tot això era insuficient i  calia passar de la protesta a  l’alternativa.

Les eleccions municipals  han estat el primer pas per construir, a diverses localitats, candidatures de canvi que recollissin el sentir dels moviments populars, sent la de Barcelona la més emblemàtica per la seva plural configuració  i per l’articulació des de baix. Superat el fiasco de les autonòmiques del 27 S,  els resultats d’En Comú Podem, a les  eleccions generals, ratifiquen la possibilitat de que l’esquerra transformadora  pugui guanyar, governar i canviar les coses.

Però aquest avanç és insuficient donada la gran fragmentació política i organitzativa que existeix. Avui, ICV, EUiA, BC en Comú, Podem, Equo , Procés  Constituent i sectors de la CUP, cada qual per separat, no poden construir res; però sense tots ells no és possible guanyar per desmuntar  les polítiques neoliberals i recentralitzadores. Cal doncs impulsar sense pors un procés de confluència que culmini en la creació d’un nou subjecte polític.  Però abans, dues coses són imprescindibles per arribar a bon port: conceptes i objectius clars.

Ara s’utilitza el mot de confluència per a tot el que significa aliances polítiques i electorals i, per a mi, això no és correcte.  Les candidatures municipals entre algunes de les forces politiques esmentades abans, Catalunya si que és Pot i En Comú Podem són coalicions electorals formades per diversos subjectes polítics.  La confluència és anar molt més enllà, és com la unió de diferents rius que formen un de gran i cabalós, és la constitució d’un nou subjecte polític, d’una nova formació política i per tant requereix la dissolució de les diferents forces que hi conflueixen.

Situats els conceptes cal definir els objectius. Volem una confluència, una coalició o una federació de partits? Qualsevol de les tres propostes és legitima, però jo m’apunto a la primera perquè crec que és el que necessita la ciutadania catalana. Ara bé, el problema fonamental és la confusió que s’observa en el debat al voltant dels mots.  No tots i totes  definim igual els conceptes clau i moltes vegades els utilitzem amb diferents continguts. I tot això és un problema.

La confluència serà possible sobre la base d’unes relacions d’igual a igual entre els diversos actors, on la col·laboració i no la confrontació, la suma i no la resta, presideixin la constitució del nou subjecte polític. Si aquest és l’objectiu, caldrà ajustar el ritme del procés a la realitat de les diverses formacions. Claredat i fermesa amb l’objectiu, flexibilitat i habilitat negociadora en els ritmes i les formes.

La ciutadania, les classe populars, els homes i dones d’esquerra necessiten una formació política  que reculli el millor de cada força i que tingui en compte els errors comesos al passat. I aquí ICV, en els dos sentits, té molt a aportar. Al meu parer s’haurien de contemplar tres grans trets en el sí del nou subjecte polític, que hauria de constituir-se des dels territoris,  confluint totes les militàncies dels partits i  incorporant el màxim d’independents.

Primer, cal configurar una organització democràtica, assembleària i horitzontal que sigui punta de llança en la utilització de les noves tecnologies, compromesa amb la regeneració política i amb una forma de fer nova, diferent  a la dels partits tradicionals. Segon, una formació  d’esquerres, ecologista, feminista, que tingui la base de la seva actuació en la proximitat amb la gent i en el municipalisme. Tercer, una formació política independent i d’obediència catalana, sobiranista i compromesa amb en la defensa dels drets nacionals de Catalunya.

Estem en un moment excepcional i cal una resposta excepcional. Per això necessitem un procés de confluència que creï un nou subjecte polític, com el 1936 ho van fer quatre partits catalans d’esquerra formant el PSUC. Partit que el 1990 va traspassar la seva acció política a un un nou espai més ampli i plural, l’esquerra verda i nacional, que representa ICV.

Autor/Autora

Chema Corral

Militant d'ICV

Articles publicats : 3

Deixa el teu comentari

Scroll to top