Complot, ingenuïtat o inèpcia al PSOE Revisat per Revista Treball a . Transcorreguts només deu dies des de l’esperpèntic i alhora dramàtic Comitè Federal del PSOE, ja han estat dites des de diverses tribunes gairebé totes les cose Transcorreguts només deu dies des de l’esperpèntic i alhora dramàtic Comitè Federal del PSOE, ja han estat dites des de diverses tribunes gairebé totes les cose Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Complot, ingenuïtat o inèpcia al PSOE

Complot, ingenuïtat o inèpcia al PSOE

Complot, ingenuïtat o inèpcia al PSOE

Transcorreguts només deu dies des de l’esperpèntic i alhora dramàtic Comitè Federal del PSOE, ja han estat dites des de diverses tribunes gairebé totes les coses que hom podia pensar al respecte i ja s’han formulat tota mena de suposicions i càbales pel que fa a les causes, els protagonistes i els interessos ocults, o no tant, que han desembocat en l’ensulsiada del fins ara principal partit de l’esquerra espanyola i en la més que possible fragmentació i dilució del propi partit. De les tres opcions que apareixen al títol, és prou evident que la vella guàrdia socialista i un nombre important de barons i baronesses territorials no estaven disposats a acceptar un govern d’esquerres amb suports nacionalistes ni cap tipus d’acord amb Podemos; també és raonable imaginar que Brusel·les, amb tot el que representa, i els poders fàctics econòmics i borsaris de l’Estat tampoc veien aquesta aposta amb bons ulls. Que hagin complotat junts o per separat, no és la qüestió més important, una vegada comprovat que s’han sortit amb la seva i han defenestrat amb molt males arts el secretari general del partit que fou elegit, per primera vegada, per la militància i no pel Comitè Federal. Val a dir que el mandat d’aquest Comitè d’uns mesos enrere pel que fa a la investidura i els possibles pactes de govern, deixava el secretari general amb molt poc marge de maniobra i que així probablement ja començava la fase final del seu curt mandat. No és fàcil atribuir ingenuïtat a dirigents polítics amb alguns anys de militància i d’experiència política, com és el cas de Pedro Sánchez, però sí voldria pensar que una part significativa dels afiliats, simpatitzants i votants socialistes creien i, tal vegada creuen, que el partit iniciava un procés de democratització interna i que la seva opinió seria presa en consideració davant de temes transcendents. De fet, foren consultats, però la pregunta era tan tramposa i frustrant que el seu resultat va ser perfectament inútil i va cremar un recurs potent en mans de Sánchez si hagués sabut o volgut utilitzar-lo bé. Aquesta base socialista, a més, crec que tenia i té, majoritàriament, una ideologia i uns valors d’esquerres i veia en Sánchez la possibilitat de donar sentit a les lletres S i O de les sigles del seu partit. Pel que fa a la inèpcia, es podrien aportar innumerables exemples, des de la creixent pèrdua de la capacitat de diàleg a l’interior de la direcció fins a la dimissió forçada en ple Comitè Federal passant per deixar la iniciativa en les altres forces polítiques i no atrevir-se a iniciar el camí d’un govern d’esquerres avalat, aquest sí, per una consulta clara i vinculant als militants. Per no fer, ni tan sols gosà formular al PP unes condicions clares i políticament rendibles per arribar a un pacte d’abstenció i de legislatura breu. És veritat que des del primer dia els seus no li han posat les coses fàcils i que és molt més dura i personalment agressiva la deslleialtat i les travetes dels teus, però també ho és que si et presentes per a la direcció d’un partit gran, has de saber que et trobaràs amb situacions compromeses, difícils i, sovint, envoltades de traïdoria. El més greu, però, no és allò que ha passat i com ha passat, sinó el fet que en tot el conflicte no ha aparegut cap discussió sobre l’orientació estratègica del partit i del govern que hom volia formar, sobre els continguts i els valors que calia incorporar a l’acció política, sobre el model territorial a impulsar per tal de donar sortida al conflicte català o sobre el tipus d’Europa que cal refer, per esmentar algunes de les qüestions rellevants de la política espanyola, sense oblidar l’atur, el medi ambient, la fiscalitat o garantir els serveis de l’estat del benestar. No, res d’això està a la vista; l’encefalograma pla de la socialdemocràcia europea no registra cap vibració ni moviment alternatiu ni creatiu per part dels socialistes espanyols que deixen el camí lliure no només a la dreta de sempre sinó també als nous feixismes xenòfobs de molts, masses, països europeus. Personalment no crec que sigui una bona notícia el risc de fragmentació i, fins i tot, de desaparició del PSOE. Ara bé, també crec que l’existència d’una altra esquerra com Podemos i les seves confluències territorials dona un marge significatiu a l’esperança de poder bastir l’alternativa social i política que els nous temps exigeixen. Feina no ens en faltarà.

Autor/Autora

Eulàlia Vintró

Membre del Consell Nacional d'ICV

Articles publicats : 23

Deixa el teu comentari

Scroll to top